Alguna cosa no funciona a Malgrat. Ho dic pensant en les pobres jardineres del carrer de Mar i el seu trist fullatge. Val la pena aprofundir en el que penso que simbolitza tot aquest assumpte. Potser per alguns és poca cosa, però crec que la realitat actual deixa en evidència als nostres cracks municipals i ens indica clarament quines són les seves autèntiques prioritats. En realitat penso que algunes frases posen de manifest que el centre del poble i el comerç local els importa un rave, que tota la seva il·lusió a la vida es pot resumir a posar panots grisos als carrers i tallar cintes fent molta remor i rebombori.
Tenim un Pla de Mobilitat que s’ha convertit en el “vademécum” municipal. Aquest Llibre Sagrat parla d’anelles circulatòries i de racionalització del trànsit rodat als carrers del centre urbà, però també parla de dissenyar un nou viari més humanitzat, de dissenyar carrers on s’hi pugui viure i no només desplaçar-se, és a dir, on la convivència ciutadana sigui una realitat. Per aquestes raons -diu el Pla Sagrat de Malgrat- els carrers del centre haurien d’oferir "una imatge acollidora pel vianant amb intervencions de disseny en superfície, és a dir, arbrat, vegetació, mobiliari urbà, textura i forma dels materials d’acabats".
Evidentment, alguna cosa no funciona com cal a la vista de l’estat actual de l’arbrat i la vegetació del carrer de Mar.
Alguna cosa no funciona quan unes jardineres que es van canviar no fa massa es troben abandonades, descuidades i plenes de cigarretes. De fet, renovar les anteriors jardineres malmeses ja va ser una obra impulsada per CIU a petició de veïns i comerciants, i potser esperen que tornem al govern per fer la feina de canviar quatre plantes.
Alguna cosa no funciona quan l’opció que et donen és "plantar més bancs", com si un pogués plantar bancs dins una jardinera i esperar que brotin i facin flors.
Alguna cosa no funciona a la Casa Consistorial quan la culpa de tot és de la manca de civisme i mai ningú fai cap mena d’autocrítica. “Arrenquen cada dia una planta”-diu el regidor "irresponsable" del manteniment tot cofoi. Exagerat !. Fa mesos que no s’ha plantat res que no sigui una mala herba al carrer de Mar, per tant, ni amb el major grau de perversió incívica es poden arrencar tantes plantes. El que tinc clar és que l’abandó i la desídia municipal genera més incivisme.
Però, fonamentalment, alguna cosa no funciona quan després d’aprovar una preciosa ordenança de civisme, i de suportar la fatigant retòrica del “regidor vigilant de la via pública” i les seves estadístiques policials, la solució que ens donen és suprimir l’arbrat i la vegetació. De què van?. Es pensen que estem al parvulari?
Aquest govern municipal hauria de fer una reflexió seriosa sobre el camí que està emprenent i les seves solucions "MacGiver" en qualsevol àmbit. En els darrers temps escoltem frases més pròpies d’una penya humorística que de gent que diu fer política. Quan troben la més mínima dificultat agafen les tisores o la piconadora. Pobres, no tenen diners per arreglar ni mitja dotzena d’arbres i plantes, però curiosament poden construir sense cap problema un magatzem de gust més que dubtós i d’utilitat encara més dubtosa a la plaça de la petanca amb un cost de 70.000 euros. No tenen vergonya.
Malgrat no es pot permetre continuar per aquest camí. No es pot seguir tolerant aquest incompliment de les obligacions municipals. Els ciutadans tenim el deure de respectar l’espai públic, però l’administració també té deures i obligacions. La primera la de mantenir aquest espai públic en condicions. Estem en ple mes de juliol. En plena temporada turística. Una época de recepció de visitants. I què mostrem?. Mostrem un carrer més propi d’un suburbi. Brut i descuidat. Un carrer on s’ha instal·lat la jardineria més sostenible que hi ha, la dels arbres secs i morts.
Resulta inacceptable que en un moment de fort desencís de diversos sectors, sobretot, del comerç local, es faci un exercici de frivolitat com aquest. També és una ofensa a la intel·ligència aquest fugir d’estudi per la cara.
El problema, senyors meus, no és el grau de civisme. El problema és la seva incompetència. La seva poca motivació respecte algunes feines. La més que evident manca de manteniment. La inèrcia. El problema és tenir aquest govern cansat, gris i petit. Un govern que ensopega amb una simple jardinera.
