Hauria estat millor fer l’apunt ahir abans d’acabar la Diada, però vaig considerar que reposar també em faria ser més objectiva. La meva Diada d’ahir va ser una marató: preparatius, acte, ofrena, parlaments, compromisos familiars ineludibles i, finalment, sardanes a la plaça. Tot això embolcallat d’un sentiment molt potent, el sentiment de que aquest país se’n pot sortir.
Per a mi l’acte més entranyable va ser el del matí. Can Campassol va acollir ahir un acte de commemoració de la Diada fet per gent del poble i pel poble. Un acte senzill organitzat amb mitjans i recursos modestos, però un acte digne i entranyable. Ja sé que he repetit aquesta paraula, però penso que és la més adequada. La meva impressió de la jornada va ser realment positiva.
D’una banda, teníem una organització motivada i amb ganes de compartir, engrescats tots en el repte de superar recels i demostrar que és possible. Un regitzell de gent diferent, amb circumstàncies vitals diferents, amb interessos polítics potser divergents a vegades, però que comparteixen dues coses: un país, i la voluntat de fer una Diada popular on tothom sigui protagonista. Una Diada que recordi uns fets històrics, però a la vegada reivindiqui el que som. Una Diada mirant el futur. Així és com ho sento i és com intento explicar-ho. Per mi la celebració d’ahir va ser un granet de sorra si vols, però una magnífica contribució per viure i sentir l’esperit de la Diada a Malgrat. També em va servir per oblidar un cert regust estrany de la Diada oficial. No em va agradar la mena de desconcert que es viu a la celebració oficial de la nit abans al mateix escenari. Tothom s’aixeca i ningú sap que coi ha de fer ni on posar-se. Els regidors quedem escampats a la fosca del parc, sense que ningú ens avisi del moment en que comença l’hissada de la senyera. Tampoc m’agrada el discurs que es va llegir, ni que ningú ens doni explicacions de que coi es dirà o es farà fins que ens ho trobem. Si l’acte és realment institucional penso que tots els membres del consistori hauríem d’estar assabentats del que es dirà i es farà. Em van dir que s’havia retallat el discurs del President per llegir-lo. A mi em va semblar massa llarg per un acte d’aquesta mena, i si es retalla un discurs s’ha de dir que es retalla i com. Potser així no hauria sentit un cert to de derrota a les paraules del nostre President, ni m’hauria semblat tant sectari el text, ni tan decepcionant. Un discurs ple d’ambigüetats. Parlar amb aquesta falta de convicció en mig d’una negociació pel finançament que demana unitat fa feredat. Parlar del millor acord quan es tracta simplement de fer complir la llei fa tremolar. Aquesta llei que uns volen complir amb tanta rotunditat quan es tracta de consultes populars o de penjar estelades, però que els interessa ben poc quan es tracta de donar-nos el que és nostre i disposa la llei. En fi, serveixin aquestes línies per agrair la bona voluntat dels grups, entitats i veïns que ahir van participar a l’autèntic acte del poble. Hem donat un pas endavant. Esperem que el proper any fem un pas més.
Hola:
Jo crec que es viuen amb més intensitat aquest tipus d´actes a localitats com Malgrat que a les grans ciutats, on……la Diada…pot ser només és una excusa més per tenir uns dies més de festa, una prolongació de les vacances.