TENIM EL GOVERN DEL “PEIX BULLIT”

Volia parlar de la proposta sobre la riera que aquest "govern del peix bullit"  que tenim a Malgrat vol portar al plenari del proper dijous. No he volgut precipitar-me. Els arguments de la proposta són inesperats, sobretot, per contradictoris i cal fer una reflexió amb calma. Així, doncs, he aprofitat el cap de setmana per relaxar-me i gaudir de la il.lusió de la canalla. Tindrem un principi d´any mogut a nivell polític i cal arribar amb les piles carregades. He començat per acostar-me a veure els Reis de l´Orient en aquest acte surrealista en que s´ha convertit l´arribada dels Reis a Malgrat. Un aparador d´arbres dels desitjos, pessebres vivents, i exhibició de polítics socialistes. Mai he pogut entendre que un acte per infants hagi de polititzar-se amb discursos de l´alcaldessa. No cal parlar de la regidora del PP cantant el tiruliru. Sobraba allò de dir als Reis “us heu de portar bé, perquè sinó diràn que es culpa de l´alcaldessa”. Carai! Quanta importància es donen algunes persones. Com si els més menuts estiguessin pendents de l´alcaldessa aquesta nit!. És evident que són frases pensades pels adults i, la veritat, aquesta ironía sobra en un dia com aquest. Sincerament, crec que en els darrers mesos la política de Malgrat ha fet un tomb per arribar ja a un nivell que només pot interessar als guionistes del Polònia o d´algún programa de pífies. D´una banda, les històries que ens han explicat per justificar el pacte del peix bullit  PSC-PPC -també anomenat “de persones”- són més pròpies d´un cómic que d´un Ajuntament com cal. Com si a un poble no ens coneixèssim tots!. Hi ha polítics (dones polítiques en aquest cas) que creuen que la gent és, o som, curts de gambals. Salta a la vista que no s´ha apostat per una opció de progrés. Tampoc per la suma de sensibilitats i diàleg. Impossible empassar-se això de la capacitat de treball.  Vinga!. En definitiva. A ningú no se li escapa que és una suma de necessitats i de pors, i que en aquesta vida ningú no regala res. Ara bé, haurem d´explicar a la regidora del PP que el que portarà al Ple el seu partit i el PSC tampoc és exactament el primer projecte de l´ACA.  Més que res, perquè els grups de l´oposició la poguem entendre aquesta vegada i no ens fem un embolic.

És obvi que des del govern i, concretament, per part de la senyora alcaldessa, s´ha impulsat una campanya de desprestigi contra tots els grups de l´oposició. Només cal escoltar el seu programa radiofònic al més pur estil Chávez. El grup de CIU hem rebut de valent, sobretot, per la condició d´ex socis de govern. Se´ns ha dit incoherents, irresponsables, irreflexius, i més cosetes. Tot per donar suport a la gent que vol una oportunitat per l´espai de Can Feliciano.  A l´oposició se´ns ha tractat molt malament. Ens  han acusat injustament de ser resentits, de no aceptar els resultats, de polititzar el tema de la riera, de voler desgastar el govern, de narinà, narinà. La seva estratègia ha estat “embruta que alguna cosa queda”, però ha quedat ben clar qui és el més resentit. Resulta evident que en aquest poble, una oposició constructiva i amb perfil i criteris propis sempre serà incòmoda i molesta. Una nosa. Sigui del color que sigui. És curiós veure com l´equip de govern en aquest afer només ha optat per la fugida endavant,  i no pas per trobar una solució. Una llàstima. Demostren ser gent de poca volada.  La perla de tot plegat és la proposta final per donar continuïtat a les obres del tram de Can Feliciano. Una proposta política que cap tècnic ha volgut signar.  Resulta que la proposta comença  assenyalant el carácter extemporani de la moció que es va aprovar per aturar les obres, però resulta que no ha de ser tan extemporània quan ara és el propi equip de govern qui demana a l´ACA paralitzar les obres novament. Això és el que planteja, al meu entendre, la proposta del PSC-PP. Una proposta que demana, d´una banda, el reforçament de l´obra en el tram pendent d´executar per fer possible el seu ulterior cobriment i, de l´altra, que l´ACA estimi la possibilitat de millorar l´endagament del pont del carrer Riera. Una proposta que posa damunt la taula  la incapacitat de qui governa. No saben ni de que parlen. Ara resulta que si no és per l´oposició acaben executant un projecte que no s´ajusta ni als seus objectius. Què no van fer els càlculs? Què no saben que coi executen? Què no saben ni de que parlen després de tan parlar? Tan llestos que es pensen ser!. N´hi ha per posar-se a plorar. A Malgrat tenim el govern del “peix bullit”.

[@more@]

Tweet