Per què hi ha tanta abstenció?

Mentre anem coneixent els desenllaços de les converses per arribar a pactes i acords de govern a molts municipis, disposem també de nous elements a comentar en el mapa polític. Per exemple, podem parlar del que ja s’anomena “l’efecte Portabella”. Us recomano l’anàlisi d’en Francesc-Marc Àlvaro al diari El Singulardigital. A tot això, també escoltem com es parla de l’abstenció. Tothom està molt preocupat per l’abstenció, però en realitat no em sembla una preocupació sincera. És cosa d’un parell de dies. [@more@]Ahir, sense anar més lluny, Ràdio Malgrat va organitzar una mena de tertúlia entre alguns representants comarcals dels partits polítics per parlar del tema. Penso que l’esforç de Ràdio Malgrat d’embolicar-se en aquestes propostes s’ha de valorar, per això hi vaig anar. Les persones que van intervenir van parlar bé, però a mi em va impressionar un fet molt concret. Al parlar d’abstenció es va visualitzar com els representants del tripartit es posaven immediatament a la defensiva. Van fer-ho bé, però no van estar sincers. La representant socialista, -que val a dir és una diputada que m’agrada bastant i parla molt bé- va donar unes explicacions molt boniques. Malgrat tot, va caure en el parany de repetir una frase que em preocupa “la gent no vota, perquè ja està contenta”. Dona! Quina excusa més pobre i trista. Precisament, aquests dies he escoltat alguns comentaris ben diferents de persones que no van anar a votar. Segons ells, no ho van fer “perquè els polítics tots som iguals i només ens omplim les butxaques”. Aquesta és l’abstenció que em preocupa i molt. Aquestes persones no estan satisfetes, però no tenen cap mena de confiança en els polítics, siguin del partit que sigui. Això ens ha de fer pensar. No es pot caure en la frivolitat de dir que el que no vota és, perquè ja li va bé. He de dir que jo no sóc partidària de criminalitzar a l’abstencionista, perquè és una opció ben llegítima del sistema democràtic. Ara bé, tampoc és la desitjable, doncs si la portem a l’extrem aviat ens quedem sense sistema. Per tant, cal demanar a la gent que vagi a votar. Hem de motivar a la gent i -diguin el que diguin- que un partit guanyi amb claredat les eleccions i no pugui governar no motiva gaire. Estic d’acord que cada municipi és un món, però que sistemàticament s’arraconi al guanyador forçant les coses fins a l’extrem altera la voluntat popular. Aquesta és la realitat agradi o no.     

Tweet