Finalment, la gran guanyadora de la jornada electoral d’ahir ha estat la Sra. Abstenció. La participació a Malgrat va ser del 36,1%. Molt baixa. El fenòmen s’està extenent de manera habitual al nostre país, i el percentatge de participació a Catalunya fins i tot és més baix que a l’Estat espanyol.
Què ens passa als catalans?. És que tot ens resulta ja indiferent?. Alguns et diuen que no creuen en la política, que això no va amb ells. Que passen. A vegades, sembla fins i tot que fer tal afirmació col.loqui a la gent a un nivell superior. Per alguns sembla que renegar dels polítics atorga un plus d’honestedat. Però jo sempre desconfío dels que reneguen de la política. Que t’interessi la política no és sinònim de “trepa”, ni d’especulador, ni de "pesetero", ni de ves a saber que. Al contrari, qui s’interessa per la política acostuma a ser molt participatiu socialment. D’altra banda, sovint trobes interessos ben estranys entre els detractors de la política. Fins i tot, alguns dels que més s’omplen la boca dient que no els interessa res dels polítics acaben perdent el cul per compartir tertúlies polítiques i fer-se notar.
En realitat fer política vol dir fer ciutat. Polític vol dir ciutadà. Política vol dir presa de decisions, i la política en el context d’una societat democràtica té un valor significatiu en la mesura que garanteix el funcionament del sistema. Aristòtel afirma que la política és intrínseca a la naturalesa de l’home, que és necessària per viure en plenitud moral. En qualsevol cas, més enllà de les definicions dels clàssics, la política és necessària per viure en societat. Renunciar al poder de decidir és una irresponsabilitat, però tots en som una mica culpables d’aquesta situació. Ciutadans i polítics. Hi ha gent que despotrica constantment dels polítics, però no s’implica en res ni presenta cap alternativa. A sobre, jugar amb aquests conceptes obre un camp molt perillós als populismes i als extremismes que poden aparèixer al mapa en qualsevol moment. Els totalitarismes, els extremismes, la intolerància i el populisme acostumen a nodrir-se precisament de la indiferència i el silenci de la majoria. Fins que és massa tard.
Si analitzem el marc estrictament català, el percentatge d’abstenció és sensiblement superior a la mitjana de la resta de l’Estat Espanyol. Quina és la raó?. Qui és responsable d’aquest silenci?. Personalment, penso que la societat catalana està ben anestesiada. Fa temps que ens dilueixen a base de posar-nos el pal i la pastanaga. Enganys i desenganys. Tot de mica en mica va omplint-nos d’indiferència. Ens venen unes majories que no responen a la realitat. Ens venen molts anuncis i pocs fets. Ens venen governs que no governen. Ens venen finançaments que no arriben. Poc a poc ens deixen sense anhels, i no hi ha res pitjor que viure sense anhels.
Els que avui ens governen no han estat a l’alçada de les espectatives ni de les circumstàncies. Ara es lamenten i culpen a la Sra. Crisi de la seva davallada. Hipòcrites. Mira Europa. La crisi no castiga als governs que ho fan bé, als que donen esperances i mantenen els anhels. Als que donen confiança. La crisi castiga als febles. Als mals governants. Als que no saben ni aprenen a prendre decisions. Als govens que ens volen entretenir amb debats sobre el sexe dels àngels, a base de píndoles i batalles contra el clero. Com si amb això una família pogués posar el plat a taula. La crisi castiga als que estàn més enfeinats cuinant estratégies per mantenir la cadira que atenen els problemes dels ciutadans. Als que fa temps que no trepitjen el carrer.
Hola Neus:
Gran calitat literària i article que convida a la reflexió.