El Bloc de la Neus Serra

Acabo el resum del ple que vaig començar ahir.

4t. Moció conjunta de tots els grups polítics municipals sobre la situació de la pagesia professional catalana.La Moció la va proposar Unió de Pagesos de Catalunya, i si bé inicialment la va portar a la comissió informativa l’equip de govern, en Pep va demanar a la mateixa comissió que fos conjunta. Tothom va estar-hi d’acord cosa que d’altra banda sembla lògic quan el propi sindicat l’ha fet arribar a tots els grups de la mesa del Parlament de Catalunya. La Moció exposa la difícil situació econòmica de la pagesia professional al país que porta al límit de la viabilitat moltes explotacions agràries catalanes, i demana una debat al Parlament sobre aquesta situació. Es va aprovar per unanimitat.5è. Moció del GM CIU per instar al govern municipal a millorar l’accessibilitat i la connexió del barri Palomeres Nord a Malgrat.Una vella reclamació dels veïns del barri. També una vella promesa que no acaba mai de fer-se realitat. El procés ve de lluny i cal posar-hi fila a l’agulla. El novembre del 2007 el GM CIU ja fer unes al.legacions al pressupost per les que demanava incorporar una partida que fes possible el projecte de fer accessible el pas de la Nacional II, un pas que consisteix en dos trams d’escales de forta inclinació i difícil accés per les persones que tenen la mobilitat reduïda. També demanem estudiar la possibilitat de connectar el barri Palomeres Nord amb el barri de Can Viader per oferir una alternativa més d’enllaç i accés als veïns. Aquesta vegada la proposta va ser acceptada per tots els grups, fins i tot l’equip de govern.[@more@]6è. Moció del GM ICV-EUA de commemorar el 28 de juny, dia de l’alliberament gai, lesbià, bisexual i transsexual.Va ser aprovada per tots els grups, perquè tots vam coincidir que malgrat haver avançat des del punt de vista legal queda molt a recórrer en el camí social per tal que tots puguin sentir-se plenament lliures i còmodes en aquesta societat que volem construïr. 7è. Moció conjunta de tots els grups polítics municipals sol.licitant el premi Nobel de la Pau 2010 per a la Fundació Vicenç Ferrer.També es va aprovar per unanimitat. El GM CIU va proposar que es plantegi la possibilitat de col.laborar amb un projecte de la Fundació tal i com es va fer el 2006, quan l’Ajuntament de Malgrat va participar a la construcció de 40 habitatges a l’àrea de Pamidi, India. Molts dels Ajuntaments involucrats al projecte han continuat participant en altres projectes que prenen forma, i aquesta és també una bona forma de mostrar el reconeixement a l’obra de Vicenç Ferrer.Per urgència va entrar l’adhesió al manifest pel Manteniment i creació de llocs de treball de les persones amb discapacitat intel.lectual o malaltia mental als CET sense ànim de lucre de Catalunya. Els CET travessen moltes dificultats a causa de la crisi, però també pels reiterats retards i incompliments de l’administració que fa difícil la gestió, amb el perill que això suposa pels llocs de treball. De fet, el 24 d’abril, la Sandra i jo vam acompanyar a Duran Lleida a la visita que fa ver al CET Aspronis de Malgrat per parlar d’aquesta problemàtica.Finalment, torn de preguntes.El GM CIU vam preguntar sobre la situació de l’Escola de Música Municipal de Ca l’Arnau, perquè després de l’aprovació al ple de maig de la pròrroga no hem vist cap nou pas, i el curs comença el setembre. Segons la regidora tot està lligat i pendent de signar, però es fa estrany el silenci després de tanta fregadissa. Ja veurem. També vam preguntar pel reiterat incompliment de l’ordenança de civisme pel que fa als cartells publicitaris que segueixen apareixen a les parets. Tranquils. Sembla que podem seguir enganxant, perquè no sembla que hi hagi cap voluntat de fer complir les ordenances. De fet, el principal infractor –com sempre- és el mateix Ajuntament.Inquietant la resposta del regidor Viñolas a la pregunta sobre les jardineres del carrer de Mar que va fer ERC (ho apunto perquè no em renyin). El diumenge anterior a la sortida de l’acte de les puntaires li vaig fer notar a la Campoy l’estat de les jardineres i ja em va anticipar que les volen treure. Vaja una solució. Le solucions del Manual Viñolas "MANOSTIJERAS”, que poda tot el que troba, arbres, plantes, jardineres. Tot el que porti feina i s’hagi de mantenir. Una curiosa forma de resoldre els problemes i gestionar. De fet, la millor solució definitiva. Mort el gos, morta la ràbia. No crec que compleixin l’amenaça, perquè és d’una frivolitat i una inconsciència absoluta, i de totes maneres en parlarem properament. Tinc intenció de fer un monogràfic sobre les desafortunades jardineres del carrer de Mar. Què em deixo? Ah, sí. Moltes preguntes del públic que van ser contestades amb la penosa argumentació de sempre per part del govern. Com element pintoresc, el senyor que pensa que fem servir massa el català i volem arraconar el castellà. Viure per veure!. 

Tweet

El ple d’ahir va ser tranquilet i curtet vist el que tenim habitualment a Malgrat. Poca gent, i algunes cares noves entre el públic. Fins i tot, les més fidels files socialistes van fer vacances, cosa que ja indica clarament que o bé la calor de l’estiu els afecte més del compte o van valorar que era un ple de baixa intensitat. De fet, sense les 4 mocions i les preguntes dels regidors de l’oposició l’ordre del dia no tenia massa suc. En definitiva, un ple propi d’estiu i de les altes temperatures que tenim.

1r. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. Sense novetat.

2n. Licitació de la gestió del servei públic de neteja viària al municipi. Aquest punt només el va aprovar l’equip de govern PSOE-PP. ERC-CIU vam fer abstenció, i ICV va votar en contra amb l’argument  de sempre sobre la  privatització del servei.

3r. Sol.licituds de pròrroga per l’adjudicació de l’actuació “Rehabilitació de la torre del Bombai” (PUOSC) i canvi de destinació de l’actuació “expropiacions per a la construcció d’un pas superior en el pk 58/111 i d’una variant per supressió de pas a nivell del pk 58/260 de la línia fèrria B-M (PUOSC 09).

Per l’enunciat suposo que és difícil saber de que es parla. Penso que ho fan expressament perquè ningú ho entengui, però intentaré explicar el punt que va portar més conflicte. La Campoy va obrir el tema dient “que amb el PUOSC es van demanar diners i ara és l’últim temps que tenim per demanar pròrroga”. Ho anoto sempre textualment, perquè confesso ser incapaç de desxifrar les explicacions que fa a vegades aquesta dona.

A continuació la portaveu d’ERC va obrir el debat recordant-nos altre cop que ells van votar contra el cobriment de la riera a tots els trams. Va criticar durament que el govern no hagi fet els deures, etc, etc, però els va donar suport. El rifi-rafe entre Campoy i ERC va pujar una mica de tó, però tampoc va anar més enllà.

De fet, el debat ja va tenir lloc al ple de febrer quan el govern ignorant la possibilitat de demanar pròrroga volia canviar la destinació de la subvenció per rehabilitar la torre i pagar la caserna de policia. Aquesta vegada, un cop informats com Déu mana, proposen un canvi de destinació dels diners per a expropiacions del pas a nivell, -perquè sembla que finalment ho assumeix ADIF-RENFE-, per a destinar-los a l’expropiació d’un edifici de l’Avinguda Tarragona afectat pel POUM.

A la vegada, proposa demanar la pròrroga de la subvenció per la rehabilitació de la torre de Can Serra, o Viuda Sala, o del Bombai.(no ens posem d’acord ni amb el nom). S’ha de sol.licitar pròrroga per no haver fet la feina com s’havia de fer i, la veritat, després d’estudiar quin havia de ser el nostre posicionament la conclusió va ser abstenir-nos. No podem estar en contra quan resulta inevitable, però penso que el govern en aquest assumpte fa temps que ha deixat de merèixer el suport que sempre ha rebut per part de tots. Ens han deixat a banda quan els ha convingut. Han rebutjat cada proposta feta pel nostre grup per fer un seguiment del projecte. Ens han donat terminis que no s’han complert. El crèdit fa temps que s’ha esgotat. Què ens van demanar el parer quan volien renunciar a la subvenció?. No. Va fer falta posar el crit al cel i destapar-ho per fer-los repensar. Ho sento. Nosaltres no podem aplaudir una gestió com aquesta. Tot i així, agraeixo el compromís manifestat ahir per Campoy de convidar-nos a parlar amb els arquitectes. Veurem com es porta a la pràctica.

Ara venen  les mocions, però ho explico més tard, perquè hem d’assistir la inauguració de les obres de l’entorn del pavelló Germans Margall aquesta tarda……..

Tweet

El Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística de Malgrat té per objecte la protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment del patrimoni històric-artístic de Malgrat de Mar. Aquest patrimoni està integrat per tots els bens i elements mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura del poble, que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o documental mereixen una protecció i una defensa especial.  El propi Catàleg ens diu que la protecció dels edificis no és només una raó d’ estètica, sinó que el patrimoni arquitectònic ens mostra a través de la seva lectura, l’evolució de la tipologia edificatòria que no és més que el reflex de l’evolució històrica i la manera de viure en cada època.

Així, doncs, no hi ha dubte que quan els nostres descendents intentin fer en el futur qualsevol lectura del resultat de les obres que s’executen actualment a les escales del carrer Hug Descolomer obtindràn dades significatives del que ha estat i és l’esdevenir d’aquest poble. Sobretot, podràn obtenir una visió ajustada sobre el coneixement i concepte que alguns tenen en ple segle XXI del patrimoni local i, sobretot, de com cal tractar-lo. També del nivell de sensibilitat i gust dels responsables locals. Material per escriure un llibre.

Diuen que les pedres són testimoni de la història i és cert. El formigó també. Estic francament decebuda pel resultat de les obres a les escales del carrer Hug Descolomer. M’estalvio els adjectius. Un apersona que m’ha escrit un mail ho anomena “llófia”, paraula que no sé si és correcta en català, però que ben segur és molt adequada per descriure el resultat. Us asseguro que qui fa la definició és més expert que no pas jo.  

No deixa de ser ben curiós que el nostre catàleg dediqui una fitxa (nº 40) a protegir amb un Nivell C el conjunt de l’àmbit del carrer dels Arcs, Passada i Hug Descolomer. Que faci una descripció de  les escales del carrer Hug Descolomer i dels patis davanters enjardinats, que defineix com a  “carrers de Malgrat amb personalitat pròpia” i, a continuació, el govern de Malgrat executi una actuació de "millora" amb tan poc respecte pel conjunt.

Per què tanta feina? Suposo que per complir un tràmit legal. S’havia de fer un catàleg i punt. Però, per què catalogar àmbits o edificis, si després hem d’acabar vestint de formigó tot el que fem?. Per què a un particular el cosim a normatives i condicions quan té l’edifici catalogat i resulta  que després l’Ajuntament actúa amb aquesta desídia? Per què tanta estima pel formigó? Els veïns del carrer Hug Descolomer diuen estar molestos. Amb raó. Que t’arreglin unes escales que el consistori ha mantingut en total abandó durant anys i panys i t’acabin fent aquesta “llófia” és per emprenyar-se. Em diuen que a les reunions “participatives” ja ho van avisar. Que alguns van insistir en la necessitat d’emprar materials més adients a l’àmbit com la pedra natural. (Nosaltres no ho sabem, perquè no estem convidats a les reunions “participatives” i menys si es preveu l’assistència dels veïns. Ja ho sabeu, no?). És clar que demanar coses com aquestes als actuals manaires ja sabem que no serveix per gaire res. Salta a la vista. Hi ha una dita catalana que ho expressa molt bé, diu que “ja pots xiular ja, que si l’ase no vol beure…..”. Suposo que és això. No escoltar. Així ens va. Nyap + Nyap.

No vull dir amb això que tot la millora sigui un desastre. No. L’actuació s’havia de fer. Personalment penso que fa anys que calia fer una millora, però no qualsevol. Aquest és un dels indrets del poble més singulars. Sovint apareix a moltes pintures de Malgrat. També a poemes i escrits de gent de Malgrat. La raó és senzilla. És un racó molt particular del nostre poble que reconeixes immediatament. Pertany a l’imaginari col.lectiu. Per això un expert va considerar adient incloure l’àmbit a Catàleg de patrimoni local.

Les escales anteriors estaven fetes de qualsevol manera i el seu estat era un perill. Ja sabem que era necessària una actuació. Un encert treure el cablejat dels murs de l’Antic Hospital. Però el formigó en aquest indret és una “llófia”. Caldrà esperar a veure com s’acaba i caldrà veure fins on fan arribar el formigó més endavant, perquè l’afany de convertir Malgrat en una grisó absoluta no té fi. Una autèntica metàfora del que és la gent que ens governa. Gris sobre gris. Només calia posar-hi una mica d’estima i sensibilitat. Sembla tan senzill, oi?.

Resulta fins  i tot cómic que la fitxa nº 40 enumeri els materials expressament prohibits: obra vista, bloc de formigó, etc, o que a les façanes de l’àmbit només es pugui utilitzar pedra natural llisa (arenisca o calcària), arrebossats de calç amb colors de la gama dels terrosos, ocres o estucades, etc. Sembla una broma, no? 

En definitiva, el que es porta aquesta temporada d’estiu és el gris sobre gris. Com cada any.

Tweet

"Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son…"

Per Sant Joan. J.M. Serrat

Recordeu aquesta delícia de cançó?. Una de les que més m’agrada de Serrat. Arriba Sant Joan. Una vegada més, cremem les angoixes i els mals esperits. Llençem a la foguera tot allò vell, tot allò que volem oblidar. Sentim-nos bruixots o bruixes. Sota la mirada de la lluna acollim nous desitjos. Repetim rituals per atraure la bona màgia. Parlem amb la mirada d’antics conjurs, de costums ancestrals. Deixem que el mar ens vesteixi de sal la pell. Sant Joan, la nit més curta de l’any. La nit de foc. Aldarull de petards i coets als carrers. Danses per foragitar els mals esperits. Fogueres. L’aigua. La veu de la Terra en tota la seva esplendor.  La meva mare sempre diu que sóc una mica bruixa. Potser per això m’agrada tant mirar les flames, dansar, girar al voltant de la foguera. M’agrada pensar "que un tros de fusta pot tornar a ser un tresor".

Bona revetlla.

Tweet

Avui ha mort un home que va deixar els llibres i la mística per passar a l’acció, però com ell mateix va escriure, a la vegada que intentava arreglar el món extern la seva ànima feia un viatge en paral.lel a la recerca de l’Univers intern i extern, intentant buscar la seva lógica i desvetllar els grans misteris que envolten l’Home.

Un dia vaig tenir la sort que ens trobèssim en aquesta cruïlla de camins que es diu Anantapur. D’aquells moments tinc gravades imatges precioses a la memòria. També una dedicatòria personal que em va escriure a les pàgines d’ un llibre que jo estava llegint. Les paraules que va escriure parlen del meu camí, del que faré i del que haig de buscar, i les guardo com un tresor. L’escrit acaba amb una frase que li he sentit dir més d’una vegada, unes paraules que avui prenen un nou sentit. Aquest “tot acabarà bé”.    

Tweet

I seguim al Ple.  Estem al punt 5è, a la iniciativa privada de modificar el POUM i a la història de la parcel.la més famosa de Malgrat. Aquesta història comença de forma oficial al Ple del 10 de maig de 2001, un Ple que curiosament porta a l’ordre del dia dues propostes contradictòries: d’una banda, la  proposta relativa a l’avanç de modificació del Pla General per requalificació de terrenys com a sistema d’equipaments per a us residencial-geriàtric i sanitari assistencial; i d’altra banda, l’inici del treballs de Revisió del Pla General.

Aquesta coincidència de propostes ja comporta en aquell moment seriosos dubtes sobre l’oportunitat de proposar una requalificació a les portes de revisar el Pla General. De fet, tots els portaveus dels grups representats al consistori l’any 2001 es van manifestar en aquest sentit. Fins i tot el PP s’hi va oposar. És clar, eren temps de majoria absoluta del PSC a Malgrat i al cosa va tirar endavant. [@more@]

Els arguments per justificar la urgència sempre han estat els mateixos, la pressa per fer una residència per a la tercera edat, una pressa que el temps ha posat també de manifest no era tanta com ens van voler fer creure. En aquells moments, però, la Sra. Alcaldessa ho va justificar amb el fet que la Generalitat imposava com a condició “que es tractés d’una parcel.la única”. És clar, eren altres temps, oi?. Doncs bé, han passat els anys i ara els propietaris ens venen a dir que amb els paràmetres fixats –que el POUM va ratificar el 2005 per ampli consens- la parcel.la “no ha tingut sortida al mercat”. Ara demanen un canvi de paràmetres i ens detallen els usos que necessiten per anar bé. Així l’index d’edificabilitat que va passar durant la tramitació anterior del 0,51% al 0,63% s’augmenta novament i es fixa ara al 0,70%, el que representa un increment de sostre de 2.044 m2 (uns 20 pisos així per sobre), es veu que només així garantim la viabilitat econòmica del sector, i és clar, el més important és garantir aquesta viabilitat, no?. Per això hi afegim més de 800 m2 d’usos comercials no previstos (i el POEC?).

Però per si això no fos suficient, els propietaris es reserven la potestad de retirar la proposta si es produeix cap canvi contrari als seus interessos.  Ànimes de càntir!. És a dir, l’Ajuntament engega la maquinària per modificar el POUM, vinga informes de técnics, vinga reunions, vinga publicacions als butlletins oficials de la província i vinga despesa, però alerta, si al privat no l’interessa la proposta que en surt es reserva poder-se fer enrera i retirar-la en qualsevol moment. Aplaudiments! D’això se’n diu treballar per l’interés públic. Sí, senyor.

Que més us puc dir. Doncs que no hi ha cap compromís en ferm relatiu al suposat tanatori (privat, eh?), ni al suposat nou CAP. D’altra banda, no deixa de resultar estrany que en temps de crisi es planifiqui construir un nou CAP a un extrem del poble quan tenim un CAP nou de trinca que permet l’ampliació amb facilitat i que es troba ubicat en un lloc molt més céntric. 

També puc dir més coses, fa quatre dies l’alcaldessa volia fer el centre de salut mental a la Pomareda. De fet, ho volia deixar tot lligat abans de les eleccions municipals del 2007. Mira per on, ara resulta que el centre ha anat a a parar a l’entrada de Malgrat. D’això se’n diu planificar amb el cap, no?. Amb el cap i amb el cor.   (cont)         

Tweet

Va ser un Ple estrany el de dijous passat, i per diversos motius. De fet, el Ple tenia un parell de punts molt polèmics, d’aquells que ja saps que porten cua, perquè curiosament abans de passar pel ple ja han ocupat portada al diari comarcal. La sessió va arrencar a les set amb una sala plena. Entre el públic molts socialistes d’aquells que assisteixen als plenaris només quan hi ha toc de corneta. La seva presència, doncs, ja et permet endevinar d’entrada que la cosa serà tensa i que als manires locals la camisa no els toca la pell.

El primer punt era una modificació pressupostària que va explicar el regidor d’hisenda amb la seva retòrica habitual. Es tracta d’una partida de suport davant els robatoris que pateix la pagesia de Malgrat, i una altra partida per adquirir dos desfibriladors. El punt es va aprovar per unanimitat. Això sí, el regidor de seguretat molt en el seu paper ens va fer una nova exhibició d’argot policial apuntant les línies d’investigació obertes en relació als robatoris.

A continuació, “rectificació de l’inventari de béns a 31.12.08”, i “modificació de la plantilla orgànica de l’Ajuntament”, un punt interessant, perquè es va parlar –i ja era hora- del tema de l’Oficina d’Habitatge. El regidor d’hisenda va comentar el “parón” que pateix pel context actual, però penso que caldrà tocar el tema més a fons, perquè el cost d’aquesta oficina és considerable i una no acaba de veure que sigui justificat del tot quan no s’avança en polítiques locals d’habitatge.

El punt 5è era la proposta “d’assumir la iniciativa proposada per Gerimar 2000, SL i aprovar inicialment la modificació puntual del POUM per a ciutat sanitària als terrenys situats entre l’Avinguda Costa Brava i l’Avinguda Països Catalans de Malgrat”. Aquí ja van sorgir les primeres turbulències.

La Campoy va començar dient obvietats tipus “fa 7 ó 8 anys va haver-hi una proposta de modificar el terreny de l’entrada de Malgrat. Han passat els anys i no ha estat possible, era pensat per fer un centre residencial de 300 places, però no s’ha pogut fer.”. En fi, penso que el tema dona per fer un monogràfic i que intentar resumir-ho en un post és una temeritat. Que no s’ha pogut fer el que alguns espavilats van pensar l’any 2001 és una obvietat tan gran que ni val la pena parlar-ne.

El primer que vaig manifestar com a portaveu és el malestar del nostre grup per la forma de presentar una proposta com aquesta sense debat previ ni prou informació. El més calent és al l’aigüera, això està clar. Ja sabem el rol d’oposició i govern, però sobte realment rebre tan poca informació sobre un tema d’urbanisme com aquest que aixeca tota mena de comentaris i especulacions. Si l’operació és tan positiva pel municipi no sé a que treu cap tanta foscor.

Estem canviant les regles del joc a petició d’uns privats i resulta ben estrany que no interessi assolir ni intentar cap mena de consens. La prova més evident que tot es fa de manera precipitada la trobes aviat en el ball de dates: la proposta entra per registre el dia 25 de maig i el mateix 27 de maig l’arquitecte municipal ja l’ha informat; el 29 de maig tenim l’informe de la técnica de medi ambient, i l’1 de juny l’informe jurídic. Només calia ajornar el Ple previst pel 4 de juny i així, pam! Ja tenim la proposta a correcuita sobre la taula. Qui diu que l’administració és lenta?.

Però la proposta com totes les propostes té una història que arrenca l’any 2000 i fins avui. El primer avanç de la requalificació que es va fer l’any 2001 parlava d’un 0,51% d’aprofitament i ara el 2009 estem ja al 0,70%. Déu n’hi dó. Es canvien els paràmetres amb els mateixos arguments que el 2001 es va requalificar la parcel.la quan el temps ha demostrat que no s’ha complert cap de les expectatives invocades en aquell moment per justificar l’operació. En fi, us recomano consultar les actes dels plens de l’any 2001 per informar-vos bé. Són d’allò més interessant i ben segur que en parlarem més endavant del tema. (cont)   

Tweet

Algú m’han dit que era un risc. Jo penso que quan tens els objectius molt clars has d’assumir aquest risc. Personalment, em feia molta il.lusió poder dur a terme un acte com aquest a Malgrat. Un acte amb un format ben diferent. En aquest món que vivim estem sempre massa pendents de no cometre errors. Sempre temerosos d’equivocar-nos. Sempre amb la por a ser jutjats, perquè en el fons els errors estigmatitzen. Fins i tot, a vegades sembla que només s’acaba premiant al que no s’equivoca mai i criticant al qui s’arrisca. Però tal i como jo ho veig, no fer errors també s’acaba traduint en un no arriscar, i no arriscar acaba per convertir-se en un no innovar, en un no ser creatiu i en un no canviar res d’allò establert.

Així que vam decidir arriscar. Penso que és un exercici de responsabilitat i honestedat convocar un acte per exposar de forma clara quins són els eixos estratègics del nostre projecte, i més fer-ho ara, sense la pressió d’una campanya, amb tranquilitat i serenor. És un bon moment per avançar amb prou temps les prioritats que ens mouen i el reptes que ens obssessiona resoldre. També els valors.

És bon moment per oferir fermesa en defensa d’un horitzó de canvi politic real a Malgrat que inverteixi l’ordre de prioritats en molts aspectes. L’acte finalment va ser un éxit, i penso que l’esforç dedicat a recollir el conjunt de reflexions i pensaments d’aquests sis anys d’experiència a la política local va valer la pena.

Tweet

Una conferència és un acte on es parla i s’expliquen coses. Un acte de comunicació. Es diuen paraules que filen un mateix fil: l’expressió d’allò que sentim, d’allò que vivim, d’allò que sabem. Els sentiments que tenim. Els projectes i els anhels.

El proper divendres oferiré una conferència a Malgrat  per parlar de Malgrat. Del Malgrat que veig, del Malgrat que sento, del Malgrat que vull, del Malgrat que espero. Coses que tinc al cap des de fa temps o des de fa ben poc. Li hem posat el títol de “2 anys, obrim les finestres”, perquè volem parlar dels canvis que Malgrat necessita, però, sobretot, perquè pensem que el nostre Ajuntament fa olor de tancat. Que és urgent obrir les finestres i que corri l’aire.

Aquest acte vol ser l’expressió de tot allò que tinc per dir, però per dir-ho he comptat amb l’ajut de tot l’equip de gent que fem Convergència i Unió a Malgrat. Junts hem intentat escapar de l‘obvietat, de tot allò que ja s’ha dit. Hem intentat oferir un acte diferent. A qui vulgui venir li avanço que compartirem esperances, però l’esperança que és, sobretot, feina, perquè sense treball i esforç, sense optimisme, sense anhels, sense objectius clars, sense ganes de volar, no hi ha esperança. Els canvis no són mai fàcils, però hi ha un moment en que alguna cosa comença a moure’s. 

Ens veiem divendres 12 de juny, al Centre Cultural, a dos quarts de deu del vespre.

Tweet

Finalment, la gran guanyadora de la jornada electoral d’ahir ha estat la Sra. Abstenció. La participació a Malgrat va ser del 36,1%. Molt baixa. El fenòmen s’està extenent de manera habitual al nostre país, i el percentatge de participació a Catalunya fins i tot és més baix que a l’Estat espanyol.

Què ens passa als catalans?. És que tot ens resulta ja indiferent?. Alguns et diuen que no creuen en la política, que això no va amb ells. Que passen. A vegades, sembla fins i tot que fer tal afirmació col.loqui a la gent a un nivell superior. Per alguns sembla que renegar dels polítics atorga un plus d’honestedat. Però jo sempre desconfío dels que reneguen de la política. Que t’interessi la política no és sinònim de “trepa”, ni d’especulador, ni de "pesetero", ni de ves a saber que. Al contrari, qui s’interessa per la política acostuma a ser molt participatiu socialment. D’altra banda, sovint trobes interessos ben estranys entre els detractors de la política. Fins i tot, alguns dels que més s’omplen la boca dient que no els interessa res dels polítics acaben perdent el cul per compartir tertúlies polítiques i fer-se notar.

En realitat fer política vol dir fer ciutat. Polític vol dir ciutadà. Política vol dir presa de decisions, i la política en el context d’una societat democràtica té un valor significatiu en la mesura que garanteix el funcionament del sistema. Aristòtel afirma que la política és intrínseca a la naturalesa de l’home, que és necessària per viure en plenitud moral. En qualsevol cas, més enllà de les definicions dels clàssics, la política és necessària per viure en societat. Renunciar al poder de decidir és una irresponsabilitat, però tots en som una mica culpables d’aquesta situació. Ciutadans i polítics. Hi ha gent que despotrica constantment dels polítics, però no s’implica en res ni presenta cap alternativa. A sobre, jugar amb aquests conceptes obre un camp molt perillós als populismes i als extremismes que poden aparèixer al mapa en qualsevol moment. Els totalitarismes, els extremismes, la intolerància i el populisme acostumen a nodrir-se precisament de la indiferència i el silenci de la majoria. Fins que és massa tard.

Si analitzem el marc estrictament català, el percentatge d’abstenció és sensiblement superior a la mitjana de la resta de l’Estat Espanyol. Quina és la raó?. Qui és responsable d’aquest silenci?. Personalment, penso que la societat catalana està ben anestesiada. Fa temps que ens dilueixen a base de posar-nos el pal i la pastanaga. Enganys i desenganys. Tot de mica en mica va omplint-nos d’indiferència. Ens venen unes  majories  que no responen a la realitat. Ens venen molts anuncis i pocs fets. Ens venen governs que no governen.  Ens venen finançaments que no arriben. Poc a poc ens deixen sense anhels, i no hi ha res pitjor que viure sense anhels.

Els que avui ens governen no han estat a l’alçada de les espectatives ni de les circumstàncies. Ara es lamenten i culpen a la Sra. Crisi de la seva davallada. Hipòcrites. Mira Europa. La crisi no castiga als governs que ho fan bé, als que donen esperances i mantenen els anhels. Als que donen confiança. La crisi castiga als febles. Als mals governants. Als que no saben ni aprenen a prendre decisions. Als govens que ens volen entretenir amb debats sobre el sexe dels àngels, a base de píndoles i batalles contra el clero. Com si amb això una família pogués posar el plat a taula. La crisi castiga als que estàn més enfeinats cuinant estratégies per mantenir la cadira que atenen els problemes dels ciutadans. Als que fa temps que no trepitjen el carrer.

Tweet