GRÀCIES DORA!

Ahir em va passar una anècdota curiosa. Vaig perdre la cartera a Mataró, concretament a la zona blava que hi ha prop de l’estació. Jo no em vaig adonar de res, perquè a l’hora que vaig estacionar la zona blava és gratuïta. Sóc tant despistada!. Vaig anar a la reunió que tenia i, quan ja quasi havia acabat la feina vaig rebre una trucada. Era el meu fill que em diu:  -Mama, oi que has perdut la cartera?.-Quina cartera? -contesto. (Busco dins el bolso i no trobo la meva cartera. Ostres!).-Ha trucat la Loli que diu que una senyora de Mataró s’ha trobat la teva cartera i ha deixat un telèfon, perquè la truquis. Total, que truco a la senyora Dora i em diu que passejant el gos s’ha trobat una cartera al terra. A  buscat les dades del propietari, ha trobat el telèfon de la meva amiga Loli, ha trucat la Loli, la Loli ha trucat al meu fill, el meu fill m’ha trucat a mi, jo he trucat a la Dora que em diu on viu. Vaig al seu portal, em presento, li dono les gràcies a la Dora, i recupero la cartera. Gràcies, gràcies, gràcies. No tant pels diners que portava (que en portava), sinó per l’ensurt que m’he estalviat i, sobretot, per tota la documentació que no hauré de tornar a fer. El món és ple de bona gent. [@more@]

Tweet