ADMIRO A L’ALCALDESSA

De debó. Fa poques setmanes en el decurs del Ple municipal, l’alcaldessa va increpar durament a l’oposició a raó d’una pregunta d’ERC sobre les negociacions entre la Comunitat Terapèutica i l’Ajuntament per ubicar un nou Centre Terapèutic del Maresme a Malgrat. La pregunta va indignar a la nostra màxima autoritat. Ens va acusar de no tenir discreció, i va afirmar que per parlar de certs temes s’ha de fer primer “un pacte del silenci”. L’alcaldessa ho va dir sense posar-se vermella, i amb aquest to salomònic que la caracteritza. Ens va dir que pensava ubicar el centre al camí de la Pomareda, al costat de les fàbriques. La cosa no s’acaba aquí. Dies més tard va deixar anar a Ràdio Malgrat unes expressions  insultants dedicades a l’oposició: “Irresponsables”, “immadurs”, “demagogs”. Aquestes són les paraules més fines que la Sra. Alcaldessa va dedicar (sobretot al grup d’ERC). Jo l’admiro. Sí, ho dic de veritat. Jo no seria capaç de tractar a l’oposició com si fossin menors d’edat o no tinguessin dos dits de front. No podria insultar i acusar gratuïtament i quedar-me com si res no hagués passat. Desconec el motiu d’utilitzar termes tant durs, però els fragments que he escoltat de l’entrevista fan pensar que només es tracta de la reacció infantil d’algú que veu que s’ha destapat el que volia mantenir ocult. Algú amb molta frustració, perquè les seves estratègies de sempre no li funcionen. Avui llegeixo que l’alcalde de Palafolls manifesta que l’emplaçament a la Pomareda no sembla el més adequat pel Centre Terapèutic, que hi ha problemes i que s’estudia una alternativa. Ja ho vam dir!. Mireu, abans de les eleccions municipals, aquest tema es va tractar en junta de govern. L’alcaldessa va posar damunt la taula el compromís de cedir el terreny municipal d’equipaments de la Pomareda per fer el Centre Terapèutic. Crec que el principal escull –ho dic amb franquesa- va ser la nostra negativa. Ens van acusar de no voler els malalts a Malgrat. Van fer servir termes que personalment em van molestar molt. La raó era més senzilla que tot això. Ni més ni menys, que no ens semblava ètic signar mig d’amagat un compromís a quatre dies de les eleccions, i sense haver estudiat alternatives. La nostra opinió va ser que calia estudiar altres ubicacions, a ser possible més properes al nucli urbà. Crec que queda clar que coneixem el terme “discreció” . Sabem utilitzar-lo quan cal.  En cap moment hem alimentat especulacions sobre la possible ubicació del centre a Malgrat. Ni durant la campanya electoral, ni després. Per això m’indignen segons quins comentaris i actituds de la nostra màxima autoritat. No vull afegir res més, tot i que us asseguro que en podria parlar molt del tema. Però si cal que ens adonem que necessitem un nou estil de governar, amb menys personalismes,  més sinceritat i més transparència. Amb una alcaldessa que ens tracti com a majors d’edat. Que lideri els projectes i n’expliqui les raons. No que ens amagui les coses, que ens negui la participació en els afers d’interès públic i que justifiqui la total opacitat del seu govern. El que fa la sra. Alcaldessa és el que li ha funcionat fins ara, però crec arribat el moment que la gent de Malgrat diguem prou de paternalisme, prou d’aires dictatorials que recorden temps passats, prou de pensar que només ella encarna la veritat, la prudència i la raó. No sé, finalment, com acabarà el tema. Estarem atents a les novetats que es vagin produint un cop constatat que, malgrat els insults i desqualificacions, el govern ara s’ha de fer enrera i estudiar alternatives.  

Tweet