Diuen que una imatge val més que mil paraules, i aquestes ho diuen tot. Aquest matí m’he despertat amb una notícia estranya de pactes i pinces entre PSC i PP. De fet, alguns s’estiren els cabells, però a Malgrat de pinces d’aquestes ja en tenim experiència i en coneixem els resultats. Es tracta de silenciar a l’adversari i prou. Que sigui positiu pel poble és el de menys. Tinc clar que el pacte de Malgrat no és un pacte local i aïllat. Tampoc ho és el d’Euskadi, evidentment. És més greu del que sembla. És un canvi de les estratègies polítiques que hem conegut fins ara. Un clar i evident canvi d’esquemes que s’estendrà com una taca d’oli si ningú hi posa remei, perquè PSC i PP tenen les coses molt clares.
El Sr. Montilla proposa al PP català la conveniència d’establir una estreta relació de col·laboració entre el Govern (si tal com sona, el “govern catalanista i d’esquerres”) i el PSC amb el PP en benefici de totes dues formacions (dels socis, és clar, no en diu res). Una pinça política per barrar el pas a l’enemic comú que és CIU. L’únic element que barra el pas al pacte PSC-PP a Catalunya.
El pacte ja apunta quina mena de personatge sinistre hem deixat seure al Palau de la Generalitat. Per comptes d’amagar-se i desmarcar-se del pacte d’Euskadi que deixa als socialistes ensenyant les vergonyes els ha faltat temps per treure profit. La moneda de canvi són els mitjans de comunicació i cedir un espai privilegiat al PP per rentar la seva imatge a Catalunya. La raó de fons és l’interés dels socialistes en promocionar sota ma el partit d’Aznar i Rajoy. Vaja, el mateix partit que després dibuixen a les pancartes com si fos el dimoni. Tot plegat és d’una perversió increïble. Sobretot, és demolidor per la confiança dels ciutadans que pensem que la política es fa amb les idees i valors que un defensa i representa.
La paradoxa és que el poder ha acabat per esgotar les idees del laboratori socialista. Ja només els queda la política de la claveguera. El jóc brut. Silenciar l’adversari com sigui. Queda clar que el malson de PSC i PP és CIU. Són incapaços d’entendre que per una gran majoria de catalans la política no és simplement un mirall d’esquerra i dreta. El que et motiva de veritat per votar i per implicar-te en política és un anhel, un sentiment, un paisatge, un país. Una llegítima aspiració a ser, i a ser amb la teva pròpia veu.
Cap pacte precuinat a les clavegueres del poder podrà mai aturar la força dels sentiments i d’aquest anhel.
生产线质量很好呀!