QUE SIGUIN FELIÇOS I MENGIN ANISSOS

Publicat el 27 juny 2008 per neuserra

Dels contes infantils sempre m’han agradat els finals feliços, les moltes endevinalles, rodolins i frases fetes que apareixen. No em podreu negar que la millor és la que diu “van ser feliços i van menjar anissos!”. M’encanta, i la vull dedicar a l’Albert i la Noemí. Potser semblarà un regal modest i petit, però ja sabeu allò de “la intenció és el que val”. També he buscat una imatge, però no sabia per quina decidir-me per no semblar cursi. Finalment, he optat per la d’un arbre, perquè a Malgrat els arbres són gairebé un símbol. Aquest sembla un exemplar sòlid i arrelat a la terra. Això és important en aquest cas. M’ha semblat que aquest arbre pot aguantar la pluja, el vent,  la tempesta o la forta calor de l’estiu. Sembla un bon arbre, i segur que pot fer una ombra agradable. El que us deia. M’agrada que els contes acabin bé. M’agrada que la gent es vulgui casar. Que siguin valents i tinguin il.lusió. Sobretot, que vulguin ser feliços i menjar anissos.  

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a QUE SIGUIN FELIÇOS I MENGIN ANISSOS

  1. garmir diu:
    28 juny 2008 a les 11:48

    Hola Neus:
    Fugint una mica del tema, tu i la Montse Gatell que també escriu sobre contes de vegades, sou un simbol de la Ciu femenina que puja, culta i educada.
    Ara al tema del post, que aquestes persones siguin feliços.
    Edmón.

  2. noemí i albert diu:
    28 juny 2008 a les 13:11

    gràcies a tu, i per venir a veure’ns.

    una abraçada.

  3. miquel casellas diu:
    1 juliol 2008 a les 17:34

    Mira el Garmir et promociona per la xarxa. No et pots queiar.

Els comentaris estan tancats.