Som “un país petit com una mà, obert a un mar tranquil color sulfat....”, diu el poeta Joan Margarit. País petit, petit. Et mous una mica i trobes germans, cunyats i parents. A Malgrat ja tenim "la nuera" de càrrec de confiança. Ara, sense anar més lluny, mira el Carod. Té un germà de nom estrany que es diu “Apel·les” i l’ha col·locat d’ambaixador a París. Està bé això de tenir germans. A mi també m’agradaria tenir un germà que em col·loqués d’ambaixadora a París, sobretot perquè és una ciutat que m’encanta, i podria anar dia si, dia també a l’Eurodisney. Ja sabem la dita “de llevant o de ponent, millor que siguis parent”. Després direm que no es fan polítiques de suport a la familia.
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
Categories
- No hi ha categories
Meta
doncs, a mi Paris no m’agrada. Em va decebre quan em vaig assabentar que això de les cigonyes era una trola….
ànims, molt bo el post. Hem rigut una estona.