La meva relació amb l’Albert Serrano comença en una platja de Malgrat. Jo contemplava les tasques de neteja del fons marí davant de la Plaça Rodona, quan vaig descobrir fent fotos a l’autor d’un bloc anònim que em deixava verda. No recordo detalls de la breu conversa que vam creuar fora del fet que estava molt empipada. Espero que no em jutgi massa severament l’Albert si confesso que volia dir-li quatre coses del que en pensava dels seus escrits. Em vaig plantar a la sorra, observant els seus moviments a través de les ulleres de sol. Ell m’havia vist, però es feia el distret. Tot i així, no va tenir més remei abans de marxar que passar pel meu costat. Salutacions formals. Res. No vam parlar gaire, però alguna cosa d’ell em va captivar. L’instint em va aconsellar abandonar el combat previst. D’entrada em va despertar la curiositat. Heus aquí l’encant del personatge que, de l’empipament, em va portar a resseguir tot el que feia. Celebro haver tingut el seny de no prendre’m mai a pit els seus comentaris. De fet, a pit una només s’ha de prendre les petites coses de la vida. Però tornem a l’Albert. Vaig descobrir que es dedicava a l’encantador ofici d’escriure i comunicar. Em vaig adonar que ho volia fer seriosament. En mig de la immensitat del buit d’informació local que tenim a Malgrat, aviat es va convertir en un punt de llum. Un far. Un senyal. Un avís. No podrà dir mai que li hagi fet algun retret. Just al contrari, he aprés a no llegir amb malícia, a interpretar la crítica. Des de la distància de l’absència li he reconegut també l’instint, l’enginy, la passió. Ningú no s’ha d’estranyar si dic que l’he trobat a faltar: la visió crítica, la provocació, la defensa. L’allunyament ha estat forçat. Com un amic que fa anys que no veus l’ he enyorat, però com l’amic, tard o d’hora ha tornat. Nou, reforçat, molt ben acompanyat. Reconec que es mereixia un descans. Es mereix també la benvinguda. Com tots els que s’emboliquen a fer de corretja de transmissió. A descriure l’ombra de la gent i les coses que passen al nostre poble.
Hola Neus:
Ho he dit molts cops aqui a Malgrat en certs aspectes de informació local esteu millor que a Barcelona, on els regidors no tenen Blog i els periodistes no parlen molt de politica local.
gràcies.