Finalment, el que tothom sabia. Nou lehendakari. Nou lehendakari amb el vot dels partits espanyolistes, a més del PSE que és el seu, PP i UPyD. En aquest punt tampoc hi ha cap novetat. Govern constitucional en diuen a Madrid. L’Espanya plural que alguns ens volen vendre a fer punyetes, i davant dels arguments de qui justifica aquest pacte només et queda dir: “jo quan sigui gran també vull ser socialista”. Ho vull ser, perquè això és campi qui pugui. Són els reis del doble llenguantge i de la simulació. Del "donde dije digo, digo Diego". No hi ha dubte que la gran guanyadora de tot plegat és la gavina voladora del PP. I és que el PP acabarà per ser el mateix que el PSC-PSOE. Només cal mirar a Malgrat. Socis més obedients no en trobaràs. De fet, una ja no sap on acaba el PSC i comença el PP a Malgrat, per això al nostre poble parlem del nou partit “PPOE”. Alguns diuen que és antinatura. No és veritat. Són de la mateixa natura. Pastats. Els socialistes pacten amb qui sigui si es tracta de foragitar els nacionalismes. A Euskadi en nom de l’espanyolisme i el constitucionalisme. A Catalunya en nom de les esquerres. Patxi López parla de treballar per la convivència democràtica i la pau. Dubto que un pacte de confrontació com el que l’ha dut a ser lehendakari aconsegueixi aquest objectiu.
Espanyols de dretes, espanyols d’esquerres…tots són el mateix.
流水线