RETORN I CANVIS

He aprofitat les vacances per fer coses d’aquestes que tens pensades de dur a terme fa temps, però no trobes mai el moment.

A banda de posar ordre a casa meva i moltes altres coses d’aquestes que vas deixant, finalment m’he decidit a canviar el bloc. La veritat, tenia ganes de poder millorar alguns aspectes, de canviar l’estil, d’ampliar continguts, d’oferir més informació.

A partir d’ara em podeu seguir a la nova adreça http://www.elblocdelaneusserra.blogspot.com/

M’agradarà retrobar-nos i que digueu la vostra sobre el nou format. Ja sé que encara no és el definitiu, i que falten cosetes, però ja comença a tenir forma i tinc ganes d’estrenar la meva nova casa. Fins aviat!



2s comentaris

NO EN NOM DE MALGRAT, SRA. CAMPOY

Sembla que la cançó de l’estiu d’aquest any sigui la denúncia d’espies del PP i la polèmica del nudisme a les platges de Malgrat. No hi ha tema més important. Cada dia podem llegir una opinió als mitjans. Avui trobo aquesta a l’AVUI. L’autor té tota la raó. Sé perfectament a quines declaracions de la Campoy fa referència, perquè algunes declaracions de la nostra alcaldessa publicades aquest estiu fan pena. En realitat, he sentit vergonya. Vergonya, perquè és una desinformada. Vergonya, perquè surt el nom de Malgrat i això sap greu. Els que la coneixem ja hem perdut la capacitat de sorpresa, però fora de Malgrat és clar que la Campoy és un fenomen per explotar. La Campoy, massa acostumada al seu regne malgratenc on tothom li riu les gràcies, oblida sovint que fora de les nostres fronteres la seva manera de fer i parlar esgarrifa més d’un. La resposta a les seves desafortunades intervencions en relació al tema de la platja nudista són la reacció lògica al costum de convertir en polèmica qualsevol cosa que li proposen. La llàstima és la imatge que projecta de Malgrat, però ja se sap. Tenim el que tenim…..



Comentaris tancats a NO EN NOM DE MALGRAT, SRA. CAMPOY

EI!. S’HA ACABAT LA GRESCA.

A cop d’orquestra, focs, música i ball, va finalitzar ahir oficialment la Festa Major de Sant Roc. El matí va començar amb el tradicional ofici i la desfilada d’autoritats acompanyades pels gegants de Malgrat. Confesso que els que millor ho van fer van ser els gegants. Tenen molta classe. En general, ha estat una Festa Major plena de l’esforç i il·lusió de les entitats que han portat majoritàriament el pes de la tradició i la festa. Per a mi, la Festa Major enforteix i cohesiona el teixit social d’un poble, i espero i desitjo que així sigui per molts anys. És important participar-hi, perquè el millor d’una Festa Major és la gent que la viu i la gent que la fa. A totes les entitats, col·laboradors, treballadors municipals, serveis, policia i ciutadans, moltes gràcies i felicitats.

Ara, després de gaudir  de valent hem de dir adéu a la Festa de Sant Roc….i fins l’any que ve. O millor, fins la propera, perquè a Malgrat tenim la sort de poder gaudir de dues festes. Aquest adéu ens deixa una galeria de fotos i un mosaic de vivències. Enguany, he viscut molts actes de la festa i gravat a la retina moltes imatges de poble.

Ara toca fer vacances… Tinc moltes ganes de fer una pausa. Sobretot, de no fer res. Llegir i escriure que sabeu que m’agrada. Caminar. Nedar. Conversar amb els de casa. Tinc ganes de deixar aparcat tot allò quotidià: el despertador, la feina, les presses, els mails, el blog. Em ve de gust trencar amb allò que es pot tornar rutina. Aquest any no farem viatges. Tot i tenir un esperit inquiet i viatger tampoc em cal anar massa lluny per descansar. En tinc prou amb el meu poble i la meva gent. Només necessito un espai d’intimitat per refugiar-me, per carregar les piles. El que vull és descansar. Passar les hores amb la familia i els amics. Aniré a pescar amb els meus fills i, tot i no agradar-me pescar, em sentiré feliç. Miraré la lluna des del pati de casa. Descobriré nous racons de la costa. Els dies tindran aquella placidesa i aquella llum dels estius de la meva infantesa. Després tornaré a la normalitat. A la pressa. Al setembre. A reveure. Feu bondat!



2s comentaris

DES DE LA CÀMERA DEL PLE (II)

I seguim amb el ple del mes d’agost.  

7.- Donar compte de l’aprovació definitiva de la modificació de l’article 179 de les normes urbanístiques del POUM que afecta al sector de la zona industrial nord (pp8).

Ja es va aprovar pel Ple del 2 d’abril i senzillament estem en el tràmit d’aprovació definitiva.

8.- Aprovació del text refós del Programa d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC).El Ple del 4 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el POEC, i el novembre es va presentar a la Direcció General de Comerç. El mes de desembre la DGC demana la subsanació del document i fins avui.

Certament un retard considerable si tenim en compte que el POEC es va iniciar per resoldre una problemàtica molt concreta que avui estem lluny de tenir resolta i que només les actuals circumstàncies econòmiques han frenat. Va ser la inquietud davant la proliferació d’un determinat tipus d’establiment que va portar al POEC, però en el fons també era una bona oportunitat de consensuar un instrument per definir el model comercial de Malgrat. La llàstima és que tenim un govern que fa les coses sense convenciment. Així ens trobem que va quatre dies es modifica el POUM pel que fa a una parcel·la de l’entrada de Malgrat molt coneguda i s’admet per la “patilla” un munt de metres per usos comercials que el POEC no contempla. És a dir, que de paper en podem fer molt, però si ningú posa fre a la manera d’actuar d’aquest govern no servirà per res.

Ara tenim un instrument que pot ser útil, però d’entrada, aquest instrument demana un ens participatiu per coordinar les politiques locals de comerç i turisme i això, amics meus, està per veure que es pugui fer realitat. Per què?, doncs perquè la por és més forta que la voluntat de consens, i perquè el procurar consens demana implicació i feina. Aquí tenim una gent que coneixedora de la seva pròpia incapacitat, no vol òrgans on es pugui posar de manifest que altres tenen idees que ells no tenen. La realitat és dura, però és així. En cas de discrepar d’aquesta afirmació que algú aporti arguments que justifiquin el fet que després de la disolució del Consell de Turisme no s’hagi impulsat la creació d’un ens participatiu quan ho demana el POEC i el Pla de Dinamització de Turisme de Malgrat, i quan les coses en el context actual van com van.[@more@]

9.- Moció per iniciar el procés de participació ciutadana en matèria de pressupostos.

La proposta és d’ERC i, sincerament, per nosaltres Malgrat es troba encara lluny de tenir les condicions adequades per impulsar un autèntic procés d’aquest tipus, perquè no tenim instruments que facin funcionar de manera oberta i democràtica qualsevol intent de participació. Però també ens adonem que cal començar a fer alguna cosa. Totes les entitats municipalistes i els partits politics recomanen incentivar la participació de la gent en els afers municipals com una forma de trencar l’actual dinàmica de desafecció política dels ciutadans. La gent avui ja no es conforma amb votar un cop cada quatre anys. Demana més i és lògic. Una societat que aposta per millorar l’educació, la cultura, per sensibilitzar i formar als seus ciutadans ha d’apostar per força per la confiança en aquests mateixos ciutadans. El que passa és que la nostra experiència a Malgrat sobre la participació és molt decebedora. Participació no és tractar a la gent com pàrvuls i que posin gomets de colors a les propostes previament escollides pel govern. És molt més que això. Vam donar suport a la moció tot i pensar que caldria matisar alguns aspectes, perquè pensem que és positiu per un poble que l’Ajuntament mostri confiança en els ciutadans. Va quedar clar que el govern PPOE pensa que no cal, que els ciutadans són com nens als que has de donar tot fet i pensat. És curiós que a l’hora de pagar taxes i impostos aquests mateixos governants per coherència no pensin el mateix i els paguin per nosaltres.

10.- Moció per habilitar una zona de platja nudista a Malgrat.

Resulta ben curiós que als temps d’avui sigui notícia el tema. Avui, quan ens podem banyar com ens doni la gana acabes sortint al diari per una notícia com aquesta. Res. Molta discussió al voltant de l aproposta d’ERC per acabar deixant el tema sobre la taula. El millor és que sembla que tothom està d’acord. La diferència és que alguns volem saber on s’ha d’habilitar. El pitjor, que el govern no té arguments propis i ha de fer servir les argumentacions del nostre grup per sortir del pas. També és curiós que parlar de nudisme provoqui tanta broma i ganes de riure. Això és saludable, però no passa quan parlem de l’ARE o temes per l’estil. Vaig notar a la Campoy molt nerviosa i amb moltes ganes que la gent es despulli a la Plaça de l’esglèsia no sé per quines estranyes raons. Això sí, sempre que tinguin les mides reglamentàries que mana l’ordenança 90-60-90. És a dir, que la majoria ens quedarem a casa.

Finalment, presa de raó de les resolucions d’alcaldia i preguntes. En Pep va preguntar per la polèmica de l’aparcament a l’Avinguda dels Pins, però ja sabem que si qui contesta és el regidor de la "desmobilitat" ens quedem igual. Ara no es pot aparcar per un tema de seguretat. Arriba un moment que penses que per aquesta raó tampoc s’haurien de fer moltes altres coses i que hi ha solucions que no han de passar necessàriament per complicar la vida a la gent, no?. En Pep Roig va proposar començar a pensar en posar horari d’aparcament al Passeig Marítim com ja es fa en altres punts de Malgrat. Això no vol dir pagament, eh?, vol dir organització. Sembla que ara tot ho ha de resoldre una empresa. Com sempre, solucions el govern?.

A continuació, vam preguntar per l’ús de la Capella de l’Antic Hospital i la suposada adjudicació a l’Associació de Dones. Sembla que és un fet que comporta canvis importants a Malgrat. A partir d’ara, qui es vulgui casar que no pensi en la Capella per la cerimònia. Una solució que no sembla gaire justa ni equitativa. Qui ha demanat l’espai fins ara per motius particulars l’ha pogut utilitzar. Per què ara no?.

La Capella és un bé del nostre patrimoni i no es pot adjudicar en exclusiva a  una entitat si això suposa excloure als altres ciutadans. L’Associació de Dones es mereix un espai en condicions per fer la seva tasca, però l’Ajuntament disposa d’altres espais i de recursos suficients per no deixar fora de servei la Capella. Tenim el centre de la Immaculada infrautilitzat, les dependències de l’Oficina d’Habitatge, etc, etc. En cas de dubte sempre podem disposar una partida de 70.000 euros i donar feina als paletes fent una caseta al mig del Francesc Macià.

Darrerament hem pogut visitar exposicions molt interessants a la Capella i hem comprovat com el lloc és ideal per moltes activitats.  

Finalment, el Ple va acabar de mala manera amb una nova sortida de to de la nostra Il·lustríssima que no era de rebut. A la sortida, i en privat, la regidora de serveis socials em volia justificar com fos la solució a l’ús de la Capella, però no em va convèncer. Al contrari, va quedar clar que no s’ha volgut pensar massa en altres possible solucions, ni volen gastar un euro per una entitat malgratenca com l’Associació de Dones que porta a terme una activitat important. Com sempre han tirat pel dret, sense encomanar-se ni consultar a ningú, i han optat per una solució que no agrada a molta gent encara que sembli econòmica a curt termini.  

1 comentari

DES DE LA CÀMERA DEL PLE

En aquestes dates cau l’estiu de ple i qui escriu hauria d’estar gaudint d’unes mínimes vacances. Fa calor i necessito carregar les piles més que mai, però no puc marxar sense acabar el meu resum del ple d’agost. Aquest ple que marca el final de curs polític i serveix per posar nota al govern de torn. I quin final de curs!. I quines notes!.

Aquest mes d’agost el ple tenia substància i un ordre del dia de 12 punts: les festes locals, l’adjudicació de la gestió del servei públic per la construcció i explotació del complex esportiu, la resolució del conseller de Política Territorial sobre el Pla Director Urbanístic de les ARE al Maresme, constitució inicial del consorci per la gestió i execució de l’ARE Escultor Clarà, aprovació del Text Refós del  POEC, les mocions d’ERC, i el més important i polèmic, l’extinció de la concessió de la gestió del servei d’escola de música municipal –  Ca l’Arnau (punt que amaga sota la lletra la virtuosa música de la  Sra. Regidora de “deseducació” i “descultura” en l’afer de Ca l’Arnau).

Però anem als punts.[@more@]

1.- Aprovació de l’acta anterior.

2.- Adjudicació provisional de la concessió de la gestió del servei públic per a la construcció i ulterior explotació d’un complex esportiu a Malgrat.

En el ple de febrer el nostre grup va dir que consideràvem el projecte poc o gens consensuat tot i tractar-se d’un projecte tan important pel poble que parla de cedir un terreny municipal per un període molt llarg. No s’entenien tantes presses després de tants anys d’espera inútil, sobretot atès que feia només 15 dies que s’havia aprovat a tota màquina l’estudi de viabilitat del servei. També vam dir que compartim l’objectiu de cobrir un dèficit del municipi, tal i com recull el PIEC. Vam criticar alguns criteris de valoració, per exemple, que es valorés més en la puntuació el projecte arquitectònic i no pas la gestió, perquè enteníem que qualsevol proposta que fes rebaixar l’aportació econòmica municipal s’havia de valorar.

Finalment, es porta a ple l’adjudicació. La veritat és que vam estar a la Mesa de Contractació no sé encara el motiu. No ens donen cap explicació i de sobte ens conviden a la Mesa?. Una mica estrany, no?. En fi, molts interrogants. Només hi havia 2 propostes, i el cert és que la millor proposta hagués estat la barreja d’aspectes de les dues propostes. El projecte escollit té punts febles com l’aparcament que no contempla a la parcel·la. Per nosaltres és important preveure un mínim d’espai per estacionar vehicles, perquè agradi o no l’esport s’ha de fer compatible amb la feina i la família i aquesta conciliació sovint passa per preveure que s’hagi de fer amb cotxe. Tampoc és cap disbarat pensar que l’oferta pugui ser atractiva per gent d’altres pobles. Altres aspectes poc concrets ens van fer optar finalment per l’abstenció, que no vol dir estar en contra. Vol dir que davant la manca d’informació suficient de com s’ha gestat un projecte com aquest que presenta tants dubtes per la urgència i rapidesa de la seva tramitació més val ser prudents.

3.- Extinció de la concessió de la gestió del servei “Escola de Música de Malgrat de Mar – Ca l’Arnau” i resolució de la pròrroga pel curs 2009-2010.

L’explicació de la regidora Aubanell va ser mínima, minsa i vergonyosa. Informar no és només badar la boca per dir alguna cosa. Sobta la proposta aquestes alçades, i més si tot just fa un mes -al ple de juliol- jo mateixa li feia una pregunta sobre l’escola i ella m’assegurava que tot anava segons el previst. O potser el previst és el que ha passat?. Està clar que va faltar a la veritat, i estic més que convençuda que ens va ocultar l’existència de problemes en la signatura. Era preocupant que començant el curs el setembre no tingués el juliol un acord signat amb temps suficient. Ara, un cop revisat el ball de reunions que han mantingut i el caire que han anat prenent els fets, salta a la vista que govern i regidora s’han ben cobert de glòria. Però no pensen plegar. Que us quedi clar.

La seva estratègia clarament va ser intentar traspassar la responsabilitat a tothom: a la concessionària, als regidors anteriors, i fins i tot a l’oposició, que ja és  el que ens queda per veure. N’hi ha per llogar-hi cadires!. Tot l’afer s’ha portat d’una manera inacceptable en el fons i en les formes. No es tracta de prendre part per l’escola o pel govern, però si per les famílies i els alumnes que han confiat en una gestió municipal i ara es troben com es troben. La majoria ni tan sols han estat informats. Tinc clar que la gestió de la sra. Aubanell i l’equip de govern ha estat pèssima i és un fracàs des del primer dia. Un fracàs que en qualsevol lloc normal del món portaria la dimissió immediata del responsable de tanta bestiesa i tanta incompetència, però que a Malgrat precisament porta a que la pròpia alcaldessa demani un homenatge per l’autora del desgavell. No trigarem  a tenir un carrer amb el nom de tant il·lustre regidora.

I és que el cinisme i la prepotència d’aquesta gent no coneix límit. Algú dubte de quina era l’autèntica voluntat del govern malgratenc quan va aprovar la continuïtat de l’escola de música el mes de maig?. Mai ha existit una veritable voluntat de continuar i, finalment, s’ha imposat la política dels fets consumats. Tancar sense fer soroll aprofitant que el curs ha finalitzat i tothom està de vacances, fins i tot la mateixa regidora, que tot i l’escenari que tenia va posar quilòmetres pel mig sense haver resolt res.  Després ja se sap, es posa cara de circumstàncies i dius “la culpa la tenen vostès”. I et quedes ben ample. A continuació, la Madame Campoy afegeix “potser no ho hem fet tot bé, però tota la culpa és del regidor d’abans, i de l’altre, i del de més enllà….”, això encara que tot ho hagis embolicat tu soleta i les decisions polítiques les hagis pres sense encomanar-te a ningú. En fi, que la vida són dos dies i "que le quiten lo bailao".  

5 i 6.- ARE. Ens comuniquen que el conseller Nadal ha aprovat el Pla Director Urbanístic de l’ARE del Maresme. Ui, què bé!. A continuació, s’aprova la constitució del Consorci amb INCASOL per la gestió de l’ARE Escultor Clarà. Però no patiu. L’ARE, ara per ara no es mou. De fet, el calendari ja va amb retard, i és que en aquest context econòmic l’ARE serà difícil que tiri endavant. A sobre ens presenten uns estatuts genèrics i els aproves o et quedes sense veu. Tot això amb molts dubtes, perquè la informació sobre aspectes importants com les condicions d’accés a l’habitatge protegit ens les donen de ple en ple. Ara sembla que allò que vam defensar des de CIU no és tan absurd, oi?, sobretot pel que fa a la condició de resident a Malgrat per accedir a l’habitatge protegit. Altres ajuntaments han rondinat. Ja era hora!. El de Malgrat no, eh?, no fos cas que en Nadal els renyi. El millor l’argument de la Campoy per defensar l’ARE: "com a cosa d’en Baltasar (sí, el gran gestor de la sequera que tampoc va dimitir), i el Nadal". Això vol dir que estem en les millors mans. Diu que són gent entenimentada i que tot ho fan bé. A més, per la Campoy només sap d’urbanisme aquell que ha estat alcalde ( no sé com llegir-ho això, però ella ho afirma i es queda ben contenta). Mira que he sentit arguments estúpids, però aquest mereix un premi. Tremolo de pensar que la Sra. Vega un cop ha exercit d’alcaldessa accidental ja està investida de la divina saviesa per tirar endavant qualsevol proposta urbanística a Malgrat per ridícula que sigui.

(cont) 

1 comentari

RESSONS DEL PREGÓ DE FESTA MAJOR

Des del darrer post, la veritat és que no he tingut ni temps ni ganes de penjar-ne cap de nou. Coses de l’estiu, la calor, el desig de fer vacances, el darrer ple. Ara preparo quatre notes del ple, però abans voldria comentar una mica per sobre la meva impressió sobre el primer acte de la Festa Major.

Com mana la tradició l’acte d’obertura de la Festa Major és el pregó. És un ritual, però encara no he digerit del tot el pregó del divendres passat. Ho sento. El que vaig a dir ho dic des del respecte que em mereix tota persona que es guanyi la vida fent d’actor o qualsevol altra feina, però el pregó no em va agradar. De fet, el pregó perd molt amb aquesta moda de traslladar l’escenari a un aparcament. Un aparcament no és l’espai adequat per fer un pregó. Ni és emblemàtic, ni és acollidor, ni és integrador. Ben al contrari resulta excloent, buit i absurd. La gent gran ha d’estar a peu dret i no tothom ho pot fer. La mainada no veu res, perquè la gent gran es posa davant de tot i els tapa. D’altra banda, resulta incoherent que s’inhabiliti dos dies un espai tan important per aparcar al centre de la població en ple mes d’agost.

El pregó de la Festa major del teu poble no és una experiència qualsevol. El de l’any passat , tot i que l’espai i l’escenari ho van fer difícil, em va agradar. És clar, el pregoner era de Malgrat i va estar capaç de crear d’una manera ben enginyosa, senzilla, original i divertida el joc de complicitats i emocions que una espera d’un pregó de Festa Major. Enguany no ha estat així i l’espai em va semblar més inhòspit que mai. Una metàfora de qui governa: sense idees, sense originalitat, per passar full i qui dia passa any empeny.

Un pregó és l’anunci de la festa. No ha de ser sempre divertit o fer riure. però fer-ho no és cap mal. Ben al contrari. Tampoc ha de fer pena. El pregó que a mi m’agrada s’ha de fer des del balcó consistorial i ha de convidar a la gent a viure la festa i fer poble. Tot seguit el pregoner/a pot encendre la primera tronada si és que cal fer soroll per anunciar la festa. El millor és pensar en una persona que tingui un vincle amb el poble, o algú que tingui coses a dir que no siguin només ximpleries. A més, a les peixateries velles tens preparat el sopar de l’Associació de Dones i tot queda més integrat i fa festa. 

 A ser possible m’agradaria que el pregó parli del meu poble, de com era i de com és ara. Que parli de tot allò que fa especial el meu poble, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva gent. A ser possible que el faci algú que porti el poble a dins i expliqui aquelles petites coses que et fan emocionar i que tots hem pogut viure. Algú que no parli de “grateres” ni “plagues de ladilles” o coses per l’estil. Sóc conscient que és demanar massa, sobretot a l’actual responsable política de cultura. Sí, la Sra. Retalla Subvencions i Aprima Pressupostos. La mateixa que segons l’alcaldessa hem de premiar per la seva magnífica aportació a la cultura musical del poble i la inmillorable gestió de l’Escola de Música Municipal.  

Comentaris tancats a RESSONS DEL PREGÓ DE FESTA MAJOR

UNA PROPOSTA NOCTURNA, REFRESCANT I DIFERENT

Si no teniu plans per aquest dissabte al vespre. Si us agrada caminar. Si voleu participar. Doncs, aquí teniu una proposta una mica diferent. Què tal conèixer els camins del Pla de Grau d’una altra manera?. Tranquils. Qui després vulgui anar de marxar ho podrà fer igualment. Les nits d’estiu donen per a molt.

Comentaris tancats a UNA PROPOSTA NOCTURNA, REFRESCANT I DIFERENT

PENSEM-HI

"Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut" (B. Brecht)

Comentaris tancats a PENSEM-HI

DE NOU EL BUTLLETI MUNICIPAL

Tarda de dissabte. Entre els papers que tinc per ordenar damunt la taula trobo la revista titulada “Butlletí informatiu” del mes d’agost que ràpidament identifico amb l’Ajuntament de Malgrat i el seu concepte d’informació.  Noto a primera vista una edició més aprimada, o m’ho sembla a mi?. O tenen poca cosa per explicar o és una edició per col·leccionista.

Obro la revista. La informació que trobo al seu interior deixa molt a desitjar. Digueu-me “perepunyetes”. Sempre penso trobar escrits amb unes explicacions més exhaustives, però acabo trobant escrits dispersos que no entren del tot al fons de la notícia. Tanmateix, entre totes les notícies que integren la revista em voldria quedar amb alguns aspectes o detalls significatius:

1.- Salutació de l’alcaldessa en forma de mare espiritual del comerç i turisme. Crida l’atenció l’apologia que fa d’un Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials (POEC) aprovat fa mesos, i que diu haver presentat a la comissió de comerç de la Generalitat. Assenyala satisfeta que cal conèixer els nostres costums i hàbits, i que és important per l’Ajuntament, per veure si les accions que fa van ben orientades. No podria estar més d’acord, però salta a la vista que no hi van gaire d’ orientades les accions municipals quan alegrament aprovem usos comercials a àmbits on no hi han estat mai previstos. Parlo de Modificar el POUM per inventar-nos una operació urbanística que bategem amb l’esperpèntic nom de Ciutat Sanitària   i li afegim un grapat de metres per usos comercials que ningú ha previst. Sobretot, si tenim en compte que a tocar de l’àmbit hi ha àmplies zones residencials amb un número infinit de locals comercials tancats Si que és per reflexionar, si. I tant!.

2.- Observo un fet curiós. Invariablement, els articles que parlen de l’alcaldessa o d’alguna regidoria del seu partit porten sempre el nom de la regidora curosament acompanyat de les sigles del partit (PSC). Ho fan de manera insistent. No fos cas. 

Tanmateix, al parlar de la regidoria d’inserció laboral noto que ho fan de forma sempre genèrica, sense que aparegui el nom de la regidora del PP, ni les sigles del partit. Oblit?. Distracció?. Equidistància? . Incomoditat?. Ves a saber!.

3.- Anem per l’escrit sobre el conveni de l’ACA que delega les competències a l’Ajuntament per fer la canalització. Cal parlar-ne?. Sempre és el mateix. A destacar  la foto que vol ser la replica a la fantàstica portada de l’edició del Som-hi! del mes passat. En aquest cas, han escollit comparar quatre flors de l’Avinguda Bon Pastor amb l’únic tram de Can Feliciano amb mur de ciment i ben brut. Apunto que està brut, perquè aquesta foto li hauria de fer vergonya a l’equip de govern i, en especial, a la responsable del medi ambient i neteja. Cert que hi ha gent sense civisme, però l’Ajuntament no neteja massa tampoc. Els veïns ho saben prou.

  Destaco la frase de l’alcaldessa que diu voler la riera “canalitzada, verda i d’ús útil per les persones”. No hi ha dubte que és dona d’idees clares. No sabem, però, quina utilitat té per les persones un caixó de formigó i que té de verd. Suposo que hi podrem fer un carril bici i pintar-lo. També diu alguna coseta curiosa com ara “l’Ajuntament fa temps que reclama l’obra de la desembocadura”. Dona, temps no massa. Que jo recordi han estat més enfeinats reclamant cobriments que no pas solucions a la desembocadura.

També subrratlla que ara el “projecte preveu més quantitat de diners i un increment del ferro previst”. Una frase sublim si tenim en compte que l’ argument per dir NO a l’alternativa proposada per l’ACA va ser precisament l’increment de cost de l’obra i que les obres no es fan a pes.

En fi, és dissabte. Podria continuar i continuar, però penso que és suficient per copsar alguns detalls curiosos del nostre butlletí. No ens encaparrem que fa calor. La resta són notícies d’actes i entitats de Malgrat que està prou bé.

1 comentari

CATALONIA IN THE PENDENT

Estic d’acord que una de les opinions més interessants que he llegit sobre l’acord de finançament és la de Sala Martin a La Vanguardia.

1 comentari