POLÍTICAMENT CORRECTES

A vegades, és difícil poder expressar la teva opinió. Hi ha temes especialment delicats i sobre els que, segons el que diguis, seràs immediatament assenyalat amb alguna etiqueta. Dic això, perquè vull parlar de la Festa de la Diversitat que el passat dissabte es va celebrar a Malgrat, i sobre la que he escoltat opinions de tota mena.  En principi, vaig pensar no fer cap comentari sobre la festa, primer perquè sóc conscient del risc que això comporta, i segon perquè no m’agradaria ser mal entesa pels organitzadors (no és una crítica, sinó una opinió que expressa també preocupació). Al final, he arribat a la conclusió que la Festa de la Diversitat és un cant o invocació a la tolerància, i com a tal s’han d’admetre tota mena d’opinions a favor i en contra. Espero, doncs, que el meu comentari sigui acceptat com una opinió més i sense cap ànim de ferir a ningú.[@more@]Fa alguns anys, vaig assistir a diferents edicions de la Festa que s’organitzava a Barcelona i ja llavors, malgrat que es desplegava força imaginació i recursos (alguns actes i concerts eren realment molt bons), em va semblar que els objectius que es perseguien quedaven massa tapats per una altra cosa que no sé molt bé com definir, potser es podria dir “folklorisme”. Fa quatre anys, algú va decidir organitzar la Festa de la Diversitat també a Malgrat. Ràpidament entitats i Ajuntament es van abocar a l’organització  –que no dubto que exigeix un gran esforç- . La primera edició la vaig viure amb certa il.lusió, i malgrat que no vaig formar part de l’organització, si vaig participar activament dels actes que es feien sopar inclòs. Jo crec que esperava molt de la Festa a Malgrat, potser pel fet de tenir un caire més local creia que realment seria un mitjà per aconseguir interconnectar persones procedents de diferents cultures. Però el temps ha passat i no he vist això. En aquesta quarta edició m’ha donat la sensació que tot es queda a la superfície,  que la festa es queda més en el que té d’acte lúdic i festiu que en trobar un objectiu. Durant els dies previs he llegit en el Blog Malgrat Confidencial alguns comentaris molt durs sobre la Festa i la seva organització. També he pogut llegir les respostes de la Sònia i la Núria. Bé, jo no vull entrar en el tema dels partits i les afinitats polítiques  de les persones que organitzen la Festa (no em sembla just, perquè ho fan amb tota la bona fe i tampoc s’ho mereixen). El que qüestiono no és l’organització –tot i que s’hauria d’obrir més- sinó el model de l’acte. Ara bé, cal dir que des de la primera edició m’ha sorprès la insistència d’alguns membres de la dita organització en desvincular-se de partits polítics i dels polítics en general. Ho manifesten com si fos un valor afegit de la Festa. M’ha sorprès pel fet que la realitat és tossuda, i la realitat diu que moltes de les persones que participen a  l’organització tenen un compromís polític (fins i tot més d’un ha format part d’alguna llista electoral). I el que és ja discutible d’entrada és si per donar credibilitat a un acte cal desvincular-lo de la política necessàriament.   Dic això, perquè d’entrada tanta excusa em sembla ridícula, i al final pot portar-nos a pensar que la política embruta tot el que toca, o bé ho desvesteix de sinceritat o li resta credibilitat.  En el cas que la participació fos extensiva a grups polítics l’acte seria menys creïble? Seria un acte amb evidents interessos partidistes? La gent que hi participés seria menys honesta? És això el que ens volen dir? Doncs jo, per coherència, no puc compartir aquest punt de vista. Si tingués aquesta idea sobre la política no hauria encapçalat mai una llista electoral a Malgrat, i em sap greu que gent que com jo ha pres aquesta decisió accepti uns arguments com aquests sense protestar.  A la fi, no oblidem que la política la fan les persones, persones normals i corrents.  Però –com us deia- jo no parlo d’aspectes de l’organització i els col.laboradors, sinó més aviat pel tipus d’acte i els objectius que es proposen. Tot això que dic és més fàcil d’entendre si has llegit el llibre “Jo també sóc catalana” de l’escriptora catalana Najat El Hachmi. Una escriptora que va néixer al Marroc i va arribar a Catalunya quan tenia 8 anys. Actualment viu a Vic i treballa precisament a l’Ajuntament de Vic com a mediadora.  El seu llibre fa una revisió dels tòpics que habitualment fem servir per parlar d’immigració i t’obliga a fer una reflexió i una revisió dels teus propis conceptes. El llibre va dirigit als que segons ella “s’omplen la boca amb la immigració”, i als que estan preocupats pel tema de la identitat catalana. Najat parla sobre molts tipus de discriminació: el racisme, però també el paternalisme d’aquells que parlen de “multiculturalitat”, i es mostra crítica amb aquestes manifestacions de la diversitat a les que qualifica de “pornografia ètnica”. “Són etiquetes políticament correctes. En això de la diversitat hi ha molta política d’aparador”. “No ens hem de quedar en la festa multicultural que obliga a demostrar tolerància. Fins i tot feta amb bona voluntat fa mal i es queda només en el tòpic” “El que s’ha de fer és lluitar per la igualtat de tots. L’immigrant no vol ser membre d’una associació d’immigrants, sinó d’una de veïns”.  A mi em sembla que cal escoltar opinions com aquesta, i replantejar-nos seriosament quin sentit té o ha de tenir la  Festa de la Diversitat i si està ben plantejada. Si cal proposar que acompleixi uns objectius mínims que ara per ara no veig.        

Tweet