Amb aquesta calor fa fins i tot mandra parlar del finançament. Tot i així, val la pena dedicar una estona a llegir i escoltar les diferents opinions que van sortint. Tants mesos de dinar cada dia amb la cantarella de la negociació i ara resulta que només podem sentir un ball de xifres. Tot plegat em fa pensar en l’aprovació de la Llei de la Dependència. Sí, recordeu?, quan CIU va dir no amb l’argument que "s’envaïen competències i que no hi havien prou recursos i diners". Vam rebre de valent. En fi, tampoc res de l’altre món, les crítiques habituals tipus “sou de dretes”, “no defenseu les polítiques socials”, etc. El temps,però, ens ha acabat per donar la raó, doncs ha quedat clar que els recursos eren insuficients i que era una llei molt poc meditada que envaïa competències. Moltes famílies ho pateixen ara mateix a la seva pell.
També em fa pensar una mica tot plegat en la campanya del nou Estatut. Sí, aquella que uns vam fer amb el Sí, i altres (PP+ERC) amb el No. Curiosament, ara l’argument contra CIU és dir que ens quedem sols amb el PP i que ens hem de sumar a l’acord al preu que sigui. (¿?). Després reflexiones i et preguntes si és lògic que aquells que com ERC van dir NO per trobar curt l’Estatut ara acceptin un finançament que vulnera bona part del seu articulat.
D’altra banda, hi ha opinions que no resulten tan triomfalistes, per exemple, la de la degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, que diu que el model aprovat de finançament és “encara menys transparent que no l’actual: és igual al que va proposar Solbes el mes de desembre de l’any passat". La Paluzie és propera a ERC, però no s’apunta a la festa amb l’entusiasme d’altres.
També podem escoltar altres opinions interessants aquí.
流水线，天元设计制造各种工业流水线.