La segona taula rodona també era de luxe. Sota el títol “La crisi econòmica i com afrontar-la: línies d’actuació des de Catalunya”, va comptar amb uns ponents de màxim nivell.
Joaquim Boixareu, president de la Fundació FemCAT; Andreu Mas-Colell, catedràtic d’economia UPF; Francesc Xavier Mena, catedràtic d’economia d’ESADE; Neus Munté, secretària de Política d’Ocupació i Educació de la UGT; Heribert Padrol, president sectorial Economia i Fiscalitat. La moderadora va ser la Meritxell Borràs, secretària de l’Àmbit de Treball, Immigració i Cooperació. Es va parlar de crisi, però des de tots els nivells.
No sempre una crisi financera comporta crisi social i real. Pot haver-hi tempesta financera i no tenir efectes socials. Aquesta crisi és diferent, perquè porta recessió i això és anunci d’una crisi real i greu. A llarg termini sembla que hem de millorar la competitivitat, però a curt termini convé adoptar mesures de política monetària i de política fiscal. No estem davant l’apocalipsi, però tenim un sistema ofegat. Cal baixar dels núvols i retornar a l’economia productiva. Protegir la petita i mitjana empresa i el comerç, perquè aquesta és la nostra economia productiva. Millorar l’empresa, recuperar l’esperit emprenedor, la capacitat d’innovació.
Arriba un nou entorn i tothom coincideix que cal adaptar-se. La millor manera d’encertar el futur és fer-te protagonista del futur. Cal lideratge, i això vol dir credibilitat, formació i esforç.
S’han proposat mesures per donar més liquiditat a les empreses: ajornar 6 mesos l’IVA sense avals, només amb interessos i compensar impostos. També es reclama que l’Administració controli la despesa i pagui a temps. Hem parlat de la crisi també com a oportunitat per buscar l’excel·lència, la millora de l’anglès, l’eix mediterrani, el Pacte Nacional per la Recerca.
Neus Munté ha dit que la bonança econòmica dels darrers anys, bàsicament en sectors com la construcció i serveis, ha produït guanys importants que no han revertit en millores o inversió. No s’han redistribuït correctament al sistema. L’ocupació creada ha estat molt temporal i els salaris baixos. Pel que fa al mercat laboral ha pintat un escenari preocupant. Importants col·lectius, els més febles, han estat expulsats del sistema. La taxa d’atur voreja el 9%. Hi ha un 43% més de persones a l’atur. Un indicador que m’he apuntat, perquè el considero molt preocupant és la Taxa d’Atur dels Joves que està al 20% (7 punts percentuals més que fa uns anys). Aquesta primera quinzena d’octubre s’han presentat 56 ERES, la major part per tancament (sense comptar NISSAN).
Quina ha estat la reacció dels governs? Tard i malament. Les mesures que proposen govern central i autonòmic ja estaven a l’agenda, o bé s’haurien d’haver adoptat més aviat. Ara, per exemple, la Consellera de Treball diu que “es mirarà amb lupa” l’expedient de NISSAN. Amb lupa? Només faltaria!. Un ERE sempre s’ha de mirar en lupa, no?. Això és una mesura?.
S’escolta poc al món social, als sindicats i empresaris. Cal un pla de xoc i una reforma de les polítiques d’ocupació, ja que estem funcionant amb polítiques pensades fa 20 anys quan el mercat laboral ha fet molts canvis.
A la cloenda de l’Escola també l’Artur Mas s’ha referit a la necessitat de recuperar els valors tradicionals que han impulsat des de sempre el desenvolupament econòmic a Catalunya.
En definitiva, la recepta seria demanar “que torni la política, però que torni la bona política”. Tinc la percepció que s’ha acabat definitivament l’època dels saltimbanquis polítics. La gent comença a demanar comptes als governants i a fer preguntes. Tenim la crisi al menjador de casa. Ja no si val intentar enganyar-nos.
