Podria semblar que l’acte de caminar és insignificant pel fet de ser natural i habitual. Tot i així, també podem fer certes reflexions al voltant del fet de caminar. Reivindicar la caminada és un gest senzill ple de contingut. És optar per fer una activitat gratuïta. Avui dia, només aquest detall ja ho fa un acte gairebé subversiu. Apuntar-se a caminar permet gaudir de l’entorn natural al ritme que marca el teu propi pas. Permet pensar, reflexionar, descobrir, parlar, conèixer. Caminar és apostar pel plaer immediat de badar ja sigui pels carrers, els camps o les muntanyes. És no mirar el rellotge. És reafirmar l’estima al territori. Caminar fa veure les coses des d’una perspectiva diferent. De fet, la vida mateixa és un camí que fem pas a pas. Ahir una bona colla de gent ens vam apuntar a la proposta de la nova entitat malgratenca "Malgrat es Mou" per anar caminant fins el castell de Palafolls. El dia no va poder ser més generós. El sol era esplèndid, i la marxa es va convertir en el petit plaer de travessar la natura sense cap presa. Una bona pensada!
Hola:
A mi també, m´agrada molt caminar, molts cops m´estalvio el bus o el Metro, i vaig caminant, peró aixó , només es pot fer certs dies: els que escapem a la Dictadura del Rellotge.