AVUI ÉS FESTA!

És fantàstic tenir un dia de festa!. Feia setmanes que els meus fills volien anar al zoo, però amb el mal temps que ha fet no havia previst res especial per avui. Aquest mati el dia s’aixecat prou bé i hem decidit anar tots al Zoo i fer el que fa tothom al zoo: veure elefants, anar on eren els micos, visitar el terrari, veure els dofins, els lleons, els cangurs, els llops….. També hem vist molts nius d’ocells als arbres del parc, i l’Enric ha fet moltes fotos. [@more@]El que més m’ha agradat ha estat la instal.lació de Madagascar. Aquest any, l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) fa una campanya per recollir fons i destinar-los a l’illa de Madagascar, on hi ha una gran diversitat d’espècies endèmiques en perill d’extinció. Per això, el zoo ha renovat la instal.lació sobre Madagascar que simula ser una selva dins un gran baobab. Allà hem vist espècies molt curioses, sobretot ens han encantat els lèmurs, uns primats molt curiosos i divertits exclusius d’aquesta illa. Personalment, el zoo em produeix sempre certa angoixa, més quan veus el poc espai que alguns animals tenen com a hàbitat. Veure un llop donant voltes dins una gàbia fa pensar, però també és cert que el zoo de Barcelona participa en molts programes de reproducció i manteniment d’espècies en veritable perill d’extinció, i aquesta és una tasca important. Avui el meu fill s’ha quedat pensatiu i trist davant l’espai dels orangutans en període d’adaptació, sobretot quan ha vist que una vegada i una altra volien obrir la porta del recinte i fugir. Hem parlat molta estona del respecte als animals, de la necessitat de respectar també el seu hàbitat natural i del perill d’extinció d’algunes espècies. La visita ha estat, doncs, ben profitosa. Abans de marxar, l’Enric m’ha fet una foto amb l’elefant, (un dels meus animals preferits). M’ha fet pensar en la il.lusió que em feia anar al zoo quan era una nena, i en l’estima a la natura i a tots els animals que els meus pares em van ensenyar en aquelles sortides familiars.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

AVUI ÉS FESTA!

És fantàstic tenir un dia de festa!. Feia setmanes que els meus fills volien anar al zoo, però amb el mal temps que ha fet no havia previst res especial per avui. Aquest mati el dia s’aixecat prou bé i hem decidit anar tots al Zoo i fer el que fa tothom al zoo: veure elefants, anar on eren els micos, visitar el terrari, veure els dofins, els lleons, els cangurs, els llops….. També hem vist molts nius d’ocells als arbres del parc, i l’Enric ha fet moltes fotos.[@more@]El que més m’ha agradat ha estat la instal.lació de Madagascar. Aquest any, l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris) fa una campanya per recollir fons i destinar-los a l’illa de Madagascar, on hi ha una gran diversitat d’espècies endèmiques en perill d’extinció. Per això, el zoo ha renovat la instal.lació sobre Madagascar que simula ser una selva dins un gran baobab. Allà hem vist espècies molt curioses, sobretot ens han encantat els lèmurs, uns primats molt curiosos i divertits exclusius d’aquesta illa. Personalment, el zoo em produeix sempre certa angoixa, més quan veus el poc espai que alguns animals tenen com a hàbitat. Veure un llop donant voltes dins una gàbia fa pensar, però també és cert que el zoo de Barcelona participa en molts programes de reproducció i manteniment d’espècies en veritable perill d’extinció, i aquesta és una tasca important. Avui el meu fill s’ha quedat pensatiu i trist davant l’espai dels orangutans en període d’adaptació, sobretot quan ha vist que una vegada i una altra volien obrir la porta del recinte i fugir. Hem parlat molta estona del respecte als animals, de la necessitat de respectar també el seu hàbitat natural i del perill d’extinció d’algunes espècies. La visita ha estat, doncs, ben profitosa. Abans de marxar, l’Enric m’ha fet una foto amb l’elefant, (un dels meus animals preferits). M’ha fet pensar en la il.lusió que em feia anar al zoo quan era una nena, i en l’estima a la natura i a tots els animals que els meus pares em van ensenyar en aquelles sortides familiars.

Quant a neuserra

Sóc una dona catalana de Malgrat. Tinc dos fills i m’agrada treballar pel seu futur. M’estimo el meu poble i m’encanta exercir de malgratenca. M’interessa la política, i crec que des de l’Ajuntament puc servir al meu poble i al meu país, Catalunya. De professió sóc advocada. Em considero una nacionalista convençuda i crec que els pobles tenen dret a decidir. Penso que el progrés de les persones i dels pobles van units. A casa m’han ensenyat a treballar, però també a saber gaudir de la vida amb la gent que més estimo. M’agrada molt escoltar, perquè sempre aprens coses. Tot i així, aquest bloc em permet parlar amb tu i exposar-te idees, pensaments i sentiments. A vegades, també critico el que no m’agrada. De fet, vaig obrir el bloc per conèixer-nos millor. Endavant.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.