Durant la clausura de l’Escola d’Estiu d’Unió Duran va recordar que UDC no és independentista –històricament s’ha definit sempre com a confederal. De fet, el nacionalisme d’UDC té un caràcter cultural i comunitari. Considera la llengua com el primer element articulador de la societat catalana i el que li ha donat continuïtat històrica, malgrat els atacs rebuts. Per aquest motiu UDC es proposa la defensa, la preservació i el foment dels elements que configuren la nació catalana. Tanmateix. UDC es manifesta a favor d’un nacionalisme obert, integrador, plural i evolutiu, com ho és Catalunya, si bé recorda que el nacionalisme català comporta una actitud de defensa davant d’un altre nacionalisme expansionista i unificador –l’espanyol- que, a més, és dipositari del poder de l’Estat. Per a UDC Catalunya necessita sobirania per afrontar tots els reptes que la realitat i el futur requereixen. Sense oblidar ni situar en segon terme la necessitat d’enfortir la sobirania cultural, cal prioritzar la sobirania política per tenir instruments suficients polítics i capacitat financera suficient, per assegurar polítiques que permetin als ciutadans, a través d’elles, enfortir la identificació nacional. [@more@]
“L’objectiu de la independència el respectem, però no és el nostre”, va dir Duran. Bé, no tothom a UDC i a Unió de Joves pensa això, però Duran té tot el dret a dir quin és el seu projecte i quin és el seu objectiu. Crec que Duran té tot el dret a dir el que ha dit. De fet, em consta que molts nacionalistes no creuen en la plena sobirania i no per això són menys nacionalistes. L’objectiu del nacionalista ha de ser atraure a tothom i no sols al nacionalista independentista. La frase de Duran i Lleida no em sorprèn. De fet, no fa gaire em va regalar ell mateix el seu darrer llibre “Entre una Espanya i l’altra”, un llibre que llegeixo aquests dies, i en el que parla sense complexos d’una tercera Espanya. Val a dir que el llibre m’agrada molt, sobretot, perquè Duran és hàbil amb la ploma i mostra molt bon estil com escriptor. També et porta a una interessant reflexió en aquest particular moment en el que sembla que nacionalisme, catalanisme i tot plegat es troba en una cruïlla i s’ha de reubicar. Dit això, vull dir que respecto la seva opinió i visió. Jo sóc de les que penso que no és imprescindible ser independentista per ser nacionalista, ni cal fer cada dia una proclama sobiranista, ni la independència és un projecte a curt termini, ni cal que sigui tot el contingut del nostre discurs. El que si demano és que no es parli de l’independentisme català en sentit pejoratiu o amb menyspreu. L’independentisme no és una il.lusió, ni una utopia, ni un plantejament de quatre beneits. És un projecte real. Sí, és cert que sovint s’ha plantejat malament, o que alguns confonen defensar la independència en fer tota mena de pallassades, però és un projecte seriós. Potser també és un projecte més o menys llunyà, però ningú té dret a demanar-nos que renunciem a un horitzó nacional ferm. Un horitzó que poso en la plena sobirania.
Hola:
Neus, has fet tal com vas prometre l´article sobre Duran , molt valenta , no fugint de la polèmica que sense cap mena de dbte parlar d´aquest tema , por portar.
La meva opinió sobre aquest tema es que UDC és el braça ideològic de CIU, mentre´s que CDC només actúa com a lobby de un grup de empreses catalanes confonent molts cops la defensa d´aquests interesos amb la dels ciutadans de carrer catalans els quals es queden orfes molt sovint.
Crec que per la posició social elevada als anys 70 de Pujol, aquest va optar per crear el seu propi partit, quan tothom sap que la ideologia de Pujol es Socialcristiana i la del nacionalisme personalista com Unió, però com aques t crec que ja existia desde el 1931 i no el podia controlar tan fàcilment va optar per crear CDC, sinó ara només hi hauria un partit UDC.
Jo Sóc Català i em sento català , pero vull una Catalunya forta liderant una Espanya solida amb l´ideari del humanisme cristià i no el liberalisme thatcherista de Mas i Madi, per això em decanto més cap a les opcions cambonianes com la de Duran a UDC o Montserrat Nebrera al PPC, els quals defensen una Catalunya forta liderant una Espanya sòlida, l´independentisme l´hauriem de deixar per quan tothom tingui les necesitats básiques cobertes, mentre´s em sembla que pot crear més problemes que solucions, recordem que hi ha molta gent nascuda fora de Catalunya visquent a Catalunya (no és el meu cas, però si el de molts) i això podría comportar riscos com als Balcans als anys 90. Per això la postura de Duran em sembla més sensata i possibilista, és el nacionalisme possibilista.
Interesant article, Neus.
Hola:
Neus, tractaré de conseguir el llibre que em recomanés per llegir, de Pujol n´he llegit varios (biografies fetes per altres, la major part critiques , altres no).
No discrepem, només matitzem esl termes en gran part coincidim, CIU es un projecte Nacional-Conservador-Progresista , una mica de tot i per això a vegades presenta una certa ambigüetat ideológica, sense anar mès lluny jo puc estar d´acord amb la ciu socialconservadora, però no amb la liberal.
L´únic punt possible de discrepància es el Lobby, per a mi molts cops CDC només defensa baixades de impostos que afavoreixen a col.lectius molt concrets i que precisament no passen necessitats , i són corda de transmissió de les opinions de determinats bufets d´advocats, «el sector negocis»és molt culpable de no treure millors resultats electorals, defensar en excés la empresa familiar que és un model anticuat i no apostar per multinacionals catalanes, però la CIU dels pobles és l´auténtica , la nacional, perquè?. Fàcil , són els vots de les classes populars , la gent normal i corrent, la que va donar tantes majories absolutes , no la CIU de Artur mas i David Madi, nois criats a Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi, al.lumnes del Liceo Francés i que no coneixen la realitat d ela gent del carrer.
No m´has entés en el tema dels Balcans, vull dir, que si la gent es pren a la brava el tema del independentisme , hi han molts matrimonis mixtos de catalans i espanyols i això afectària a la convivéncia, podent produir enfrontaments fisics o fets desagradables com Sbrenica, doncs la societat catalana es mixta i estan les persones mesclades i mira ja el que ha passat amb l´estatut , imagina´t si alguns politics es possen amb força a demanar l´indepèndencia, objectiu legitimissím per altra banda doncs es indubtable que Catalunya és una nació, jo ho deia perqué em preocupa l´enfrontament fisic entre persones.
No discrepava de tú, només matitzava.