RESSONS DEL PREGÓ DE FESTA MAJOR

Des del darrer post, la veritat és que no he tingut ni temps ni ganes de penjar-ne cap de nou. Coses de l’estiu, la calor, el desig de fer vacances, el darrer ple. Ara preparo quatre notes del ple, però abans voldria comentar una mica per sobre la meva impressió sobre el primer acte de la Festa Major.

Com mana la tradició l’acte d’obertura de la Festa Major és el pregó. És un ritual, però encara no he digerit del tot el pregó del divendres passat. Ho sento. El que vaig a dir ho dic des del respecte que em mereix tota persona que es guanyi la vida fent d’actor o qualsevol altra feina, però el pregó no em va agradar. De fet, el pregó perd molt amb aquesta moda de traslladar l’escenari a un aparcament. Un aparcament no és l’espai adequat per fer un pregó. Ni és emblemàtic, ni és acollidor, ni és integrador. Ben al contrari resulta excloent, buit i absurd. La gent gran ha d’estar a peu dret i no tothom ho pot fer. La mainada no veu res, perquè la gent gran es posa davant de tot i els tapa. D’altra banda, resulta incoherent que s’inhabiliti dos dies un espai tan important per aparcar al centre de la població en ple mes d’agost.

El pregó de la Festa major del teu poble no és una experiència qualsevol. El de l’any passat , tot i que l’espai i l’escenari ho van fer difícil, em va agradar. És clar, el pregoner era de Malgrat i va estar capaç de crear d’una manera ben enginyosa, senzilla, original i divertida el joc de complicitats i emocions que una espera d’un pregó de Festa Major. Enguany no ha estat així i l’espai em va semblar més inhòspit que mai. Una metàfora de qui governa: sense idees, sense originalitat, per passar full i qui dia passa any empeny.

Un pregó és l’anunci de la festa. No ha de ser sempre divertit o fer riure. però fer-ho no és cap mal. Ben al contrari. Tampoc ha de fer pena. El pregó que a mi m’agrada s’ha de fer des del balcó consistorial i ha de convidar a la gent a viure la festa i fer poble. Tot seguit el pregoner/a pot encendre la primera tronada si és que cal fer soroll per anunciar la festa. El millor és pensar en una persona que tingui un vincle amb el poble, o algú que tingui coses a dir que no siguin només ximpleries. A més, a les peixateries velles tens preparat el sopar de l’Associació de Dones i tot queda més integrat i fa festa. 

 A ser possible m’agradaria que el pregó parli del meu poble, de com era i de com és ara. Que parli de tot allò que fa especial el meu poble, de la seva història, de les seves tradicions, de la seva gent. A ser possible que el faci algú que porti el poble a dins i expliqui aquelles petites coses que et fan emocionar i que tots hem pogut viure. Algú que no parli de “grateres” ni “plagues de ladilles” o coses per l’estil. Sóc conscient que és demanar massa, sobretot a l’actual responsable política de cultura. Sí, la Sra. Retalla Subvencions i Aprima Pressupostos. La mateixa que segons l’alcaldessa hem de premiar per la seva magnífica aportació a la cultura musical del poble i la inmillorable gestió de l’Escola de Música Municipal.  



Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.