CRÒNICA D’UN SOPAR

Ahir nit, -després d’una jornada maratoniana- vaig assistir al sopar organitzat per l’agrupació local de CIU de Malgrat. El sopar va tenir lloc a Ca la Cèlia, un espai on ens sentim còmodes tots els que érem per celebrar aquest tipus d’acte. El sopar de Nadal de l’agrupació s’ha convertit gairebé en una tradició. És un sopar que té un especial valor simbòlic per nosaltres. És un sopar molt familiar, i serveix per retrobar-nos més enllà dels actes, les campanyes o tot allò que comporta el dia a dia. Per nosaltres, la gent que treballem des de Convergència i Unió per Malgrat és una ocasió que aprofitem sempre per donar les gràcies a tots aquells que ens venen fent costat al llarg de l’any. És també una manera de reforçar allò que ens uneix en essència: una manera de fer, de pensar, de sentir-nos part d’un mateix poble i d’un mateix projecte.

Ahir no hi érem tots. En part és lògic que en aquestes dates la majoria de la gent tingui molts compromisos. Alguns no hi van poder ser per malaltia,  però érem uns quants. Això és el que compte. Penso que és important compartir aquesta estona una mica alliberats de la càrrega de les responsabilitats del dia a dia, però també és important intentar omplir de contingut aquesta estona. Per fer-ho ens va acompanyar com a convidat en Jordi Vilajoana, senador i portaveu del grup parlamentari català al senat i a més, nomenat SENADOR de l’ANY per l’Associació de Periodistes Parlamentaris de les Corts Generals. La seva visita coincidia en un moment que el Senat està de plena actualitat pel veto als pressupostos, i va resultar d’allò més interessant. Personalment, coneixia d’abans a Vilajoana. De fet, em va acompanyar en un dels actes de la passada campanya de les municipals, però no havia mantingut una conversa tan llarga i intensa com la d’ahir mentre sopàvem. Em va encantar. M’encanta la gent que desprèn aquesta energia i entusiasme. La gent que té les idees tan clares. Crec que vam sortir tots amb les piles ben carregades. La conversa, i més tard el seu discurs, va derivar en una autèntica lliçó d’economia. Vilajoana ens va oferir una radiografia  de la situació que tenim, i ens va avançar el que vindrà. Sense espantar-nos, amb optimisme, oferint possibilitats per adaptar-nos, però amb realisme. També en privat ens va fer una anàlisi de la situació política actual. Va retratar amb la precisió d’un cirurgià la galeria de personatges que avui governen o volen governar el país, i la raó de fons dels esdeveniments que anem coneixent per la premsa. Una conversa i una vetllada d’allò més estimulant.  

Tweet