Arxiu mensual: febrer de 2009

Fer política és un noble art, i val a dir que alguns són veritables artistes. Artistes, però tramposos. Escric això mentre escolto la deliciosa gravació del “Línia Directa amb l’alcaldessa” d’ahir que ofereix un conegut blog malgratenc. Una edició genuïna … Continua llegint →

Ser Ministre de Justícia i aficionat a la cacera és possible. Ser Ministre de Justícia i gaudir d’un cap de setmana de cacera amb un jutge de l’Audiència Nacional quan aquest obre un sumari que afecta a un partit polític de … Continua llegint →

De tant en tant trec el nas pel blog del Raul Romeva. Això és diu fer el tafaner, no?. Com passa amb molta gent no sempre comparteixo o estic d’acord amb el seu punt de vista, però es fa llegir. … Continua llegint →

Aquests dies es fan “grans obres” al Passeig Marítim. Des del govern municipal en diuen “remodelació”, és a dir, “demolició, retirada i reposició de panot vell i trinxat”. Mira quina remodelació. Quan acabin ens faran un butlletí i posaran “mireu … Continua llegint →

Des del grup municipal de CiU sempre hem dit que compartim la voluntat de cercar solucions per satisfer el dret d’accés a l’habitatge dels col·lectius més sensibles i de la ciutadania en general, i així ho hem expressat en diverses … Continua llegint →

Ningú pot dir que jo sigui amiga de criticar per criticar. Quan critico m’agrada oferir arguments i contrastar. Per això, en clau local recolzo que l’Ajuntament de Malgrat de Mar hagi estat present a Bruseles a la signatura del Pacte … Continua llegint →

Ara mateix em sento un pèl desconcertada. A vegades, res és com una pensa. Sovint m’he trobat passejant amb els meus fills per qualsevol indret de Malgrat preguntant-me que en treuen ells de tenir una mare massa ocupada. Una mare … Continua llegint →

 El Ple d’ahir va començar en punt, però jo vaig arribar pels pèls. Per raons familiars que no vull explicar venia directament des de Calella, però el trànsit ja se sap. Vaig haver de patir una mica per aparcar i … Continua llegint →

 “Potser alguns de vosaltres, en el seu interior, m’estigui recriminant: “No t’avergonyeix, Sòcrates, que t’hagis de veure ficat en tot aquest embolic per culpa de la teva ocupació i t’estigui portant a l’extrem de fer perillar la teva pròpia vida?”. A … Continua llegint →

Crec que ja he utilitzat aquest títol per un escrit anterior, però és que l’expressió resulta d’allò més encertat per descriure la gestió del nostre govern municipal en tots els sentits. També podem parlar d’allò de "la unió fa la … Continua llegint →