100 dies de govern Tripartit

M’adono que he escrit ben poca cosa o res sobre el Govern català. Què voleu que us digui? La política catalana ha pres una direcció que em desconcerta i que em fa veure el futur amb pessimisme. No parlo del fet que governi CiU o no. Parlo de Catalunya com a país.

[@more@]Per ser més objectiva he esperat els 100 dies de govern per fer balanç, però el balanç no pot ser més trist. S’han produït renúncies importants com el decret de la tercera hora del castellà o la llei de dependència, i tant silenci fa fins i tot por. Fa por, perquè no és normal. Sembla que no parlar és fer coses -“fets i no paraules”-, però, a vegades, el que no parla és perquè no tenir res a dir, o pitjor, perquè prefereix no dir res no sigui que hi hagi un conflicte. No serà que el debat es talla de socarrel? M’han de demostrar encara que el silenci de les discrepàncies- que hi són-  beneficia a Catalunya, perquè jo crec que només beneficia al govern de Zapatero. Tot i això, Montilla va assegurar, al fer balanç dels 100 dies, que en el cas que el pas de l’Estatut pel Tribunal Constitucional representi una disminució de l’autogovern, “les institucions i les forces polítiques catalanes sabran treure’n les conclusions pertinents” i assegura que “no es quedaran amb els braços plegats”. Bé, tampoc els ho consentirem. Només faltaria!. Però no vull ni pensar que la seva solució sigui fer venir de visita al Zapatero, que ens demani disculpes altra vegada, i que es facin la foto tots dos. Ho sento!. A mi em costa veure Montilla com a líder de l’autogovern.  

Tweet