POLITICA DE SUPORT A LA FAMILIA

Som “un país petit com una mà, obert a un mar tranquil color sulfat....”, diu el poeta Joan Margarit. País petit, petit. Et mous una mica i trobes germans, cunyats i parents. A Malgrat ja tenim "la nuera" de càrrec de confiança. Ara, sense anar més lluny, mira el Carod. Té un germà de nom estrany que es diu “Apel·les” i l’ha col·locat d’ambaixador a París. Està bé això de tenir germans. A mi també m’agradaria tenir un germà que em col·loqués d’ambaixadora a París, sobretot perquè és una ciutat que m’encanta, i podria anar dia si, dia també a l’Eurodisney. Ja sabem la dita “de llevant o de ponent, millor que siguis parent”. Després direm que no es fan polítiques de suport a la familia.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a POLITICA DE SUPORT A LA FAMILIA

  1. doncs, a mi Paris no m’agrada. Em va decebre quan em vaig assabentar que això de les cigonyes era una trola….

    ànims, molt bo el post. Hem rigut una estona.

Els comentaris estan tancats.