COMENTARIS POST DIADA

De la Diada d’ahir m’ha quedat la sensació de sentir-me molt acompanyada i de comptar amb un bon equip. A primera hora ja estàvem muntant les coses a Can Campassol per a la celebració. La que fa l’agrupació local de CiU des de fa anys el dia 11 de setembre. La nit abans, però, ja vaig assistir a la celebració institucional que es fa amb lectura de manifest, la senyera i Els Segadors. Procuro no faltar-hi mai, més que res, perquè a mi m’agrada reconèixer l’esforç i la voluntat de cadascú. Sóc de les que penso que la celebració institucional de la Diada a Malgrat –que cal recordar es va iniciar a partir de la nostra entrada al govern municipal el 2003- es trobava a faltar. Podem discutir si seria millor fer-ho el mateix dia 11 al matí, però cal ser objectius i veure en la celebració actual un gest de voluntat de fer un acte digne al que ens puguem sumar tots. Per a mi el més important no era fer-ho el dia 10 o el dia 11, sinó trobar un consens per celebrar-ho plegats. En aquest punt si que vam trobar a la Sra. Campoy disposada –cal dir-ho-. Per tant,  vull veure de manera positiva l’esforç que s’ha fet per dignificar l’acte i fer-lo solemne i auster. Quan veig  la policia local -uniformada per l’ocasió- saludar la senyera que hissen mentre cantem Els Segadors sento una emoció especial. Que més dona si és el dia 10 a la nit o l’11 al matí! El que és realment important és aplegar a la gent al voltant d’un acte de reafirmació de la nostra identitat com a nació. Com va dir ahir el President Pujol “Catalunya com a país, com a nació no és un invent d’abans d’ahir. És una realitat històrica, de matèria i d’esperit, de cos i d’ànima, de sentiment i d’institució. Que ve de lluny. Catalunya no és fruit de cap constitució, ni de cap pacte polític ni de cap programa electoral. Ve de molt més lluny, i de molt més fondo. Ni és cap abstracció. Per tant, no és Catalunya que s’ha d’adaptar a una Constitució, sinó la Constitució, la que sigui, que s’ha d’adaptar a Catalunya…..Ens volen igualar en tot, ens volen harmonitzar. En realitat ens volen arranar. Però no ens podran reduir a un mínim, a un molt mínim comú denominador….”. Genial el discurs de Pujol. Avui tothom parla del discurs de Maragall (que va estar molt bé), però a mi em va arribar el del president Pujol. Potser per aquesta sensació que tenim els catalanistes a dins des de fa un temps. També reconec que és bona l’estratègia de Montilla d’atorgar-li un reconeixement i aprofitar per revestir-se de president al costat de Pujol i de Maragall. El que passa és que hi ha qui té de President de la Generalitat el cos i la matèria, però li falta l’ànima. [@more@]

Tweet