Altra vegada la tragèdia. Una dona mort cremada pel seu marit a Badalona i una nena és apunyalada pel seu pare. És difícil rebre aquestes notícies i quedar-te indiferent. Et fas preguntes a les que no trobes respostes.
[@more@]Altra vegada la tragèdia. Una dona mort cremada pel seu marit a Badalona i una nena és apunyalada pel seu pare. És difícil rebre aquestes notícies i quedar-te indiferent. Et fas preguntes a les que no trobes respostes. La violència de gènere és un forma d’exercir el control que deriva d’un factor cultural basat en el “privilegi de l’home”. La violència s’exerceix sempre com a succedani del poder. Els atacs a la víctima acostumen a satisfer la necessitat de l’agressor de tenir el control. A vegades es pot pensar que qui maltracta pateix un atac d’ira, -un crim passional-, però hi ha informes que afirmen que l’agressor no ha perdut el control, ni s’ha tornat boig, ni és un borratxo, simplement ha escollit ser violent. Fer front a la violència de gènere s’està convertint en un veritable repte d’aquest segle. Si fórem capaços de parar i prevenir aquest mal, penso que estaríem davant un punt d’inflexió, davant una veritable evolució cap a la igualtat dins la nostra societat. Lluitar vol dir estar atents a la nostra manera de parlar, a l’educació que donem als nostres fills, als rols que ensenyem i transmetem a les nenes i els nens, estar atents a les agressions encobertes que a vegades suportem o tolerem sense adonar-nos i, sobretot, estar atents a la nostra manera de pensar.
