Des del grup municipal de CiU sempre hem dit que compartim la voluntat de cercar solucions per satisfer el dret d’accés a l’habitatge dels col·lectius més sensibles i de la ciutadania en general, i així ho hem expressat en diverses ocasions en tots els debats que s’han generat al voltant de l’ARE de Malgrat de Mar.
Però, què s’amaga darrera les ARES?. Doncs un conjunt d’interessos polítics i econòmics i, el més important, la voluntat de continuar amb la mateixa política urbanística dels darrers anys basada en el model de construcció desenfrenada que avui fins i tot rep reprovacions des de l’Unió Europea. Una política que ha resultat un fracàs econòmic a l’hora de la veritat i que resulta insostenible des de tots els punts de vista, ambientals, energètics, i socials.
La primera crítica que es pot fer a les ARES és precisament que es creen a cop de decret llei per part del govern, una possibilitat excepcional prevista per situacions urgents o extraordinàries. Per què no es tramita com a llei? Doncs, perquè tenen massa pressa, i volen evitar-se els tràmits parlamentaris. Per primer cop, el municipi es troba que des de fora li dicten com ha de planificar i gestionar els seu territori. Malgrat no va demanar l’ARE. Alguna cosa haurem de dir des de Malgrat, no?
Les grans mentides de l’ARE.- Ens volen fer creure que s’actua amb tanta urgència per procurar l’accés a l’habitatge i fer més habitatge protegit, però el veritable motiu de fons és donar un cop de mà a les grans immobiliàries que es troben en hores baixes i de pas satisfer necessitats electorals a l’hora de fer balanç de govern. En realitat es fan més pisos de renda lliure i, a sobre, el govern ha d’invertir una gran quantitat de diners.[@more@]
En el cas de Malgrat, el nostre POUM aprovat tot just a l’anterior mandat ja fa les previsions oportunes sobre l’habitatge protegit. En tot cas, el que ha de fer el govern municipal és posar-se les piles. A sobre resulta evident que en l’actual situació de crisi econòmica generalitzada, i en uns moments que el sector immobiliari està patint greus conseqüències, no sembla una bona iniciativa desenvolupar aquests projectes. Al nostre municipi, sense anar més lluny, disposem d’un volum d’habitatges buits, i podrien estudiar-se diverses possibilitats per convertir-los en habitatge social.
De fet, en una recent visita a Mataró, el mateix President de la Generalitat feia pública la proposta de la Generalitat de comprar estocs d’habitatges buits als promotors. En què quedem?. Si aquesta proposta de la Generalitat es planteja com una possible sortida al creixent estoc d’habitatges nous buits que no troben comprador i els urgents problemes de petits i mitjans constructors i promotors amb obres en marxa que no aconsegueixen vendre els seus immobles i cada vegada tenen més dificultats per pagar els seus préstecs amb la banca, per què caram volem construir més i més ràpid?.
Ens volen fer creure que s’ajudarà a activar l’economia local, però no és així. L’ARE té com a característica la seva execució immediata i això fa que només un tipus d’empresa puguin aspirar a treballar. A més, és apostar altra vegada només en la construcció com a motor econòmic quan això s’ha demostrat que a la llarga genera problemes estructurals i econòmics.
Ens volen fer creure que tindrem més habitatge protegit, però no diuen que aquest habitatge no serà per la gent de Malgrat. Nosaltres no sentim cap mena de rebuig per la gent que ha vingut de fora, ni per la que pugui venir en un futur. Defensem el dret i la llibertat de les persones d’escollir el lloc on volen viure. Però les coses s’han d’explicar com son. Els habitatges protegits els assignarà la Generalitat a partir d’una sol·licitud oberta a tota Catalunya i ja sabem que vol dir això. A la cua.
Els equipaments.- Ens volen fer creure que hi guanyem alguna cosa. Ens parlen d’equipaments. El POUM ja preveu al sector de l’Escultor Clarà un nou equipament escolar. Si es tracta d’obtenir terreny per fer una escola, no cal. Ja el tenim. Si es tracta de tenir habitatges dotacionals o més zona verda que es treballi des de l’Ajuntament. I tant que si, hi estem d’acord, però que no ho condicionin a fer més pisos. Els ciutadans tenim dret a disposar d’uns serveis i equipaments i no hem de permetre que aquest dret es vinculi necessàriament al creixement urbanístic. ´Si ens calen més serveis i equipaments que l’admiistració els faciliti, però no a canvi de més pisos. No ens ho podem empassar. Les ARES representen molts problemes en aquest sentit, perquè suposen un increment significatiu de població en un breu espai de temps, i això, en un poble com el nostre que ja ha experimentat un fort creixement als darrers anys tindrà efectes importants. No oblidem que tenim serveis saturats: el CAP en mòduls prefabricats per manca d’espai; les escoles plenes, l’IES ple, etc…Les ARES no deixen de ser una clara aposta per convertir-nos definitivament en cinturó metropolità i distorsionar el teixit social del poble.
Des de CIU no hem fet mai demagògia amb els temes urbanístics. Vam aprovar un POUM que planifica el creixement que volem per Malgrat en els propers anys. Nosaltres sabem i assumim que els pobles creixen. Però també sabem que ens volen engaltar un creixement que no hem triat i no podrem assumir. Sabem que ens provocarà dificultats. El creixement que es va consensuar i acceptar al POUM no preveu l’ARE. Aquest ARE que ara es vol imposar al municipi de Malgrat trenca el consens que van assolir les diferents formacions polítiques a Malgrat. Hi ha una intenció clara de fer orelles sordes des del govern i tirar endavant pel dret, però nosaltres seguirem defensant que la formulació de l’ARE a Malgrat resulta innecessària.
Per això demanem una CONSULTA POPULAR sobre l’ARE. Ens sembla encertat que siguin els veïns que manifestin si volen o no volen l’ARE. Si volen o no més creixement. Creiem sincerament que s’ha d’obrir un procés d’informació i reflexió sobre el tema i que la gent ha de poder participar. Així s’ha fet a Sant Celoni i altres poblacions. Així s’ha decidit fer a Tordera recentment. Per què no a Malgrat? Què el poble decideixi si vol o no vol l’ARE i nosaltres acatem la decisió.
