LA CACERA DEL MINISTRE

Publicat el 20 febrer 2009 per neuserra

Ser Ministre de Justícia i aficionat a la cacera és possible. Ser Ministre de Justícia i gaudir d’un cap de setmana de cacera amb un jutge de l’Audiència Nacional quan aquest obre un sumari que afecta a un partit polític de l’oposició, també és possible. És lleig i no hauria de ser, però és possible. Ha fet mala feina i ho sap. Quan un Ministre coneix el món judicial ho sap de sobres. Ha deixat tocat de mort el tema de la trama política del PP pel seu mal cap. Segur que els seus estàn empipats, però han de fer el dissimulat durant un temps prudencial. Ha deixat clar que la línia entre la Justícia i la política és massa fina. Que siguis un Ministre de Justícia i vagis de “torero" i "menja jutges d’un jutjat”, quan els jutges es planten i fan vaga, també és possible. Suposo que és l’ànima de fiscal que porta dins i no pot evitar-ho. De fet, la capacitat de sorprendre per part dels ministres està esgotada. L’actitud xulesca s’ha tornat tan habitual que ni ens esverem massa. Ara, que siguis un Ministre de Justícia i em vulguis fer creure que no saps distingir una comunitat autònoma d’una altra, que no saps on estàs, que no saps que per anar a caçar cal una llicència, i que no tens assessors que planifiquen al milímetre cada desplaçament que fas, evidentment és possible. Que m’ho cregui és una altra cosa.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a LA CACERA DEL MINISTRE

  1. garmir diu:
    22 febrer 2009 a les 11:53

    Hola Neus:
    Beermejo serà cessat, però quan el PP no ho pugui rentabilitzar, jo volia comentar una altra cosa relacionada amb això, aquest tipus de lluita politica és embrutar-ho tot i fa al menys en el meu cas que em faci por dedicar-me a la Politica, amb el Bónic ques és veure debats per la tele o la radio, o anar a meetings i en canvi tot això, fa una mica de repulsió, crec que qui surt guanyant és l´abstenció.
    Edmón.

  2. Miquel diu:
    22 febrer 2009 a les 20:03

    La hipocresia de la política espanyola és tan gran que del desinterés que provoca envers la pròpia política la societat ni s’adona de la incompetència dels qui els manen. Ja des del «Aprobaré el Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya» fins a la reunió amb els líders palestins i llavors afirmar que seguiran venent armes a Israel, m’he adonat que vivim en una país de pandereta, on el que destaca és perquè fa les coses bé; quan haria de ser al contrari.

  3. Miquel diu:
    27 febrer 2009 a les 3:33

    Jo no he negat en cap cas, això que dius, Bradomin, però la l’article de la Neus en qüestió feia referència a polítics espanyols i no pas catalans.

Els comentaris estan tancats.