ARA JA NO PLOU

La pluja ha netejat els carrers
fins  a deixar les lloses lluents. L’aigua
ha esbaldit totes les branques dels arbres de la riera que aquests dies són el
decorat de fons dels àpats familiars. El Tordera també baixa que fa goig de
contemplar. En fi, la natura s’ha conjurat per fer-nos passar un nadal com els d’abans. A la vora del foc. La pluja ha deixat un jerolífic de regalims als vidres. Un alfabet
humit per desxifrar. Ara ja no plou. El vent d’aquests dies s’ha emportat les
fulles del pati, els dubtes, les angoixes. Sento l’ànima renovada. Necessitava
parar, frenar i observar-ho tot des de la distància. A vegades, has de
replantejar les coses. Trencar les inèrcies que t’envolten i que potser no et deixen veure
les coses prou clares. A vegades, és bo tenir dubtes. Analitzar el que fas per si cal
ajustar la vela. Mentre, aprofito per tafanejar i fer un tomb per aquesta nova
eina del facebook. És divertit, tot i que m’agrada més el format del blog,
perquè em sembla més literari i em permet expressar més sentiments. El facebook no
demana tanta dedicació, i retrobes gent que coneixes. És interessant, però tot just estic experimentant. De moment seguiré en aturada. Ara només tinc ganes de deixar passar les
hores . Deixar passar els dies. Demà marxem de matinada. Volem esquiar, però tampoc hem fet masses plans. Ja veurem. Tornarem a primers d’any. Després, sant tornem-hi. Feu bondat. Els millors desitjos a tots vosaltres per encarar l’Any Nou.