A L’OMBRA DE L’ACÀCIA

Estem en un compàs d’espera. Demà tindrà lloc la reunió amb l’ACA, i per davant només tenim incertesa. Vull pensar que la política és una activitat al servei de la transformació social, ja que pretén precisament corregir allò que es considera millorable. Vull pensar que els polítics fem realment política, és a dir, ens preocupem del bé comú i dels interessos generals. La política és una activitat humana de servei als altres, a partir de l’interès en millorar el nostre entorn. No ha de ser una activitat només de polítics i partits. Tot allò que fem en el nostre dia a dia està condicionat per la política en la mesura que som persones que ens relacionem amb altres persones, i esdevenim polítics des del moment que som capaços de dialogar amb els altres. Poder i comunitat no són conceptes contraposats. Són complementaris. Avui, que tots ens mostrem preocupats per la desafecció dels ciutadans vers la política, tenim una bona oportunitat de demostrar que podem actuar en sentit constructiu tots plegats deixant de banda sectarismes, partidismes i demagògies. Per què no deixem els prejudicis? No puc creure que hi hagi gent incapaç de veure una insignificant millora en la nova proposta de l’ACA. No puc creure que es pot passejar per la riera i no sentir res.  No puc creure que realment algú pensi que és millor el formigó que la sorra i les plantes. No puc creure que es puguin trobar tantes excuses i cap argument de pes. La perspectiva d’oferir al poble un projecte consensuat que concilia seguretat i conservació del paisatge no hauria de ser vist com una debilitat davant la protesta social. Tenim 4 anys per davant. Ningú s’està jugant el càrrec ni la credibilitat, però si que ens juguem l’herència que deixarem al nostre pas per la vida municipal.[@more@]

Tweet