ELS VEINS ENS VOLEN AL CARRER

Avui un post breu. He promès a l´Enric que després anem al Centre Cultural a veure Piratas del Caribe, i una promesa és una promesa. Ben dinat he anat a fer un tomb. Tenia ganes de caminar una estona, i he aprofitat per anar fins al barri Palomeres. Volia comprovar in situ algunes queixes que m´han fet arribar uns veïns. He fet unes fotos, i mentre prenia nota del que he vist, s´han acostat veïns del barri a parlar amb mi. M´han fet més queixes dels contenidors. Estàn realment molt bruts, les deixalles s´han amuntegat al carrer, i això que hi ha al costat una plaça on juguen les criatures. L´aspecte era de molta deixadesa. M´han explicat moltes coses del barri i m´he compromés a fer arribar la queixa als serveis corresponents. La veritat és que m´he sentit com a casa. Per alguna cosa vaig viure molts anys al carrer Escultor Clarà. També m´adono que la gent s´ha sorprés de trobar una regidora allà un diumenge a la tarda (sense eleccions al caure). Doncs mira, això és el que penso que vol la gent. Menys campanyes i més anar a veure que passa. És al carrer on la gent ens vol veure. Hem comentat el poc civisme que tenen algunes persones. Hi ha gent bruta, és cert, però també és veritat que és responsabilitat de l´Ajuntament fer cumplir les ordenances i sancionar als infractors. Els responsables directes son els ciutadans  incívics que deixen mobles, estris i electrodomèstics al carrer, però això tampoc vol dir que ningú les hagi de recollir. Els veïns que m´han fet la queixa en aquest cas tenien tota la raó. Sempre que passo per el mateix lloc veig la plaça i els contenidors en el mateix estat de brutícia. Una senyora m´ha dit: aquí només ve un noi amb una moto que fa fotos als gronxadors i prou. Si li fem alguna queixa no ens fa ni cas. Ningú arregla res.

[@more@]

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a ELS VEINS ENS VOLEN AL CARRER

  1. montse diu:

    Això d’aquest noi que fa fotos és veritat, a la meva plaça ve cada setmana, fa fotos i no arreglen res, deu ser un nou càrrec això de fer fotos, ah, ja sé qui és.

  2. estela diu:

    jo també sóc regidora de ciu, però a l´oposició i també treballo en dies no considerats»normals».una abraçáda.

  3. estela diu:

    jo també sóc regidora de ciu, però a l´oposició i també treballo en dies no considerats»normals».una abraçáda.

  4. montse diu:

    Neus a la meva plaça ja fa un any que hi ha una cistella de bàsket, que la va demanar un veí parent de la Conxita, i ens la varen posar, no crec que en posin més, ni crec que l’arreglin més.

Els comentaris estan tancats.