DES DE LA CÀMERA DEL PLE

És dijous i hi ha Ple. Falten deu minuts per les set de la tarda, i els tres regidors de CIU  ja ens trobem asseguts al nostre lloc. Que no es digui que fem tard. A la sala només hi ha en Pigrau, la Cati i 2 regidors del PSC. Ah!, també la càmera del Ple. Repassem els punts de l’ordre del dia i fem temps. Falten cinc minuts per la set i no arriba ningú més. Ens assabentem que el Ple no es farà en directe, perquè en Creus és de vacances. Mare de Déu! Quin desplegament de mitjans!. Arriba l’Anna Raja i ens saluda. L’Anna és molt bona gent. Algú fa sonar la campana de Seynod. Ara arriben la Verdura, tres persones del públic, en Gelpí i la Verdaguer. Dos persones més del públic. Després Monguilod, Las Heras, Vega, Valentí, Jaume, el secretari, i tanca la comitiva l’alcaldessa de Malgrat. Són les set en punt, però avui no hi ha pressa. Avui fins i tot es fa una mica de brometa  abans de començar. A la sala som disset regidors i nou persones al públic. Ui, ui! Quin èxit!. Ara arriba el senyor de la barba. Total deu assistents. Petem la xerrada. Parlem de l’aire acondicionat. De si volem aigua. -A veure si arriba algú- pensa l’alcaldessa. Comença el Ple. Arriba una altra persona mentre el portaveu d’ICV fa una esmena de l’acta anterior. [@more@]. Xissst. S’aprova!. Per ara hi ha més gent a dalt que al públic. El secretari llegeix el tercer punt mentre veig pujar dos persones més l’escala. Ah! És la senyora que fa catequesis al meu fill i l’acompanyant. L’altre dia ja hi eren. Ara arriba en Joan Pau. Encara som més a dalt que al públic. M’adono que en Romero està assegut a la cadira d’en Tagua. Tot un presagi del que passarà després. Ara en Puignou pren la paraula. Parla de les contribucions especials de les obres del Passeig de Llevant. L’home es nota que s’ho ha preparat i ho explica bé. S’aprova per assentiment. Ara arriba més gent. Són una parella que abans he vist sortir del despatx de la Mérida. Queda clar que per la majoria de la gent les set és una mica massa aviat. Quan es comença a veure públic a la Sala són quasi les vuit del vespre. Punt quatre de l’ordre del dia. Pren la paraula l’Aubanell. Parla de les millores al Cubí. Mentre ella parla arriba la Tresa Márquez d’El Punt. S’aprova per assentiment. Punt número cinc, aprovació del conveni entre l’Ajuntament i Educació per assumir competències delegades del procés de preinscripció de la llar d’infants. L’Aubanell diu que es va demanar per canviar les dates de matriculació. Mentre parla penso en la desgana que hi havia per fer la llar d’infants. Desgana, sobretot, per part dels que després faran la gran inauguració. Penso en les vegades que el regidor em va demanar el suport per imposar terminis i que no s’aturés el projecte. Ara ningú se’n recordarà. El regidor menys que ningú, però tindrem llar d’infants. M’adono que avui l’alcaldessa no està gaire parladora, però m’enganyo. Està clar que no cal demanar cadires, perquè en sobren. Se m’ha adormit un peu. Ostres!. Intento estirar la cama, però la taula és molt baixa per a mi i haig de fer moviments estranys per sota la taula. Uff!. El Ple per ara va ràpid, però arribem al vuitè punt. Presa de raó de la “cagadeta” de la CTU sobre la modificació puntual del POUM, és a dir, la Torre de Can Serra. Aquí el seny i la prudència ens aconsellen contenció. L’alcaldessa no en fa mostra d’aquesta contenció (fora estrany). Contesta ofesa un comentari d’ERC. -“ja m’estranyava que el Ple fos tan tranquil”- comenta molesta. –“Ja ha rebut”, penso. No n’hi ha per tant. Fins ara tots els punts s’han aprovat per assentiment. Però aquí és necessari fer un incís. Diu que un dia parlarà del tema de les converses de Can Serra. Bé. En parlarem tots. Jo també. Començarem per parlar de la bestiesa que un dia va fer de delegar públicament el tema en la portaveu d’ERC. Ho va fer com una gràcia, però cal dir que ho va fer pensant que no hi havia solució. Però vet aquí, que per aquelles coses de la vida li va sortir el tiro per la culata. Entre tots li vam demostrar que sempre hi ha solució si es vol i es tenen ganes.  És la segona vegada que es fa una esmena del tema i cal dir-ho. No s’ha portat prou bé. El senyor d’ICV diu altra vegada que ell no va participar i l’alcaldessa es disculpa. A mi no em sap cap greu. Bona mostra de l’interès que tenia en el tema, no? Els demés hi vam ser tots, perquè tots ens vam mullar. Passem al punt nou i s’aprova. Ara toca el desè. El senyor Viñolas explica com pot el projecte del nou camp de futbol. Comença per dir que és un projecte molt esperat. Mira que és de la broma l’home!. Llavors diu que s’ha de fer urgentment, perquè s’ha de cedir el camp vell. Home!, La veritat és que d’urgència fa anys que n’hi ha. No vindrà de les obres, no? . Mentre parla en Viñolas l’alcaldessa passa recadets a l’orella de la Mérida (es nota que la Mérida és la nineta dels seus ulls ara), la Mérida a l’Aubanell, i l’Aubanell a l’Antonio. Ara ERC pren la paraula. El regidor Viñolas parla d’una cosa que ha descobert fa poc que es diu MIEM. El nostre grup parla també del camp de futbol. No volem votar en contra, però no podem votar a favor d’un projecte sense visió de futur. No s’ha de ser un expert per veure que l’actual camp s’ha de substituir, però canviar un camp per un altre és mal negoci per un poble que creix i que no va sobrat d’equipaments esportius. Felicito a ERC per haver canviat d’opinió sobre la nova ubicació del camp, i per entendre ara els avantatges que té planificar una instal.lació com aquesta en una zona de creixement que s’ha de desenvolupar. L’alcaldessa diu que no ho entén i s’embolica parlant del Pla de Pineda. A vegades, confesso que em desorienta. Tots estem al Camí del Pla i ella al Pla de Pineda. Explico que hagués estat bé poder mantenir una trobada amb els responsables del projecte abans del Ple per preguntar dubtes. S’ha fet en altres projectes. El regidor diu que no ha volgut utilitzar el tema durant la campanya. Ai! les dents! Ens consta que el projecte l’ha mostrat on ha fet falta per recollir vots. També el va penjar a la web municipal. Per tant, temps hi havia de parlar-ho abans del Ple. Abstenció. Però ens convida a participar d’ara endavant. Molt bé, encantats. Finalment, arriben les Mocions. Quina emoció! Primera moció de CIU tombada. I què t’esperaves? Això em fa sentir bé. Ara ja som autèntica oposició!. Cap sorpresa: ja m’he adonat que en aquesta legislatura ICV i PP comparteixen molts punts de vista.  ERC ens recolza. Simplement proposem crear una comissió de queixes i suggeriments per millorar el circuit de queixes que fan els ciutadans i poder utilitzar-les com una oportunitat de millora. Ens diuen que no. Que comencem la taula per la teulada. Que si això, que si allò. La qüestió és dir que no a una proposta de millora, sobretot, si és de CIU. El fet curiós és que la portaveu del PP no obre la boca fins ara. Aquest punt el porta fins i tot apuntat. No fos cas que s’equivoqui. Ho porta escrit i ho llegeix. Carai, noi! Si que som importants! Està clar que les ordres que ha rebut és votar en contra. M’encanta!.  Ara la moció d’ERC sobre la càmera. Tots a favor, fins i tot el PP. Ooooohhhh!. Jo també crec que és més raonable utilitzar la càmera per gravar un Ple que per fer casaments. No crec que l’Ajuntament hagi de fer despeses per actes privats. Abans d’acabar el Ple preguntem per les greus deficiències del servei de recollida d’escombraries de Malgrat i per la depuradora. Ai, ai!. Perill. Aquí l’alcaldessa s’emprenya. Hem tocat un punt que fa mal. Primer diu que no hi ha converses, després que no pot parlar de les converses, que ella és molt responsable. De fet, en parlen a tot arreu. D’ella vull dir. Total suport a la decisió del conseller. Però no l’havia pres ja la decisió el conseller? No era tema tancat? L’anècdota: el senyor d’ICV recomanant-nos als convergents que aprenguem a respectar  les decisions dels governs. Viure per veure. Al parlar de la MAT, del túnel de Bracons, o del quart cinturó hi pensarem.  

Tweet