El Ple d’ahir va començar en punt, però jo vaig arribar pels pèls. Per raons familiars que no vull explicar venia directament des de Calella, però el trànsit ja se sap. Vaig haver de patir una mica per aparcar i arribar a la sala de plens. Tot plegat una tarda de molta angoixa. Ja havien començat, però tot just estaven al primer punt de l’ordre del dia, és a dir, aprovació de l’acta anterior. El portaveu d’ICV-EUA va fer una petita esmena i es va aprovar.[@more@]
A continuació, el 2n. Punt: Establiment de preu públic per a la inserció de publicitat al Butlletí “d’Informació” Municipal. He posat cometes a consciència, perquè la veritat és que el butlletí és municipal, però el que es diu informar, informa a la seva manera. Això vol dir a l’estil Campoy: 200 fotos del “què maca sóc i què bé que ho faig” per exemplar, aproximadament. Potser exagero, però vaja!. Qualsevol dia les compto.
El grup de CIU va votar-hi en contra i ERC també, mentre que ICV-EUA, curiosament, es va arranglerar amb el PPC i el PSC.
El diligent regidor Puignou va explicar que la difusió que ofereixen de publicitat, uns 7000 exemplars, val la pena. Prou que ho sabem, punyetero!., però ell ho justifica per raons d’interès públic. Jo li vaig oferir que si vol fer feliç a la gent de veritat, i treballar per l’interès públic, porti a ple la revisió de l’IPC que es va aprovar fa uns mesos. Això segur que és d’interès general. Més que qualsevol anunci de la TDT.
Per nosaltres, aprovar un preu públic per insertar publicitat al butlletí, és a dir per finançar l’Ajuntament, és una temeritat, més sense disposar d’un reglament d’aquest mitjà de comunicació. A qualsevol reglament es disposa expressament que el butlletí municipal ha d’evitar la “subjectivitat” i “l’adjectivació”, però en alguns episodis ben recents ja hem pogut comprovar que aquests no és el cas del nostre B.M, oi?. Doncs imagina si algú, a sobre, et paga la festa.
3er. Punt: Inici de licitació per a la concessió de la gestió del servei públic per a la construcció i explotació d’un “complex esportiu al municipi de Malgrat de Mar, compost d’una piscina coberta i sales per activitats esportives complementàries”. Es tracta d’un plec de clàusules standard. No s’ha volgut compartir cap mena d’informació. S’ha fet a correcuita, o almenys dona aquesta sensació. Ara sembla que han descobert la recepta miracolosa als seus mals.
Nosaltres apostem per projectes ambiciosos, sobretot si són per atendre necessitats de les persones de Malgrat i milloren la qualitat de vida, però pensem que caldria plantejar-se també que el projecte incorpori algun tret diferenciador del que s’ha fet als pobles de l’entorn. Per fer el mateix sempre hi som a temps, no?. Per això l’abstenció del grup.
Pensem que hi ha aspectes a millorar. Per exemple, al punt XV. Tarifes i procediment de revisió. L’órgan municipal que aprovarà la revisió de tarifes serà la Junta de Govern. Per què?. Si el Ple és l’órgan que aprova els preus públics i les taxes el més adequat és que aquesta competència es deixi al ple. El punt XIV parla d’una comissió de seguiment amb la funció de vetllar pel correcte funcionament, però no es preveu que s’integri cap membre de l’oposició. Per què?. Estem parlant d’una cessió molt important. Respecte als criteris d’adjudicació. Pensem que una millor distribució dels trams seria més avantatjosa i assegura millor l’interés econòmic de l’Ajuntament. En fi, que hi ha feina per fer.
4rt. Punt: Cessament i nomenament de membres del Consell Escolar Municipal. Un tràmit.
5è. Punt. Resolució de recursos interposats contra el Projecte d’urbanització dels trams pendents de realitzar del vial perimetral de Llevant. Ho explica la regidora d’urbanisme tot disculpant-se amb la seva cap de files, perquè anaven a parlar les dues a l’hora. Molt tendra!. Abstenció del grup.
6è.- Punt. Presa de raó de la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya relativa a l’Avda. Colom. Tots a favor.
Finalment, arriba el punt sorpresa de la setmana. La Torre de Can Serra o del Bombai. Tota la setmana s’han fet comentaris amunt i avall, portades de diaris, etc. L’alcaldessa molt en el seu paper comença a escalfar l’ambient. Com aquells entrenadors que abans d’un derbi encenen els ànims de l’afició a base de comentaris. Darrerament ho fa molt això d’escalfar els ànims. Ens deixa caure que algú ha filtrat informació. Mira tú. No puc dormir!. Sobretot, després d’assabentar-me per la premsa que el punt es retira de l’ordre del dia. Com si el diari El PUNT fos el B.O.P.
Comença la intervenció la portaveu d’ERC que, francament, gairebé no ens deixa res per dir. Va a cent per hora. Jo també li repasso a la Campoy les actes de plens anteriors. En concret, l’acte d’octubre quan el grup de CIU va presentar una moció que demanava una Comissió de Seguiment del Projecte de la Torre. Textualment, l’alcaldessa diu “que votaran en contra de crear una comissió, existint ja un compromís, segons el qual aviat vindrà l’equip d’arquitectes, moment en el que no hi haurà cap inconvenient, al contrari, perque els regidors de l’Ajuntament hi siguin i es tingui clar el que es vol i el que s’hi pot fer, obrint-se un ventall d’opinions i de participació”.
És per tronxar-se. Han passat els mesos i ni arquitectes, ni comissió, ni participació. L’única proposta ha estat desviar els 400.000 euros d’una subvenció. Una proposta que es retira, perquè sortosament es genera tal alarma que, finalment, algú amb bon criteri acaba per llegir-se les bases del PUOSC i s’adona que es pot prorrogar. Un gravíssim error!.
Però no, aquest govern no comet mai errors, i si els comet no els reconeix. Només faltaria. Tota la culpa és nostra, de l’oposició. Gent dolenta i desconsiderada que gosa posar sobre la taula totes les falses veritats, les afirmacions fetes per sortir del pas, la falta de concreció, la manca de voluntat, i la inèrcia manifesta d’aquest govern.
L’alcaldessa intenta utilitzar les seves estratègies habituals de llençar dards enverinats a veure si piques, o desviar l’atenció del tema quan fem preguntes a la portaveu del PP, però penso que ahir no es va sortir amb la seva. Primer, va intentar culpabilitzar a ERC del retard pel seu desacord amb l’ús que inicialment està previst, però el tir li va sortir per la culata. Des de quan li preocupa l’opinió d’ERC?. o de CIU?, o la d’ICV-EUA?, fins i tot, des de quan li preocupa l’opinió del PPC?. Després va llençar amenaces sobre no sé quin paper que té fotocopiat amb empremtes de no sé quina mà femenina. Mare de Déu!, el que s’ha d’escoltar a vegades. A més va llegir els correus privats de les portaveus d’ERC i CIU, és a dir, el meu a resultes d’una reclamació entorn al document que algú sembla que per error pot haver extraviat. Em va fer pensar en un incident que fa uns anys es va produïr al Ple quan la portaveu d’ERC va llegir un correu meu al ple sobre l’11 de setembre. El mateix fet. A les hores, l’alcaldessa es va indignar. Va manifestar-me de forma reiterada que això no era gens correcta. Mira tu per on!. Suposo que coneixedora de la sentència de la denúncia dels peperos volia punxar. Té ganes de gresca. Potser s’oblida de la patacada que li ha engaltat a ella també l’Audiència Provincial a resultes de la denúncia al Som-hi!. La justícia ho té això. No sempre és justa, eh?. Els que hi treballem ho sabem de sobres. En fi, “campoiades” de les seves. Res de nou. Al sortir, m’esperaven Ràdio Marina i Ràdio Palafolls per parlar de la sentència. Res, poca cosa. La setmana vinent tinc previst parlar del tema amb detall. Només faltava. Per parlar no quedarà. Per ara, deixem que la Vega gaudeixi de l’estrellat.
