Aquestes són algunes frases que es poden llegir a l'interessant reportatge del Magazine de diumenge a La Vanguardia. Arquitectes de primera línia parlen sobre l'urbanisme d'avui i el concepte de ciutat. M'ha semblat que es pot fer una bona reflexió al voltant de les afirmacions que fan els entrevistats. Fa uns mesos vaig fer un viatge pel nord d'Europa. Algunes ciutats i pobles en les que ens vam aturar em van fer pensar molt. Els carrers eren exactament iguals que els que s'estàn fent al meu poble. A priori pot semblar bé. Som moderns. Després penses que aquells carrers són exactament iguals de freds, grisos i "moderns" que alguns carrers que es fan al meu poble. Fins i tot les papereres eren iguals. El meu poble és un poble de la mediterrània i no té res a veure amb un país del nord d'Europa. Llavors et preguntes qui coi ens imposa aquest model que no és el nostre, i si fem prou debat sobre el que volem als nostres carrers i espais públics. Aquestes frases ens ofereixen algunes pistes sobre el que està passant.
“En España falta la figura del alcalde culto, tranquilo, con ese bagaje cultural y urbanístico tan necesario”.
“Tal vez el gran desafío de hoy y en lo que quizás estamos fracasando sea la manera de unir la ciudad antigua y la moderna”.
“En algunas ciudades españolas el urbanismo está en manos de burócratas cuyos criterios ni se debaten ni se contrastan públicamente”.
[@more@]
La llàstima és que els pobles han crescut, desmereixent, el que es considerava antic, i hem renunciat als nostres propis orígens a canvi de la modernitat.
Això ho podem traslladar a Malgrat, ja que s’han perdut moltes cases antigues, i s’han fet avingudes molt maques, la veritat, i places, però no hem conservat l’essència de poble mediterrrani.
Hola Neus:
Magnific reportatge el de LA VANGUARDIA i molt bóniques les teves reflexions.