El Bloc de la Neus Serra

Per una estranya absència conjunta del municipi de Malgrat de les Sres. Campoy i Mérida, i per una resolució d’Alcaldia de 21 de juliol de 2009,  s’ha anomenat a la Sra. Ana Vega Raya alcaldessa accidental des del 22 al 24 de juliol d’enguany.

Per tant, el poble de Malgrat tindrà l’honor per uns dies de ser governat pel PPC. Aquesta és una fita històrica al nostre poble, però també una solució del tot injustificable. I què pot passar?. Naturalment, la pregunta és molt retòrica, i per ara no estem en disposició de saber-ne massa res de l’activitat que farà la nostra màxima autoritat durant un parell de dies. Presumiblement, poca cosa. Si que sabem, però, que segurament contestarà per escrit allò que li preguntem els ciutadans. Fins i tot, potser tindrà temps de fer arribar a qui subscriu unes dades que fa setmanes que demana, però que tot apunta  que cal sol·licitar audiència pública per obtenir-les.

Vet aquí com hi ha formes "rocambolesques" i estrafolàries d’assolir una alcaldia. Vet aquí la prova del nou que es pot arribar a una alcaldia de la manera més sorprenent, sense l’aval de la ciutadania, ni cap preparació específica. Vet aquí com -per dos dies d’absència i l’art del "birlibirloque"- un govern amb més càrrecs amb dedicació exclusiva que mai  ha de deixar l’alcaldia a mans de l’única regidora del PP.  Una mostra del tarannà "pencaire de mena" de l’actual govern i de que "tanto monta, monta tanto".

Després de 30 anys d’alcaldia socialista, ara ja podem dir que Malgrat té alcaldia del PPC. Una mostra clara del que ens espera en un futur no massa llunyà. Un PPC amb contracte “fixa discontinu” instal·lat al govern, perquè aquest gest amable, senyors, és un gest molt significatiu que no s’havia produït mai abans. 

Sempre tinc molt clar que l’actual pacte de govern no té data de caducitat. De fet, des de la direcció del PSC i el PP s’impulsen acords d’estabilitat d’aquesta mena de pactes a nivell municipal i cara el futur. L’objectiu és arribar més enllà. Aquests pactes són imprescindibles per a un partit com el PP per guanyar presència a Catalunya, i d’altra banda, el PP és un soci còmode a tots els municipis i ho aprova tot. Ho veiem dia a dia a Malgrat. Al temps. El dia que facin pinça a nivell de la Generalitat estem perduts. 

Tweet

Artur Mas i Francesc Homs expliquen per què l’acord de finançament dictat pel govern central i acceptat pel tripartit no complex l’Estatut

Tweet

Amb aquesta calor fa fins i tot mandra parlar del finançament. Tot i així, val la pena dedicar una estona a llegir i escoltar les diferents opinions que van sortint. Tants mesos de dinar cada dia amb la cantarella de la negociació i ara resulta que només podem sentir un ball de xifres. Tot plegat em fa pensar en l’aprovació de la Llei de la Dependència. Sí, recordeu?, quan CIU va dir no amb l’argument que "s’envaïen competències i que no hi havien prou recursos i diners". Vam rebre de valent. En fi, tampoc res de l’altre món, les crítiques habituals tipus “sou de dretes”, “no defenseu les polítiques socials”, etc. El temps,però, ens ha acabat per donar la raó, doncs ha quedat clar que els recursos eren insuficients i que era una llei molt poc meditada que envaïa competències. Moltes famílies ho pateixen ara mateix a la seva pell.

També em fa pensar una mica tot plegat en la campanya del nou Estatut. Sí, aquella que uns vam fer amb el Sí, i altres (PP+ERC) amb el No. Curiosament, ara l’argument contra CIU és dir que ens quedem sols amb el PP i que ens hem de sumar a l’acord al preu que sigui. (¿?). Després reflexiones i et preguntes si és lògic que aquells que com ERC van dir NO per trobar curt l’Estatut ara acceptin un finançament que vulnera bona part del seu articulat.

D’altra banda, hi ha opinions que no resulten tan triomfalistes, per exemple, la de la degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, que diu que el model aprovat de finançament és “encara menys transparent que no l’actual: és igual al que va proposar Solbes el mes de desembre de l’any passat". La Paluzie és propera a ERC, però no s’apunta a la festa amb l’entusiasme d’altres.

També podem escoltar altres opinions interessants aquí.

Tweet

Aquesta setmana s’ha constituït el Parlament Europeu en la seva setena legislatura escollint nou president. El polonès Jerzy Buzek sembla que s’ha estrenat avisant a Rússia que la UE no pensa cedir en la defensa dels drets humans. Un gest significatiu.

També s’ha estrenat Ramon Tremosa coma a diputat,  i acaba d’obrir un nou bloc personal que anomena “Torre de Guaita”, un espai inaugurat escrivint sobre el primer dia a la cambra d’Estrasburg i on promet deixar-hi les seves vivències a la cambra europea. Aquí teniu l’adreça per tal que podeu fer seguiment de la seva activitat parlamentària. O només hem de parlar del Parlament europeu quan venen eleccions?. Així podreu jutjar la seva tasca i activitat.

Per cert, el nom del bloc m’encanta per les evidents connotacions malgratenques. Un bon detall.

Tweet

 (foto: maqueta rehabilitació de Can Serra)

Set de la tarda, sala de plens. Comença la reunió explicativa del projecte. Power Point a punt. Introducció del Sr. Eloi Jubilla Ballester, arquitecte. S’apaguen els llums.  A continuació presentació del projecte d’execució de la rehabilitació de l’edifici de Can Serra (Torre del Bombai) pel Sr. Xavier Quitart, arquitecte.

L’arquitecte comença per dir que fa tres mesos que treballen seriosament i que ens han preparat un document en power point que resulti entenedor per tots. Per ells, afirma, des del primer moment han tingut clar que parlem del “Tah Majal” de Malgrat. Això ho repetirà moltes vegades en el decurs de la seva exposició. Suposo que es tracta d’un recurs amable per tranquilitzar-nos, però la veritat és que l’home insisteix a dir que el tractament que s’ha fet a l’edifici històric  ha sigut aplicant tota la metodologia d’intervenció adequada al patrimoni històric i certament sembla que així ha estat.

Es va fer primer un estudi geològic conjuntament amb arqueòlegs, i uns estudis previs entregats a l’oficina tècnica de la Diputació. A partir d’aquí s’ha fet una investigació molt acurada sobre la figura de l’arquitecte que va dissenyar l’edifici, perquè consideren que la seva obra és molt variada i de qualitat. De fet, segons el tècnic l’edifici de Can Serra està molt ben plantejat i això permet ara una rehabilitació en tota la seva dimensió. També s’han estudiat revestiments, pintures i esgrafiats, materials ceràmics originals, morters, etc. Per què? Perquè es vol restaurar la imatge exterior de l’edifici a nivell de documentació el més exacte possible, és a dir, recuperar la imatge externa de l’edifici com la va concebre el projecte arquitectònic original. L’estudi que s’ha fet i que ha documentat tota aquesta informació es lliurarà d’aquí uns cinc dies i serà la base inicial per redactar el projecte.[@more@]

El document visual que ens donen ara proposa 4 punts: Com era l’edifici?. Com és ara?. Què se li demana?. Com ha de ser?.

La parcel·la afectada té urbanísticament assignada una clau 7b que determina la volumetria i edificabilitat permesa. L’edifici està protegit com a bé d’interès local. Actualment té l’estat de degradació propi de l’abandó, amb filtracions d’aigua, mala evacuació d’aigües pluvials, podriment d’estructures del sostre interior, etc, fins que fa un any es va apuntalar. Per cert, destaca el bon treball d’apuntalament que s’ha dut a terme i que ha fet un favor a l’edifici.

Resalta que l’edifici es va dissenyar com habitatge unifamiliar i que com edifici públic s’haurà d’adaptar a uns condicionants que permetin la sobrecàrrega i l’accessibilitat.

Com era? Han investigat, amb nombroses visites a l’interior i exterior per establir un diàleg amb l’edifici i l’entorn. Els ha portat feina, perquè han hagut de seguir el fil d’alguns elements que els desconcerten i que no són originals com la coberta. S’ha esbrinat quins materials i vidriats falten. Tenen documents i retrats de cada element amb un estudi profund. A la planta baixa es vol recuperar tots els paviments i mantenir l’estructura interna de manera que faci possible reconèixer com es vivia a l’edifici tot i l’ús públic que pugui tenir. El Codi Tècnic diu que obligaria a enderrocar l’edifici, però hi ha articles que permeten repensar l’arquitectura quan ens trobem davant un edifici protegit. Han intentat eliminar barreres sense tocar l’estructura, i complir la normativa d’incendis. A la planta primera l’ús que va fer l’hotel Bombai va destrossar l’interior i s’ha hagut d’estudiar el forjat per descobrir l’edifici original. La teulada és de material recuperat d’origen desconegut, però no és original.

Com a restauradors plantegen també l’edifici de nova planta per l’arxiu. Ens expliquen 4 propostes. En destaquen dues, la primera amb alineació de façana al carrer Mar com diu la normativa i que consideren que impedeix visualitzar l’edifici històric, i una segona amb solució esbiaixada que deixa un espai lliure al davant igual que la torre. A nivell formal té avantatges, però no totes, perquè l’edifici de la torre segueix sense relleu. Una tercera proposta deixa l’edifici nou més enrera per permetre que si vens de mar direcció muntanya  el primer que vegis sigui la Torre de Can Serra. Ens parlen de les dificultats per ubicar un ascensor que finalment es proposa a la part del darrera per no malmetre l’entrada original i l’escalinata de marbre. L’ascensor planteja l’accés per la terrassa que té la superfície suficient per permetre el gir d’una cadira de rodes. Aquesta solució sembla la més idònia, doncs permet visualitzar la part posterior en tot el seu esplendor al col·locar la torre d’ascensor separada i al costat de la mitjanera. La zona del darrera de la torre s’enjardina i es preserva la glorieta.

 Al final de la presentació es va produir un debat sobre els usos futurs de l’edifici i la conveniència o no de construir un arxiu de nova planta a la finca. L’arquitecte defensa que la torre original està dissenyada amb un edifici al costat i que projectar l’arxiu no és incompatible. També va deixar clar que l’hipotètic ús com oficina de gestió tributària no ha condicionat per res el projecte. Al contrari, l’ús proposat no necessita espais tancats i deixa molta llibertat. D’altra banda, tampoc condiciona que en un futur algú decideixi donar un altre ús a l’edifici. La palanta primera es planteja com a sala polivalent.

Més endavant podem parlar del cost de tot plegat que també és important, però per avui ja us he fet cinc cèntims de com va anar. Els regidors de CIU vam sortir amb bones sensacions. Sabem que el projecte haurà de comptar amb l’aprovació d’urbanisme (pla especial) i de patrimoni, però ens va semblar que no hi poden posar masses problemes. Molts tràmits i molta feina per endavant. Ahir, per a tranquilitat de tots, va semblar que finalment el govern s’ha posat les piles i també té ganes de veure el projecte fet realitat.

Tweet

Apunto tres opinions sobre l’acord de finançament.

Tweet

Tweet

Punt i final a una comedia planificada al més mínim detall. No cal ser molt llest, ni portar barretina, per endevinar que els interessos  a preservar no eren els del país, sinó la pura continuïtat del Tripartit II. ERC no es pot permetre el luxe de fer esclatar per segona vegada el Govern i les enquestes no agraden als partits que ens governen, perquè no aconsellen convocar ara unes eleccions. Tenen massa a perdre. Està clar que l’objectiu és esperar el miracle i que la memòria de peix de la majoria de ciutadans els ajudi. L’escenificació no m’ha sorprès gens ni mica. Qualsevol podia saber que a les portes de les vacances és el moment perfecte per fer empassar certes coses.

A partir d’ara comença la segona part de tot aquest engany. La maquinària tripartita està preparada. Ara toca carregar contra CIU i carregar fort. No fos cas. Però és igual. La gent no és tonta, encara que alguns espavilats amb cadira s’ho pensin. Aquesta pantomima no pot amagar que la lletra fa temps que està escrita, i que tot s’ha fet al més pur estil Nicaragua “fashion week”. ERC i ICV-EUA només han interpretat el paper d’actors secundàris. Ara no faré lectures econòmiques. Falten dades i temps. Anticipo, però, que ara tothom posarà en marxa la mecànica propagandística. Aparentment guanyarà el que més fort cridi, però només aparentment. En realitat qui guanya és el de sempre.  Quan tot això hagi passat els catalans ens preguntarem desconcertats si valia la pena tant d’esforç. Us deixo amb el que diu alguna gent d’ERC de l’acord, a l’espera que la ministra confirmi xifres que curiosament no vol donar. Quan una de les parts implicades no es vol comprometre i evita parlar clar, malament. M’ensumo presa de pèl. Al temps.

Tweet

Alguna cosa no funciona a Malgrat. Ho dic pensant en les pobres jardineres del carrer de Mar i el seu trist fullatge. Val la pena aprofundir en el que penso que simbolitza tot aquest assumpte. Potser per alguns és poca cosa, però crec que la realitat actual deixa en evidència als nostres cracks municipals i ens indica clarament quines són les seves autèntiques prioritats. En realitat penso que algunes frases posen de manifest que el centre del poble i el comerç local els importa un rave, que tota la seva il·lusió a la vida es pot resumir a posar panots grisos als carrers i tallar cintes fent molta remor i rebombori.

Tenim un Pla de Mobilitat que s’ha convertit en el “vademécum” municipal. Aquest Llibre Sagrat parla d’anelles circulatòries i de racionalització del trànsit rodat als carrers del centre urbà, però també parla de dissenyar un nou viari més humanitzat, de dissenyar carrers on s’hi pugui viure i no només desplaçar-se, és a dir, on la convivència ciutadana sigui una realitat. Per aquestes raons -diu el Pla Sagrat de Malgrat- els carrers del centre haurien d’oferir "una imatge acollidora pel vianant amb intervencions de disseny en superfície, és a dir, arbrat, vegetació, mobiliari urbà, textura i forma dels materials d’acabats".

Evidentment, alguna cosa no funciona com cal a la vista de l’estat actual de l’arbrat i la vegetació del carrer de Mar.

Alguna cosa no funciona quan unes jardineres que es van canviar no fa massa es troben abandonades, descuidades i plenes de cigarretes. De fet, renovar les anteriors jardineres malmeses ja va ser una obra impulsada per CIU a petició de veïns i comerciants, i potser esperen que tornem al govern per fer la feina de canviar quatre plantes.  

Alguna cosa no funciona quan l’opció que et donen és "plantar més bancs", com si un pogués plantar bancs dins una jardinera i esperar que brotin i facin flors.

Alguna cosa no funciona a la Casa Consistorial quan la culpa de tot  és de la manca de civisme i mai ningú fai cap mena d’autocrítica. “Arrenquen cada dia una planta”-diu el regidor "irresponsable" del manteniment tot cofoi. Exagerat !. Fa mesos que no s’ha plantat res que no sigui una mala herba al carrer de Mar, per tant, ni amb el major grau de perversió incívica es poden arrencar tantes plantes. El que tinc clar és que l’abandó i la desídia municipal genera més incivisme.

Però, fonamentalment, alguna cosa no funciona quan després d’aprovar una preciosa ordenança de civisme, i de suportar la fatigant retòrica del “regidor vigilant de la via pública” i les seves estadístiques policials, la solució que ens donen és suprimir l’arbrat i la vegetació. De què van?. Es pensen que estem al parvulari?

Aquest govern municipal hauria de fer una reflexió seriosa sobre el camí que està emprenent i les seves solucions "MacGiver" en qualsevol àmbit. En els darrers temps escoltem frases més pròpies d’una penya humorística que de gent que diu fer política. Quan troben la més mínima dificultat agafen les tisores o la piconadora. Pobres, no tenen diners per arreglar ni mitja dotzena d’arbres i plantes, però curiosament poden construir sense cap problema un magatzem de gust més que dubtós i d’utilitat encara més dubtosa a la plaça de la petanca amb un cost de 70.000 euros. No tenen vergonya.

Malgrat no es pot permetre continuar per aquest camí. No es pot seguir tolerant aquest incompliment de les obligacions municipals. Els ciutadans tenim el deure de respectar l’espai públic, però l’administració també té deures i obligacions. La primera la de mantenir aquest espai públic en condicions. Estem en ple mes de juliol. En plena temporada turística. Una época de recepció de visitants. I què mostrem?. Mostrem un carrer més propi d’un suburbi. Brut i descuidat. Un carrer on s’ha instal·lat la jardineria més sostenible que hi ha, la dels arbres secs i morts.

Resulta inacceptable que en un moment de fort desencís de diversos sectors, sobretot, del comerç local, es faci un exercici de frivolitat com aquest. També és una ofensa a la intel·ligència aquest fugir d’estudi per la cara.

El problema, senyors meus, no és el grau de civisme. El problema és la seva incompetència. La seva poca motivació respecte algunes feines. La més que evident manca de manteniment. La inèrcia. El problema és tenir aquest govern cansat, gris i petit. Un govern que ensopega amb una simple jardinera. 

Tweet

Acabo el resum del ple que vaig començar ahir.

4t. Moció conjunta de tots els grups polítics municipals sobre la situació de la pagesia professional catalana.

La Moció la va proposar Unió de Pagesos de Catalunya, i si bé inicialment la va portar a la comissió informativa l’equip de govern, en Pep va demanar a la mateixa comissió que fos conjunta. Tothom va estar-hi d’acord cosa que d’altra banda sembla lògic quan el propi sindicat l’ha fet arribar a tots els grups de la mesa del Parlament de Catalunya. La Moció exposa la difícil situació econòmica de la pagesia professional al país que porta al límit de la viabilitat moltes explotacions agràries catalanes, i demana una debat al Parlament sobre aquesta situació. Es va aprovar per unanimitat.

5è. Moció del GM CIU per instar al govern municipal a millorar l’accessibilitat i la connexió del barri Palomeres Nord a Malgrat.

Una vella reclamació dels veïns del barri. També una vella promesa que no acaba mai de fer-se realitat. El procés ve de lluny i cal posar-hi fila a l’agulla. El novembre del 2007 el GM CIU ja fer unes al.legacions al pressupost per les que demanava incorporar una partida que fes possible el projecte de fer accessible el pas de la Nacional II, un pas que consisteix en dos trams d’escales de forta inclinació i difícil accés per les persones que tenen la mobilitat reduïda. També demanem estudiar la possibilitat de connectar el barri Palomeres Nord amb el barri de Can Viader per oferir una alternativa més d’enllaç i accés als veïns. Aquesta vegada la proposta va ser acceptada per tots els grups, fins i tot l’equip de govern.[@more@]6è. Moció del GM ICV-EUA de commemorar el 28 de juny, dia de l’alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual.

Va ser aprovada per tots els grups, perquè tots vam coincidir que malgrat haver avançat des del punt de vista legal queda molt a recórrer en el camí social per tal que tots puguin sentir-se plenament lliures i còmodes en aquesta societat que volem construïr.

7è. Moció conjunta de tots els grups polítics municipals sol.licitant el premi Nobel de la Pau 2010 per a la Fundació Vicenç Ferrer.

També es va aprovar per unanimitat. El GM CIU va proposar que es plantegi la possibilitat de col.laborar amb un projecte de la Fundació tal i com es va fer el 2006, quan l’Ajuntament de Malgrat va participar a la construcció de 40 habitatges a l’àrea de Pamidi, India. Molts dels Ajuntaments involucrats al projecte han continuat participant en altres projectes que prenen forma, i aquesta és també una bona forma de mostrar el reconeixement a l’obra de Vicenç Ferrer.

Per urgència va entrar l’adhesió al manifest pel Manteniment i creació de llocs de treball de les persones amb discapacitat intel.lectual o malaltia mental als CET sense ànim de lucre de Catalunya. Els CET travessen moltes dificultats a causa de la crisi, però també pels reiterats retards i incompliments de l’administració que fa difícil la gestió, amb el perill que això suposa pels llocs de treball. De fet, el 24 d’abril, la Sandra i jo vam acompanyar a Duran Lleida a la visita que fa ver al CET Aspronis de Malgrat per parlar d’aquesta problemàtica.

Finalment, torn de preguntes.El GM CIU vam preguntar sobre la situació de l’Escola de Música Municipal de Ca l’Arnau, perquè després de l’aprovació al ple de maig de la pròrroga no hem vist cap nou pas, i el curs comença el setembre. Segons la regidora tot està lligat i pendent de signar, però es fa estrany el silenci després de tanta fregadissa. Ja veurem. També vam preguntar pel reiterat incompliment de l’ordenança de civisme pel que fa als cartells publicitaris que segueixen apareixen a les parets. Tranquils. Sembla que podem seguir enganxant, perquè no sembla que hi hagi cap voluntat de fer complir les ordenances. De fet, el principal infractor –com sempre- és el mateix Ajuntament.

Inquietant la resposta del regidor Viñolas a la pregunta sobre les jardineres del carrer de Mar que va fer ERC (ho apunto perquè no em renyin). El diumenge anterior a la sortida de l’acte de les puntaires li vaig fer notar a la Campoy l’estat de les jardineres i ja em va anticipar que les volen treure. Vaja una solució. Le solucions del Manual Viñolas "MANOSTIJERAS”, que poda tot el que troba, arbres, plantes, jardineres. Tot el que porti feina i s’hagi de mantenir. Una curiosa forma de resoldre els problemes i gestionar. De fet, la millor solució definitiva. Mort el gos, morta la ràbia. No crec que compleixin l’amenaça, perquè és d’una frivolitat i una inconsciència absoluta, i de totes maneres en parlarem properament. Tinc intenció de fer un monogràfic sobre les desafortunades jardineres del carrer de Mar. Què em deixo? Ah, sí. Moltes preguntes del públic que van ser contestades amb la penosa argumentació de sempre per part del govern. Com element pintoresc, el senyor que pensa que fem servir massa el català i volem arraconar el castellà. Viure per veure!. 

Tweet