El procés de pau es trenca?

Ahir parlava de somnis i d’esperança. Avui llegeixo a les portades dels diaris que el ministre Rubalcaba assegura que el procés de pau està “trencat i liquidat”. L’atemptat d’ETA a Barajas ha descol.locat tothom. Sembla que el primer descol.locat és el govern de Zapatero, i això que si repasses editorials i articles fa mesos es donava per fet que ETA tornaria a actuar. La qüestió és que el procés de pau avui sembla més difícil, perquè és evident que ara es troba en punt mort. Sempre he pensat que en aquest procés sobrava triomfalisme d’uns i faltava la més elemental prudència d’altres. Un procés d’aquesta naturalesa exigeix que els polítics –tots- estiguin a l’alçada de les circumstàncies. Tinc molts dubtes que el govern espanyol es trobi políticament preparat per trobar sortida a un conflicte tant llarg i dur, però l’actitud dels populars en aquest tema m’ha semblat irresponsable. Ara la treva es trenca i les coses s’han complicat per tots. D’altra banda, sembla que els partits d’Euskadi aposten per mantenir el procés i el President del govern basc parla de mantenir el diàleg i l’esperança. Per al lehendakari, la “societat basca és el subjecte de la solució” pel que va demanar “no deixar de somiar”, “que els únics somnis que no es realitzen són els que mai s’han tingut, “que l’esperança d’un poble és el millor aliat per aconseguir la pau”. Mira per on. Parlem altra vegada de somnis i d’esperança, del “dret a decidir el propi futur”. Parlem de pau. [@more@]

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.