La notícia, veritablement, no ha sorprès ningú. D’una banda la Conxita que és qui mana i decideix al PSC, d’altra banda, el PP de l’Anna que mai ha amagat la seva voluntat ferma d’entrar a l’equip de govern al preu que fos. Això és així, i no hi ha res a dir. Millor fer les coses de cara i no com fins ara. El PP és un partit que a Malgrat ningú sap molt bé que representa. De fet, a nivell local quasi mai voten les posicions del partit –el que pot semblar bé a priori-, però que a mi em sembla d’una gran hipocresia. No és més que una disfressa per anar tirant sense que ningú els posi les coses massa difícils, però la veritat és que si no comparteixes la majoria de postures del partit, què hi fas militant? Per tant, no ens ha d’estranyar que un PP, que val per tot, acabi per tancar un pacte amb un PSC tant espantat com el que tenim a Malgrat. No tinc cap dubte que és un pacte més per temor que per convicció. El que em sembla malament és que ara es vulgui escenificar unes converses per ocultar el que ja era de domini públic. També trobo sorprenent el paper del PSC. La Conxita es deu haver aplicat la frase “antes partía que doblà”. És a dir, abans m’empasso bous i esquelles que haver de dialogar. Ha optat per un pacte fàcil. Personalment, no tinc res ni a favor ni en contra dels pactes entre partits. És bastant ingenu pensar que amb el PP passant per allà, el govern de la Conxita estaria un mandat sencer en minoria. Però una cosa és pactar i una altra molt diferent fer comèdia. La Sra. Vega disfressada d’autèntic líder de l’oposició ens va convocar no fa gaire a tots els portaveus a una reunió. Es va presentar com una dona resolta a posar les coses difícils a la Conxita. Va fer comèdia i de la bona. No sé. El proper Ple li farem explicar quin objectiu tenia aquella reunió que em va fotre enlaire l’únic dia a la setmana que arribo aviat i puc sopar sense pressa amb els meus fills. Això sí que em sap greu. Ara es justifica el pacte per raons de governabilitat. Poca fe. Malgrat no ha estat mai ingovernable. També fa gràcia la notícia que ofereix EL PUNT (17 novembre) . Diu textualment: “Segons Campoy, en l’acord signat avui (divendres) al migdia s’assumeix el compromís d’incidir sobretot en el desenvolupament de polítiques socials, com ara inversions en educació i habitatge social”. Ostres! Que el PSC hagi de dir que és gràcies al PP que farà polítiques socials és molt fort. Vaja un argument de pes. Fer comèdia no és cap pecat, però tampoc cal passar-se. El PSC a la fi fa allò que li convé i prou. No ha de donar més explicacions. Ara també s’apressaran a dir que els demés estem ressentits per no haver entrat al govern. Us asseguro que no és així. Nosaltres farem el que ens toca: oposició. I la farem ben feta, sense concessions, però amb la mà estesa. Com s’ha de fer: amb responsabilitat. El grup de CIU ha estat molts anys picant pedra a l’oposició. Ja sabem de que va això. No estem ressentits. Potser una mica preocupats per tenir un govern que com més regidors té més gris es torna. En fi, si tot va com està previst, en un altre moment us explicaré més coses sobre aquest pacte. Disposo de bona informació.
Hola:
Res, Neus, que al 2011 una nova oportunitat, per cert tens raó, en lo del pacte PSOE-PPa nivell nacional, ahir Rajoy va proposar pactes d´Estat al Psoe per frenar els nacionalismes. el vot útil, el 9 de Març, CIU.
Hola:
Doncs si, Neus.
Jo ja fa temps que sabia que el PP estava intentat pactar govern amb el PSOE, ja t’ho vaig comentar, el PP el que està fent és a veure que és el que pot arreplegar, i el PSOE ho necessitava veient el panorama que té.
Jo fa molt de temps que veig que PSOE i PP són el mateix amb altres sigles, però en realitat són el mateix, espanyolistes, el que no entenc és el tripartit que hi ha a Catalunya, els catalans ho hem de tenir clar que votar PSOE és votar PP, i que l’únic vot útil és el de CIU.
Que vagi ve aquesta nit, ja m’ho explicaràs!!!
Una abraçada.