El meu fill petit marxa a l’escola. Avui anem una mica tard, perquè s’ha aixecat amb el peu esquerra. Li dic adéu. Repasso l’agenda mentre prenc un altre cafè. El meu pare em puja el diari. Mentre en Cuní entrevista a TV3 al president del Senat, Javier Rojo. –És del PP, oi? – em pregunta en Francesc a l’entrar al menjador.
– No, és del PSOE -contesto. Ostres!, però té raó. L’escolto parlar del nacionalisme basc i sento la mateixa cantarella del PP. Renoi, PP i PSOE estan tallats pel mateix patró. Aquest senyor no para de parlar del “Estado de Derecho”, de “las reglas del juego”, i “de las autonomias”. Diu que s’ha de respectar als que no són nacionalistes, però ell no predica amb l’exemple. Quan parla del nacionalisme basc ho fa amb menyspreu. Diu que el referèndum del Sr. Ibarretxe divideix. Jo penso que no. Que precisament pot aclarir moltes coses. Dedueixo que pel Sr. Rojo “Espanya és una unidad de destino universal”. Però això ja ho sabem. Ho vam veure a la darrera reunió bilateral Estat-Generalitat. Renoi, quin gran èxit!. Per ara, ni rodalies, ni balances fiscals, ni AVE, ni desplegament de l’Estatut. Mentre critiquen el patriotisme català o basc, el PP i PSOE-PSC cada dia practiquen més el patriotisme espanyol. Quan ens adonarem que tenen una única estratègia? [@more@]
Està clar que PP i PSOE son la mateixa cosa: españols. Amb cara amable i bones paraules o amb vilis, sempre diuen el mateix.
EN la mesura que no veiem que l’eix és españa/Catalunya i no el de dreta/esquerra, en la mesura que no siguem capaços de tenir un mínim d’unitat d’acció i estiguem dividits… no anirem enlloc.
Que la constitució està desfasada en molts aspectes i cal reformar-la és evident, com tampoc crec que les propostes Carodianes del 2014 no estan ben plantejades.
Però en el fons això és igual per que abans que els temes concretes hi han aspectes més generals, més de base que em semblen més interessant i importants. Dius: “No es pot imposar un referèndum” Aquestes alçades sembla força evident que les “regles del joc constitucional” estan fetes per evitar el joc, per tant, imposar una definició, una estructura estatal i una nacionalitat a qui no la vol.
Per norma general es considera a reu del mon que un referèndum és una expressió democràtica i que el seu resultat és l’expressió de la voluntat del poble. Perdona Jordi però per mi “la democràcia com imposició” és una novetat per la que encara no estic preparat.
Hola:
PSOE i PP són cares de la mateixa moneda , la del maltractament a Catalunya.