Ahir, al sortir de casa amb el meu fill per anar al rocòdrom, em vaig trobar la Verdaguer i en Buch al carrer. Em van saludar. Anaven a votar a Mataró, i els vaig notar contents, tot i la murga d’haver de fer el viatge. -Què guanyi el millor, els vaig desitjar. A la fi, és un assumpte intern d’ERC, i a mi no m’agrada massa aixecar especulacions internes d’altres partits. Però, no podem passar per alt que a ERC es va viure ahir un exercici de democràcia envejable. Tot i així, el resultat que he pogut llegir al diari aquest matí és el previst. Penso que la votació no acaba amb els problemes del partit, perquè era més un tema de lideratge que de propostes, però no hi ha dubte que la manera de votar la militància té un plus de democràcia que no tenen altres partits. Dit això, també em pregunto quina diferència hi ha més enllà de la forma i la qualitat si el resultat tothom el sabia. És una pregunta que llenço a l’aire. No és una crítica, sinó un interrogant. És suficient en donar veu a la gent? Sembla ser que no. El més important és la igualtat de mitjans i oportunitats, no?. Comparteixo la visió de molts de que cal obrir els partits i fer més viva la democràcia. No sé si el model d’ERC és el model a seguir, però algunes coses han de canviar en el futur. El proper Congrés de CDC obrirà el debat sobre la veu que poden tenir els que no militen al partit. Crec que pot ser interessant.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
Hola Neus:
Has tocat del tot la meva fibra interna i el motiu definitiu per el qual és molt probable que em dóni de baixa del PPC, la marginalitat i la falta de democràcia interna que hi ha a alguns partits, no saps el fort disgust personal que em suposa a mi, quan m´impediren ser Compromisari al proper Congrés del PPC, dient-me que els Compromisaris al menys al meu Districte ja estaven pre-asignats, que si us plau jo no em presentés, llavors de qué serveix militar, de qué serveix anar a actes, fer d´apoderat? si després no es compta amb les persones per res, el disgust personal encara avui un mes i mig em dura i afecta molt a l´hora de plantejar-me militar a un altre partit,……podré anar als Congressos????, jo envejo d´ERC el que van poder fer el Dissabte, altres partits els militants només son borreguets per escalfar cadires o utilitzar-los d´apoderat. Un 10 per el post, Neus, ha tocat del tot la meva fibra.
Edmón.
La veu dels que no militen es pot fer sentir sempre que es vulgui. Ara, el tema és de quina forma els mitjans com ara TV3 es decanten a favor d’uns o d’altres. Els mitjans és el tema a debatre. Fins a quin poden posar-hi el nas, si ho fan tendenciosament.