Una conferència és un acte on es parla i s’expliquen coses. Un acte de comunicació. Es diuen paraules que filen un mateix fil: l’expressió d’allò que sentim, d’allò que vivim, d’allò que sabem. Els sentiments que tenim. Els projectes i els anhels.
El proper divendres oferiré una conferència a Malgrat per parlar de Malgrat. Del Malgrat que veig, del Malgrat que sento, del Malgrat que vull, del Malgrat que espero. Coses que tinc al cap des de fa temps o des de fa ben poc. Li hem posat el títol de “2 anys, obrim les finestres”, perquè volem parlar dels canvis que Malgrat necessita, però, sobretot, perquè pensem que el nostre Ajuntament fa olor de tancat. Que és urgent obrir les finestres i que corri l’aire.
Aquest acte vol ser l’expressió de tot allò que tinc per dir, però per dir-ho he comptat amb l’ajut de tot l’equip de gent que fem Convergència i Unió a Malgrat. Junts hem intentat escapar de l‘obvietat, de tot allò que ja s’ha dit. Hem intentat oferir un acte diferent. A qui vulgui venir li avanço que compartirem esperances, però l’esperança que és, sobretot, feina, perquè sense treball i esforç, sense optimisme, sense anhels, sense objectius clars, sense ganes de volar, no hi ha esperança. Els canvis no són mai fàcils, però hi ha un moment en que alguna cosa comença a moure’s.
Ens veiem divendres 12 de juny, al Centre Cultural, a dos quarts de deu del vespre.
