JOVENTUT: LA TEORIA INTERMINABLE

Com el tema us agrada, i tinc encara moltes coses al tinter. Som-hi!.
Des del moment que hem començat a parlar de joventut hi ha una idea que em preocupa: si només parlem de teories i no fem propostes pràctiques i realistes la nostra política de joventut corre el risc d’ensopegar a la primera de canvi.[@more@]Aquesta setmana es portarà al Ple municipal el primer Pla Local de Joventut de Malgrat. El Pla no és només un document, sinó que en principi és un conjunt de propostes, accions i criteris que organitzem com a punt de sortida o base de la nova política de joventut que volem fer. El Pla el que fa és un recollir les decisions. És, doncs, una eina fonamental, però els calaixos de l’administració són plens de documents d’aquest tipus i que mai s’arriben a executar. Per què? En general, perquè si només s’ho creuen uns regidors o uns tècnics el més normal és que no s’acabi fent res. I això és el que vull dir quan parlo de la “teoria interminable”. No n’hi ha prou en expressar bones intencions. Cal fer un gest significatiu que suposi un canvi radical. Si parlem de fer una nova política de joventut, des del primer dia s’ha de veure alguna cosa, com a mínim que es disposa de més recursos. No només de recursos económics, sinó també humans. Si el Pla Local és només un exercici teòric estem enganyant als joves. Això cal tenir-ho clar quan votem el dijous. I tornem-hi, si el compromís no és al més alt nivell, és a dir, del màxim càrrec municipal, no farem res. Si l’alcalde o alcaldessa no assumeix públicament la necessitat d’un canvi en la política de joventut no serà viable el Pla de Joventut. Tard o d’hora el Pla quedarà congelat.
No convé tenir una idea massa idealitzada del que és un Pla de Joventut, perquè no és més que un conjunt d’idees i propostes sobre paper. No cal que sigui un paper molt original ni meravellós. Si és pràctic és suficient. Ara bé, si el document no ha previst mecanismes per millorar la relació i comunicació entre els joves i l’ajuntament tampoc arribarem gaire lluny. Les eines de la participació són aquí més fonamentals que mai(també la comunicació). Jo encara diria més, l’èxit de la nostra política local de joventut i de les nostres propostes el podrem avaluar en funció de la participació que aconseguim. La participació és clau per integrar al jove en el seu entorn i desenvolupar en els joves el sentit crític i la capacitat de gestió. D’altra banda, per l’ajuntament és una eina per tenir contacte permanent amb la realitat del poble. Fer participar als joves no és fàcil. Tampoc estic segura que s’hagi de parlar d’una única fórmula com un consell de joventut. Hi han sistemes que a vegades no funcionen, perquè avui els joves acostumen a agrupar-se de manera més informal en funció de l’objectiu que els interessa. Bé, doncs, per què no admetre com a fórmula la creació de grups de joves que es trobin de manera informal al local de moda habitual? De totes maneres, sabem per experiència que un consell de joves acaba depenen de l’ajuntament per a convocar-se i això provoca massa burocràcia, i més tard cansament. En tot cas, si s’opta per un consell penso que aquest ha d’integrar joves que representin entitats i joves a títol individual, perquè així garantim que es representa a tothom de veritat. També demanaria que el consell tingués certa autonomia per gestionar les activitats, que tingués com a mínim una part del pressupost de joventut per gestionar, i que aparegui com a organitzador de totes les activitats que gestioni amb l’ajuntament com a col.laborador. Tambés proposo que tingui un espai fixe al butlleti municipal que permeti visualitzar les accions que es facin des de joventut. Això seria el més adient també en altres àmbits cara el futur.

Tweet