Aquesta campanya està a la recta final i, per ara, no m´atreveixo a fer un pronòstic del resultat. No m´interessa tant saber qui guanya, com saber que no perd el meu país, Catalunya. La campanya ha posat de relleu coses preocupants com l´ús barroer que fa el PP del suposat problema del castellà a Catalunya. Sento vergonya aliena cada vegada que la Sra. Nadal parla del tema. També em sembla molt preocupant aquest bipartidisme forçat que ens volen imposar. Tinc clar que és una estratègia pactada entre els dos grans partits estatals amb la complicitat d`alguns mitjans de comunicació, però també tinc clar que és una estratègia amb un únic objectiu: eliminar-nos o, si poden, licuar-nos. Aquest bipartidisme acaba convertint-se en el retrat del país que alguns voldrien tenir: un país uniforme i unicolor. Sense nacionalismes. La simplificació que pretenen PP i PSOE dibuixa un panorama desolador, però no podem caure en la temptació de la resignació o el desànim. Sortim el 9 de març a combatre el bipartidisme amb el nostre vot. No ens podem deixar esclafar per la maquinària dels dos grans partits espanyolistes. Uns partits que no fan campanya amb les idees o els projectes, sinó amb la confrontació i la por. Amb la mentida. Uns partits que ofereixen un nivell democràtic cada cop més baix.
[@more@]
