Ahir al vespre em vaig escapar de casa. Feia dies que ho tenia planejat. Va ser tot llegint el diari que ho vaig decidir. El títol no podia ser més suggestiu; Poesia i +, “Joan Margarit i Salem Zenia reciten els seus poemes”, divendres, 29 de juny a les 22 hores. Poesia i + té lloc en el marc del Festival d’estiu de Caldes d’Estrac, i us aconsello que doneu un cop d’ull a la programació prevista fins a finals de juliol. És una oportunitat de gaudir de la paraula en tota la seva dimensió. Bé, qui em coneix sap que m’encanta llegir poesia. [@more@]
Sí, ja ho sé. Ja sé que això no es porta, ni està de moda i que segons a qui li ho expliques et mira d’una manera estranya. Què voleu que us digui jo!. A mi m’agrada llegir poesia. La poesia et calma l’ànima i la despulla de coses supèrflues, i Margarit és una de les veus amb més projecció d’aquest país. També és un dels poetes que més he llegit. M’agrada la seva poesia dura, sense cap frivolitat i, sobretot, real. És un poeta que té una capacitat extraordinària per comunicar-se amb el lector. En definitiva, que no m’ho volia perdre. Salem Zenia és un escriptor algerià, poeta, novel.lista i periodista. Refugiat i acollit pel PEN català. Militant de la causa berber, Salem Zenia està amenaçat per refusar escriure en una altra llengua que no sigui la berber. El PEN català, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, i les Fundacions de Caixa Sabadell i Caixa de Girona, ha posat en marxa el programa Escriptor Refugiat, que té com a finalitat acollir un escriptor/a amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits, acollint-se a la resolució adoptada pel Parlament de Catalunya el 24 de maig de 2001, sobre la declaració de Catalunya com a comunitat refugi. El PEN català creu un deure de gratitud històrica poder donar acollida a aquells escriptors obligats avui a l'exili per defensar la llibertat d'expressió i jo crec que cal reconèixer aquesta tasca i compromís.
L’escapada va merèixer la pena. Asseguda en silenci entre la gent sota la pèrgola del jardí. El mar al fons com un mirall, i la lluna rodona dibuixant un camí d’or damunt de l’aigua. La claror tèbia de les espelmes entre les flors. La veu del poeta, el poder de la paraula, la musicalitat d’una llengua desconeguda, la bellesa de la meva llengua. Una nit especial. Us ho recomano. Escapeu-vos de casa una nit.
Hola:
Està molt bé que t´ho hagis passat bé, i que hagis decidit compartir-ho amb els lectors blocaires. Catalunya té un bon nivell cultural.