Dimecres vaig participar al debat de Ràdio Malgrat sobre el creixement urbanístic. En vaig sortir una mica decebuda. Creia que el debat era sobre l’urbanisme del nostre poble i el model que volem, però des del començament es va veure que cadascú anava a la seva. L’urbanisme ja ho té això
[@more@]És una matèria complexa, difícil d’entendre i, sobretot, d’explicar, per això és tan fàcil fer demagògia i caure en contradiccions. De totes maneres, hem de fer l’esforç de mantenir aquest debat, perquè encara queden moltes propostes interessants per Malgrat. Propostes de millora de barris, de mantenir la identitat del Barri Antic, dignificar la façana marítima, o per actuar amb més rigor en matèria de disciplina urbanística en sòl no urbanitzable. Sempre que es parla d’urbanisme acabem parlant d’habitatge i especulació, però l’urbanisme és molt més que tot això. És molt maco parlar de fer Oficines d’Habitatge per a llogar pisos, però després veus que la majoria de la gent vol comprar un pis i que les experiències de les Oficines d’Habitatge no són molt engrescadores. Curiosament, les propostes i aportacions més interessants les va fer el promotor, i va quedar clar que o els polítics deixem de fer discursos i fem propostes clares o la gent no ens entendrà. M’hauria agradat parlar del Pla Local d’Habitatge i del repte que tenen els municipis per a desenvolupar l’habitatge protegit que els imposa la llei. Això si que és un camp interessant i engrescador per a explorar, però no se’n va parlar gaire. Ho deixarem pel programa electoral. Anem a un altre tema. Veig molt d’interès per l’acció judicial contra la revista Som-hi. Però ja en parlaré un altre dia. Avui m’acabo de preparar una vista assenyalada per demà a primera hora i no tinc temps.
