ATRAPAR EN IMATGES EL PAS DEL TEMPS

El pas del temps atrapat en imatges. El fil invisible que permet fer un recorregut pel Malgrat d’abans. Les imatges antigues sempre em semblen molt interesants, i no hi ha dubte que tenen un gran valor documental. Avui s’ha obert l’exposició “De Nadal a Nadal” que mostra les fotografíes de l’Antoni Poch de 1950 a 1970. L’acte m’ha agradat, perquè ha estat una reivindicació del paper de la gent gran en la configuració social del passat i la transmisió de la memòria.  El que m’agrada a mi de les fotos antigues és que reflexen una manera de fer, de vestir, de mostrar-se. Diuen moltes coses. Les mires amb detall i vas descobrint milers de coses. A casa sempre tinc a un lloc destacat una foto dels meus avis. És la foto del seu casament. Una foto que parla, que explica una part de la meva pròpia història. quan era petita li feia preguntes a la iaia, "per què no portes vestit de núvia?"-li deia.  "Perquè no hi havia diners", -em responia. "O era el vestit de núvia o era un vestit nou per marxar de viatge de noces que podia utilitzar més vegades i jo era molt pràctica". L’àvia era una dona amb un gran caràcter i determinació. El seu rostre a la foto ho reflexa. Mira fixament al fotògraf, amb aquella mirada penetrant que vaig conèixer. Encara no és conscient als seus 19 anys dels infortunis que hauria de superar a la seva vida.

Les fotos d’avui són també una finestra a la propia vida, als records a partir de les petites celebracions i rituals d’un poble. Davant dels meus ulls he trobat uns altres ulls que parlen de passat, que em miren i expliquen trocets de vida. Ulls de persones que no eren conscients al ser captats pel fotògraf de passar a la posteritat. El més interesant de la fotografía sempre és mostrar-la. El més interessant d’una exposició com aquesta és mirar la foto desconeguda i que algú al teu costat et vagi dient qui és cada rostre. Això és preciós. Sents una sensació estranya al veure el carrer del Carme, reconèixer el carrer de Mar. Carrers que avui són part de la teva rutina quotidiana, i veure que una altra gent els han travessat i habitat abans de nosaltres. Tafanejar aquestes fotos, seguir el fil invisible de la memòria et permet entendre moltes coses del lloc on vius i d’un temps passat. A mi em permeten unir la meva pròpia història a la del poble on he volgut viure. Miro els detalls i descobreixo que les fotos endreçades als calaixos de casa no són gaire diferents. El poble és un altre, però la gent, el temps, els vestits, els gestos, les celebracions, els rituals i la memòria són els mateixos. Són uns ulls, unes mirades, que diuen coses.



Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: ATRAPAR EN IMATGES EL PAS DEL TEMPS

  1. garmir diu:

    Hola:
    Neus, un text excel.lent, saps escriure molt bé, llegir el tema dels teus avis m’ha relaxat l’esperit aquest mati de la Puríssima, també gràcies per la teva sinceritat a l´hora de compartir amb nosaltres, les teves experiències.
    Edmón.

  2. 流水线 diu:

    生产流水线就到浙江温岭,那里的生产线质量很好呀!

Els comentaris estan tancats.