Arxiu mensual: maig de 2008

UN ANY DE GOVERN: NI AMB EL CAP NI AMB EL COR

  Un any de govern i, francament, no hem vist “ni governar amb el cap, ni governar amb el cor”. Recordeu l’eslogan aquell del PSC?. Hem vist, això si, tota mena d’espectacles i malabarismes. No trobem cap projecte o idea nova, … Continua llegint

2s comentaris

PARLAR EN SILENCI

  A vegades, s’ha de saber callar i escoltar amb el cor. Escoltar l’ànima dels altres. Sense fer judicis prematurs, sense prejudicis. El silenci també ens pot donar respostes. Podem callar el que pensem, o no dir el que no … Continua llegint

5s comentaris

UN POEMA PER PENSAR

No necessito cap làpida, però Si vosaltres necessiteu posar-me’n una Voldria que hi digués: Va fer propostes. Nosaltres Les vam acceptar. Una inscripció així ens faria                    Honor a tots plegats.                                         Bertolt Brecht Tweet

1 comentari

UN NOU VEÍ A L’ARBREDA?

Fa setmanes que els arbres de la riera es mostren esplèndids. Amb la darrera pluja han recuperat el verd lluent i projecten una ombra fresca a la vorera. Algunes tardes m’he trobat turistes que fan fotos de l’indret de Can Feliciano. … Continua llegint

1 comentari

SIMULACRE PARTICIPATIU

Fa poc feia referència a la participació i a la manera com s’executa el projecte del Barri del Castell i deia que “la participació no és donar veu als de confiança o als que no discrepen, sinó obrir un espai … Continua llegint

Comentaris tancats a SIMULACRE PARTICIPATIU

UNA MICA DE SAFAREIG

Tweet

2s comentaris

ORDENANÇA DE CIVISME. L’ESTÈTICA SEMPRE ELS FALLA

En política el gest i les accions són importants. També és important l’estètica. Llegeixo la proposta d’ordenança de civisme i convivència que ens va lliurar el regidor de torn i m’adono que no s’han tingut en compte aspectes importants que tot … Continua llegint

1 comentari

LA JUSTICIA ÉS CEGA?

Poques vegades escric sobre la justicia. Potser, perquè em fa por ser poc objectiva pel fet de caminar cada dia pels seus corredors. No és un camí de roses. Èxit i fracàs. Guanyar o perdre. Fer justícia?. Tornar a casa amb el regust estrany de formar … Continua llegint

2s comentaris

LA JUSTICIA ÉS CEGA?

Poques vegades escric sobre la justicia. Potser, perquè em fa por ser poc objejtiva pel fet de caminar cada dia pels seus corredors. No és un camí de roses. Èxit i fracàs. Guanyar o perdre. Fer justícia?. Tornar a casa amb el regust estrany de formar … Continua llegint

Comentaris tancats a LA JUSTICIA ÉS CEGA?

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Últimament  anem als plens molt relaxats, més que res perquè sempre tornem perplexes. Temes que en qualsevol altre lloc del món podrien ser resolts de manera fàcil i coherent, al ple de Malgrat es converteixen en situacions que fan sentir … Continua llegint

Comentaris tancats a DES DE LA CÀMERA DEL PLE