DES DE LA CÀMERA DEL PLE

Tot el matí l’he passat a la unitat de conciliacions laborals de Mataró, arribo al migdia a l’Ajuntament, aparco el cotxe davant de la porta –de miracle- per guanyar temps, pujo, repasso expedients i preparo les carpetes on he desglossat els temes que van avui a Ple. En Pep ha repassat també els decrets d’alcaldia i m’ha fet unes notes, tres trucades al mòbil. Vull acabar i no acabo. Les quatre de la tarda i haig de menjar alguna cosa. Surto, agafo el cotxe i vaig a casa. De pas el deixaré al garatge. Menjo amb una esgarrapada i surto altre cop disparada cap a l’Ajuntament. A tota velocitat pujo les escales fins a la segona Planta per acabar de preparar papers. Estic nerviosa. Porto una setmana de massa feina, just quan tenim un Ple important com aquest, el del pressupost. Les set. Corredisses d’última hora. Intercanvio comentaris amb la Sandra i em relaxo. No sembla que l’ambient sigui tant tens com altres vegades. Es fa silenci a la sala i el Secretari dóna inici a la batalla…vull dir a la sessió.[@more@]El Ple comença a bon ritme, s’aprova l’acta anterior. El segón punt és la proposta de modificació pressupostària mitjançant suplement de crèdit. Bé, cadascú tindrà la seva opinió, però el motiu de base és el projecte del Barri del Castell, un projecte que nosaltres hem compartit des del primer dia. També entra dins la lògica de funcionament que a final d’any s’hagin de fer ajustaments. S’aprova. El tercer punt és l’aprovació inicial de les ordenances fiscals per l’exercici 2008. Després de donar-hi voltes hem decidit votar a favor, fonamentalment, perquè l’increment que es proposa és d’un 3%, i creiem que és prudent vist que la inflació prevista és superior aquest percentatge i en altres ajuntaments s’aproven puges al voltant del 3,5%. També es manté la línia d’introduir bonificacions que ja es va encetar el mandat passat a instàncies del nostre grup. Alguns es penjen moltes medalles, però fins ara no han entrat una sola al.legació a les ordenances. Per contra, la rebaixa del tipus al 0,83 actual i la bonificació de l’IBI per famílies nombroses va ser una de les condicions del pacte PSC-CIU del 2003, i és evident que s’ha complert, no?. Enguany, s’aplica, entre d'altres, una nova bonificació pels vehicles matriculats a nom de discapacitats per al seu ús exclusiu. També es contempla la reducció d'un 75% de la quota corresponent a l’entrada de vehicles quan es duguin a terme obres a les vies públiques que tinguin una durada superior als tres mesos i afectin entrades i sortides de vehicles (supòsit que no estava contemplat i que es va produir amb les obres dels carrers Passada i Girona). Valorades les modificacions no trobem motiu per no votar a favor quan ho vam fer l’any anterior. És molt fàcil venir amb una llista de bonificacions, o del que t’agradaria fer. Cal dir-ho. En general és un any de contenció i considerem encertat no forçar la pressió impositiva. S’aprova. Esquerra diu que no, i diu quer farà al.legacions. Iniciativa s’abstén i diu que farà al.legacions. Ja es veu que aquest serà anys de moltes al.legacions. Arribem al punt dels pressupostos. Puignou presenta les dades més significatives i reitera allò de que hi ha molta necessitat i recursos limitats que diem cada any. L’objectiu, diu, és millorar i mantenir els serveis als ciutadans. La revisió salarial serà d’un 2% segons el projecte de llei de pressupostos de l’Estat. Els pressupostos venen marcats per la llei de barris i la despesa que suposa l’oficina d’habitatge. No hi han previstes, per ara, subvencions i es preveu una operació d’endeutament de 8 milions d’euros. Les inversions són reiterades d’anys anteriors, i no s’han executat o per falta de mitjans o perquè els projectes no s’han elaborat. Destacar que el nivell d’endeutament està per sota del de l’any 92 i té marge d’actuació. Bé, no tinc intenció de fer una intervenció molt llarga. De fet, el grup d’Esquerra ja ha fet una primera valoració molt detallada de les partides (val a dir que és la millor intervenció de la Verdaguer en matèria de pressupostos. Aquest era un tema on sempre m’havien semblat fluixos. Es nota que ara el terreny de joc és un altre.). Total, que haig de canviar el discurs que havia previst per no resultar reiterativa. És el problema de ser moltes veus a l’oposició. Bé, començo dient que és el primer pressupost que valorem des de l’oposició després de 4 anys al govern –obvi-, però em dona temps a refer el que volia dir. Fem una crítica en la línia que no s’ha intentat cap diàleg, però per ser sincers, el clima en general que s’ha viscut fins ara tampoc afavoreix el consens, i d’això tots en som una mica responsables. Des del nostre punt de vista els pressupostos són continuistes. També realistes, perquè tenen en compte el context econòmic actual. Les inversions corresponen a projectes que ja hem aprovat en l’anterior mandat. Però sobta la manca d’ambició i la combinació de tanta dedicació exclusiva i personal amb uns objectius tant plans. Pensem que hi ha marge per intentar introduir com a mínim algunes propostes que no s’han contemplat i que creiem que són econòmicament assumibles. Sense ànim de posar dificultats, presentarem algunes propostes. El nostre vot és negatiu, però els pressupostos s’aproven amb el vot d’abstenció del PPC. A continuació, plantilla orgànica i catàleg de llocs de treball a  incorporar. Aquí es produeix molt debat, es parla molt de la necessitat d’un cap de recursos humans. Suposo que ningú té en compte que qui fa actualment aquesta funció és el Secretari que es troba a la sala. No compartim els motius de fons del debat. Sabem que si es volen millorar serveis cal més personal, i sabem que bona part dels llocs de treball proposats no són indefinits, sinó vinculats al projecte del barri del castell. El que resulta criticable, en tot cas, és de la manera que s’acaba sovint escollint al personal, i que ningú em vingui amb punyetes. No fa gaire vaig fer l’observació que s’havia publicat una convocatòria d’una plaça de medi ambient com si fos promoció interna quan no ho era i es va haver de rectificar. S’aprova. Avancem una miqueta més. Aprovem la licitació de les obres de la caserna de la policia local. Aquí també hi ha diferents punts de vista, però en aquest cas no podem fer altre cosa que votar a favor. El projecte és ambiciós, però he treballat masses anys dins les casernes de la policia quan estava al torn d’ofici. Potser és deformació professional, però considero primordial que la policia tingui unes condicions òptimes per treballar. És una qüestió de servei al ciutadà i de seguretat dels mateixos agents. El que no farem serà projectar una caserna com l’actual que ha quedat obsoleta en quatre dies. El punt tretzè és la modificació d’uns articles del POUM. Esquerra va presentar el passat mandat unes al.legacions que jo mateixa vaig començar a negociar i, finalment, van quedar sobre la taula per les eleccions. Ara s’estimen parcialment. Estic satisfeta que hi hagi un acord. Val a dir que el nostre vot final ha estat condicionat a que el PSC acceptés part de l’al.legació. Era un compromís. Finalment, entrem al territori de les mocions. Aquí veiem com fructifica l’estranya entesa ZP-Rajoy a l'estil de Malgrat. En Pep Roig fa un parell de preguntes al sr. Viñolas sobre el dèficit de l’escola de futbol, però com a bon regidor d’esports el sr. Viñoles llença pilotes fora. Fem suggeriments al regidor de governació per comunicar els talls de carrers a la web municipal com a mínim. Noi, es veu que a Malgrat això és molt complicat. Caldrà fer una tesi sobre el tema. Abans d’acabar la sessió, arriba el que ja fa dies que sabia, que en Marc, el regidor d’ERC plega. Ens fa un discurs de comiat que no agrada massa a l’alcaldessa, perquè conclou amb unes paraules afectuoses amb cert tó crític. Cansats, i amb el cap com un timbal sortim de la sala del Ple. Renoi!. Han passat coses significatives: 1)A dos punts ha calgut una segona votació i s’han aprovat amb el vot de qualitat de l’alcaldessa. Això no havia passat fins ara.2)El PPC i el PSC tenen més en comú del que es pensen.3)Hem hagut de fer un descans per anar al WC. A la sortida alguns regidors socialistes es lamenten de la durada del Ple. Mira, qui no vulgui pols, que no vagi a l’era!.

Tweet