Aquest migdia ha tingut lloc la comissió informativa d’urbanisme. Val a dir, que aquesta convocatòria s’havia de celebrar la setmana passada, però l‘agenda electoral socialista ha obligat a canviar les dates. Això sí, sense preguntar si et va bé. Ells decideixen i tu, si t’agrada bé i sinó també.
El més important de l’ordre del dia eren els dos punts referents a dos expedients sorpresa. Sí, d’aquests assumptes que entren pel registre de sobte i, PAM! ja els tens damunt la taula. Ai, Senyor!. Si tot fos aquesta diligència i rapidesa!. Imagineu el poble que tindríem?.
El primer tema és la proposta de modificació del POUM instada per l’empresa GERIMAR 2000, SL relativa als terrents situats a l’entrada de Malgrat, entre Avinguda Costa Brava i Països Catalans. Us situeu?. Vinga, sense por!. Podeu dir noms. Bé, què puc dir de la proposta?. És fantàstic que un propietari privat proposi canviar els paràmetres del POUM amb l’argument que la finca no li té sortida al mercat amb els fixats per l’Ajuntament en el seu dia. Com us ho dic. Tenim un govern molt solidari que vol arreglar a correcuita tanta injustícia i descuit. I és que ho han de fer ara, perquè no saben que pot passar demà, i és possible que un regal com aquest "ditet" que tenen a lliure disposició no torni. Ells van a totes. El que calgui per donar sortida a la parcel.la. El més curiós és que d’aquest projecte ens en van parlar en una reunió de l’arxiu municipal, també a correcuita. Suposo que per evitar preguntes. Teòricament, els tècnics de la casa eren a la nostra disposició per aclarir possibles dubtes, però a l’hora de la veritat "nanai". Els tècnics no saben i no responen. He comprovat que fer preguntes és incòmode i d’aclariments cap ni un. Per tant, a aquestes alçades puc afirmar que la transparència del procés és nul.la.
El segón tema és un conveni estrany amb l’ACA pel desenvolupament de diferents accions de correcció hidràulica. El nom ho diu tot. Un conveni en que l’Agència Catalana de l’Aigua es vol treure el “marró” de Can Feliciano.
Davant la insistència i prepotència del govern municipal ha acabat cedint l’execució de l’obra del conflicte popular a l’Ajuntament. Ara la Manaire Local farà el que li convingui. Però el més greu no és això, no. El més greu és que abans d’assabentar-nos dels detalls a la comissió informativa Madame Prudència, és a dir, la senyora Manaire Local que clama sempre per la responsabilitat dels regidors/es, ja havia proclamat la bona nova a la ràdio local. De fet, la notícia s’ha publicat avui a primera plana de EL PUNT. Tot un detall amb aquells que hem fet un compromís públic amb el poble. Per cert, la Ràdio local -la nostra- no s’ha ni pres la molèstia de trucar als altres portaveus per recollir les seves opinions. Per què? A qui li interessa l’opinió d’un portaveu de l’oposició?. Curiosament, la ràdio del poble veí sembla tenir altres criteris. És ben bé allò que ningú és profeta a la seva terra.
Però tornem al conveni. Un cop llegit, una s’adona que hi ha una diferència clau entre la portada del diari EL PUNT i el que diu el conveni. Pregunta que preguntarà, el tècnic que assisteix a la comissió informativa reconeix que té un esborrany del projecte sobre la taula i que no ha detectat cap canvi en el càlcul estructural ni en la memòria que suposi reforçar el calaix al tram de can Feliciano. El mateix técnic afirma que no té constància de canvis que suposin reforçar el calaix.
A mig debat, -acalorat tot s’ha de dir-, la "regidora burleta", la senyora "Tinc una resposta per tot", “Santa Rita defensora d’allò impossible” per la pobresa d’arguments que demostra quan parla del que no ha negociat, tot i ser la titular d’urbanisme, diu que al conveni no hi consta, però que el reforç del calaix es farà per converses no sabem de qui, ni com, ni quan. És a dir, que es tracta de parlar i PAM! d’aquí en surt un projecte executiu que no ha de figurar ni al paper. Quina por fa aquesta gent socialista manant a totes les institucions. Fent el que volen.
En fi, que estic segura que aquesta no és la millor forma de governar, ni la millor manera de gestionar els diners de tots. Falta democràcia i transparència. Masses secrets. Massa lletra petita que no figura al contracte. Massa prepotència.
El PSC té per costum tractar-nos de mesells. Ells van pel dret sense donar explicacions. En el seu imaginari es creuen una espècie superior, però hauran de donar explicacions. I tant!. Si no a l’oposició, als ciutadans. A qui faci falta. Hauran d’explicar el motiu pel que, finalment, el cost de l’obra s’incrementa de manera significativa. Com és que per raons de seguretat es fa el projecte de nou i s’inclou el pont del carrer Riera?. Què ha passat amb els principals arguments del trist DVD pagat pels ciutadans de Malgrat per dir mentides?. On és la preocupació per l’estalvi de diners públics?. Vol dir que sense el clamor popular ens encaixen un pont insegur i ells no diuen res. No, si al final ens hauran de donar les gràcies per arreglar el projecte. Tot plegat, molt en el seu estil. L’estil socialista malgratenc: fer-ho a la seva manera, a les fosques, d’amagat i sense cap criteri.
I tot plegat et porta a la reflexió que no és bo que un poble es trobi en mans de gent que ven consens quan el que fan és imposar silenci. Els bons lideratges pregunten, aprenen, parlen, sumen, agafen perspectiva. No és bo per un poble que les decisions es prenguin simplement per subordinació sota l’aparença de consens. Imagineu al PP defensant alguna cosa contra el que digui el PSC?. Callen i atorguen, però no és bo. No és bo per un poble que governi un equip sense veus crítiques, on cap membre bada la boca i si la bada s’aplica la consigna de "qui es mogui no surt a la foto". Anem lentament cap el desastre.
