Va ser un Ple estrany el de dijous passat, i per diversos motius. De fet, el Ple tenia un parell de punts molt polèmics, d’aquells que ja saps que porten cua, perquè curiosament abans de passar pel ple ja han ocupat portada al diari comarcal. La sessió va arrencar a les set amb una sala plena. Entre el públic molts socialistes d’aquells que assisteixen als plenaris només quan hi ha toc de corneta. La seva presència, doncs, ja et permet endevinar d’entrada que la cosa serà tensa i que als manires locals la camisa no els toca la pell.
El primer punt era una modificació pressupostària que va explicar el regidor d’hisenda amb la seva retòrica habitual. Es tracta d’una partida de suport davant els robatoris que pateix la pagesia de Malgrat, i una altra partida per adquirir dos desfibriladors. El punt es va aprovar per unanimitat. Això sí, el regidor de seguretat molt en el seu paper ens va fer una nova exhibició d’argot policial apuntant les línies d’investigació obertes en relació als robatoris.
A continuació, “rectificació de l’inventari de béns a 31.12.08”, i “modificació de la plantilla orgànica de l’Ajuntament”, un punt interessant, perquè es va parlar –i ja era hora- del tema de l’Oficina d’Habitatge. El regidor d’hisenda va comentar el “parón” que pateix pel context actual, però penso que caldrà tocar el tema més a fons, perquè el cost d’aquesta oficina és considerable i una no acaba de veure que sigui justificat del tot quan no s’avança en polítiques locals d’habitatge.
El punt 5è era la proposta “d’assumir la iniciativa proposada per Gerimar 2000, SL i aprovar inicialment la modificació puntual del POUM per a ciutat sanitària als terrenys situats entre l’Avinguda Costa Brava i l’Avinguda Països Catalans de Malgrat”. Aquí ja van sorgir les primeres turbulències.
La Campoy va començar dient obvietats tipus “fa 7 ó 8 anys va haver-hi una proposta de modificar el terreny de l’entrada de Malgrat. Han passat els anys i no ha estat possible, era pensat per fer un centre residencial de 300 places, però no s’ha pogut fer.”. En fi, penso que el tema dona per fer un monogràfic i que intentar resumir-ho en un post és una temeritat. Que no s’ha pogut fer el que alguns espavilats van pensar l’any 2001 és una obvietat tan gran que ni val la pena parlar-ne.
El primer que vaig manifestar com a portaveu és el malestar del nostre grup per la forma de presentar una proposta com aquesta sense debat previ ni prou informació. El més calent és al l’aigüera, això està clar. Ja sabem el rol d’oposició i govern, però sobte realment rebre tan poca informació sobre un tema d’urbanisme com aquest que aixeca tota mena de comentaris i especulacions. Si l’operació és tan positiva pel municipi no sé a que treu cap tanta foscor.
Estem canviant les regles del joc a petició d’uns privats i resulta ben estrany que no interessi assolir ni intentar cap mena de consens. La prova més evident que tot es fa de manera precipitada la trobes aviat en el ball de dates: la proposta entra per registre el dia 25 de maig i el mateix 27 de maig l’arquitecte municipal ja l’ha informat; el 29 de maig tenim l’informe de la técnica de medi ambient, i l’1 de juny l’informe jurídic. Només calia ajornar el Ple previst pel 4 de juny i així, pam! Ja tenim la proposta a correcuita sobre la taula. Qui diu que l’administració és lenta?.
Però la proposta com totes les propostes té una història que arrenca l’any 2000 i fins avui. El primer avanç de la requalificació que es va fer l’any 2001 parlava d’un 0,51% d’aprofitament i ara el 2009 estem ja al 0,70%. Déu n’hi dó. Es canvien els paràmetres amb els mateixos arguments que el 2001 es va requalificar la parcel.la quan el temps ha demostrat que no s’ha complert cap de les expectatives invocades en aquell moment per justificar l’operació. En fi, us recomano consultar les actes dels plens de l’any 2001 per informar-vos bé. Són d’allò més interessant i ben segur que en parlarem més endavant del tema. (cont)
