TORNEM-HI AMB L’ARE DE MALGRAT

Començaré per dir que no entenc aquest govern. Et convoquen a una reunió informativa sobre l’ARE, però ho fan quan ja està tot parlat i ho han decidit. T’expliquen que l’actuació va lligada al Pacte Nacional de l’Habitatge que marca com objectius lligats a l’actuació de les ARE: mobilitzar sòl per 250.000 habitatges de protecció i construir 160.000 habitatges protegits, 50.000 en 4 anys. Llavors, tu vas i  revises les dades del Pacte Nacional de l’Habitatge.

El primer que salta a la vista és que la situació actual és radicalment diferent a la de quan es va aprovar i, per tant, és difícil que el PNH avui sigui vàlid si tenim en compte que un dels pilars del Pacte és precisament el sector immobiliari i de la construcció. Tots sabem com va. Només la diagnosi que fa el Pacte, amb una relació de dades que avui em semblen desfasades de la realitat ho diu tot. Si vas pel carrer a Malgrat, o a qualsevol poble dels voltants, salta a la vista que d’habitatges buits en sobren. Només cal aixecar el cap i mirar els balcons plens de cartells de pis "en venda". El que no tenim és liquidat i finançament, ni per habitatge lliure ni per habitatge protegit. Cada dia m’assabento de persones que reunint tots els requisits per accedir a un habitatge protegit han de renunciar-hi, perquè no els dónen el préstec necessari. D’entrada, doncs, qualsevol ARE destinada a fer més habitatges em sembla una solució avui sense sentit. En la situació actual parlar de tants habitatges protegits és una autèntica fal·làcia si la solució passa per fer més habitatge lliure.

M’emociona també la preocupació del nostre govern “socio-pepero” (no sé com definir la cosa) pels “propietaris i promotors”. Ara et presenten l’ARE com la seva peculiar recepta davant la crisi. No és broma. A l’hora d’impulsar un creixement urbanístic de dubtosa rendibilitat pel poble utilitzen el discurs que la construcció dóna feina a la gent. Així, alegrament i sense cap anàlisi de rigor, bescanviem el creixement consensuat després d’estudis de viabilitat i tota mena de debats, per una proposta que a priori poca cosa aporta al poble, i que només ofereix intangibles al municipi.

 

Jo creia –innocent- que els principis generals del dret urbanístic eren allò de la "funció pública", "desenvolupament sostenible", "participació ciutadana". Sembla que no és així, però cada vegada tinc més clar que a Malgrat no ens interessa un ARE. Per no aportar, no aporta ni la garantia que la Generalitat farà l’equipament escolar que li pertoca i que ja està planificat al polígon segons el POUM. Ja em direu. No hi ha cap mena de previsió d’equipaments per aquestes 2000 persones que de cop vindran a viure aquí, a un poble amb un IES i les escoles plenes. Un poble amb un CAP que presta servei en “prefabricats”. Un poble amb pavellons esportius que no donen l’abast. Un poble sense equipaments culturals suficients.

 

El més xocant és que a la vegada que es dignen informar-te, reps a casa un butlletí municipal que fa una defensa anticipada de les meravelles de l’ARE, i afirma que “garanteix els equipaments necessaris”. Fals. Ho afirmo. La meva sorpresa és que els interrogants que vam obrir alguns a la reunió informativa han posat en marxa a les cèl·lules grises del govern municipal. La regidora mediambiental -que destaca per la seva inicitiva en matèria urbanística- diu que volen fer al·legacions. Ho va dir dijous a la informativa d’urbanisme davant la moció sobre l’ARE que ha presentat CIU. No sé si serà veritat, perquè també havia afirmat dies abans a la sortida de la reunió que "Malgrat ja ha decidit l’ARE".

Què ha canviat?. Ha de ser l’oposició la que plantegi els dubtes i les línies estratègiques d’actuació d’aquest govern? Nosaltres que no tenim un equip tècnic a la nostra disposició?.  Déu n’hi do. Són aquelles coses que et fan veure que val la pena fer el que fas.



Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: TORNEM-HI AMB L’ARE DE MALGRAT

  1. 流水线 diu:

    生产流水线就到浙江温岭,那里的生产线质量很好呀!

Els comentaris estan tancats.